“Tothom és conscient que es pot pactar amb el PSC”

La meva pri­mera reacció va ser: “Jo no he vin­gut aquí a ser alcalde.” Però vaig aca­bar accep­tant el càrrec per res­pon­sa­bi­li­tat, per com­promís i sobre­tot perquè havia estat un mes i mig ata­ba­lant l’antic alcalde dient-li que jo, per la meva pro­fessió (soc músic, com­po­si­tor), dedi­cava els matins a la meva regi­do­ria i podia assu­mir altres regi­do­ries. De manera que, sense saber-ho, ho havia estat anun­ci­ant. Així que vaig aca­bar assu­mint l’alcal­dia amb molt d’orgull i molt agraït que el par­tit confiés en mi.

Soc una per­so­nal for­mal i tot el que té a veure amb l’admi­nis­tració em fa molt de res­pecte. Aquest temps m’ha ser­vit per veure que l’alcal­dia és un lloc molt com­promès. He vist que soc un bon alcalde. Soc una per­sona que sap exac­ta­ment què ha de fer. Vaig tri­gar uns mesos a deci­dir si em pre­sen­tava a les muni­ci­pals, però va arri­bar un punt que vaig tenir clar que sí. De fet, vaig here­tar un pro­jecte que, tot i anar de regi­dor, era del par­tit; no era el meu pro­jecte per­so­nal.

Vam tenir molta sort perquè quan vam fer el car­tipàs, arran del pacte de govern amb els altres par­tits, ens vam que­dar l’eix de l’Ajun­ta­ment. Teníem Urba­nisme, Hisenda i Recur­sos Humans, Ser­veis Soci­als... l’eix potent política­ment par­lant, allò que no figura a les postals i que no en pots fer grans anun­cis, però que és el cor de l’Ajun­ta­ment. Després del pacte, va ser facilíssim fer un car­tipàs entre qua­tre. I això ens va aju­dar molt a l’hora de seguir gover­nant. Per exem­ple, hem fet grans pro­jec­tes en matèria d’urba­nisme.

Hem reac­ti­vat el pla de bar­ris i hem actuat a sa Mas­sa­neda i a s’Auguer. Hem fet la històrica rotonda de ca la Guidó i estem urba­nit­zant tota la car­re­tera de Tor­dera. I hem començat a obrir el camí de ronda. També hem tre­ba­llat molt l’àrea de Ser­veis Soci­als. Vaig obrir el ser­vei de polítiques d’igual­tat, el SAI (ser­vei d’atenció inte­gral) LGTBI, hem posat en marxa dos cen­tres oberts i hem ampliat la macroàrea d’Acció Social amb vuit tre­ba­lla­dors més. A més, hem con­vo­cat dotze pla­ces més de poli­cia local.

Evi­dent­ment. Però tenia clar que ni el PDe­CAT ni ERC no tor­na­rien [a entrar al govern] perquè van mar­xar per volun­tat pròpia, o perquè el par­tit els ho va dir. I calia tirar enda­vant la feina del dia a dia. I els pres­su­pos­tos? Doncs nego­ciar-los. Els meus pri­mers pres­su­pos­tos, que vaig pre­sen­tar el febrer del 2018, es van apro­var pas­sats dos o tres mesos, però exac­ta­ment igual com esta­ven el pri­mer dia, sense tocar-ne ni una coma. I els del 2019 van tri­gar un mes a ser apro­vats.

Crec que podem tenir més mus­cu­la­tura. Ara tenim qua­tre regi­dors. Bla­nes és una població molt diversa, com­plexa. Però crec que podem créixer, i força. L’avan­tatge que tenim al PSC és que puc mirar cap a la dreta, l’esquerra, enda­vant i endar­rere i puc pac­tar amb qual­se­vol. Ningú té línies ver­me­lles amb nosal­tres. Les tenien en el moment de l’1-O, pel fet que l’alcalde era soci­a­lista; perquè en aque­lles pobla­ci­ons on l’alcalde no era soci­a­lista, bé que es va aguan­tar el pacte. Per exem­ple, a Llo­ret. Però volien estig­ma­tit­zar el PSC. De fet, en les últi­mes coses impor­tants que han pas­sat pel ple, com per exem­ple el POUM, he acon­se­guit majo­ries amplíssi­mes. La sen­sació que tinc és que si aques­tes últi­mes vota­ci­ons, que poden tenir una càrrega política impor­tant tan a prop de les elec­ci­ons, les hem apro­vat amb àmplies majo­ries, és perquè tots són cons­ci­ents que poden pac­tar amb nosal­tres.

Bla­nes té un pro­blema impor­tant d’equi­pa­ments; fa molt i molt de temps que no se’n fan. Tenim neces­si­tats pri­o­ritàries, com ara una nova pre­fec­tura de poli­cia. Tenim pen­dent fer una pis­cina muni­ci­pal; és una rei­vin­di­cació de la població molt estesa. També ens falta un hotel d’enti­tats. I l’altre gran pro­blema que té Bla­nes és la manca d’habi­tatge social. Tenim dos pro­jec­tes, un a Can Bor­rell i Vall­do­lig, que es van fre­nar per la crisi. La meva pro­posta és crear un depar­ta­ment d’habi­tatge i posar-hi un tècnic, un advo­cat i un admi­nis­tra­dor. En matèria d’edu­cació, un dels pro­jec­tes que tinc és con­ver­tir les tres esco­les bres­sol en muni­ci­pals. I fer una bona pro­gra­mació cul­tu­ral de forma con­junta amb els actors cul­tu­rals de la població.

El tema de l’oci noc­turn és molt polèmic perquè és un pro­blema d’ordre públic. És un pro­blema veïnal impor­tant perquè altera de forma espec­ta­cu­lar el bon viure a la zona dels Pins. Després de dues ordres de reducció horària a dues dis­co­te­ques, tant els Mos­sos com la Poli­cia Local em van plan­te­jar que havia de fer un decret de reducció per a tota la zona. Ara estem en procés d’audiència, en què les empre­ses poden pre­sen­tar les al·lega­ci­ons. S’ha de tenir en compte que un decret, que és per a nou mesos, igual que es pot ampliar, també es pot reti­rar. La meva opinió, però, és que, a més de la reducció horària, hau­ria d’haver-hi mesu­res poli­ci­als, rotun­des, durant temps. Fa temps que reclamo a Inte­rior més presència de Mos­sos. Tenir qua­tre o cinc patru­lles de Poli­cia Local pen­dents d’una dis­co­teca és insos­te­ni­ble des d’un punt de vista econòmic.