Torra, a judici pels llaços grocs

L’ins­truc­tor del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) de la causa pels llaços grocs va per feina. El magis­trat Car­los Ramos va dic­tar ahir una reso­lució en què dicta l’ober­tura de judici oral con­tra el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, per supo­sa­da­ment haver desobeït la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) i no haver reti­rat la pan­carta a favor dels pre­sos polítics i exi­li­ats per les elec­ci­ons esta­tals del 28 d’abril pas­sat. La reso­lució no ha sob­tat pas, ja que el jutge ja va dic­tar el 27 de juny pas­sat una inter­lo­cutòria en què veia “indi­cis” per dur el pre­si­dent Torra a judici pel delicte de deso­bediència, i sub­sidiària­ment pel de dene­gació d’auxili. Tots dos impli­quen penes d’inha­bi­li­tació. El pre­si­dent català té ara deu dies per pre­sen­tar pro­ves per a la seva defensa.

Per ara, no s’ha fixat la data del judici con­tra el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, tot i que es pre­veu que se cele­bri a la tor­nada de les vacan­ces d’estiu. Segu­ra­ment serà després del judici, també al TSJC, con­tra els cinc mem­bres de la mesa del Par­la­ment i l’exdi­pu­tada de la CUP Mireia Boya pel delicte de deso­bediència per l’1-O, segons fonts judi­ci­als. Les acu­sa­ci­ons ja han pre­sen­tat els seus escrits. La fis­ca­lia demana per a Torra un any i vuit mesos d’inha­bi­li­tació i 30.000 euros de multa, que Vox eleva a dos anys d’inha­bi­li­tació i 70.000 euros de multa. Si el pre­si­dent Torra és con­dem­nat, la seva inha­bi­li­tació no serà imme­di­ata, pot pre­sen­tar recurs al Tri­bu­nal Suprem, que de mit­jana triga un any i mig a resol­dre’ls. En el cas del 9-N, van res­pon­dre 22 mesos després i van rebai­xar uns mesos la inha­bi­li­tació a l’expre­si­dent Mas i les excon­se­lle­res Rigau i Ortega.

La ins­trucció de la causa ha estat ràpida per la seva sen­zi­llesa. El magis­trat Ramos –que va ser recu­sat per la defensa de Torra, exer­cida pel pena­lista Gon­zalo Boye, per la seva supo­sada par­ci­a­li­tat en la reso­lució de con­ti­nuar el pro­ce­di­ment penal– acla­reix en la inter­lo­cutòria d’ahir que Torra manté “incòlume la seva pre­sumpció d’innocència”, fins al judici. Hi afe­geix, però, que hi ha uns “indi­cis” expo­sats per les acu­sa­ci­ons de manera “rao­na­ble i amb con­sistència”, amb les quals deci­deix dic­tar l’ober­tura del judici oral, del qual asse­gura que no és un tràmit més, sinó que amb aquest “s’impe­dei­xen acu­sa­ci­ons infun­da­des”.

El magis­trat resu­meix els indi­cis de la deso­bediència del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a la JEC, amb un “incom­pli­ment cons­ci­ent l’11 i el 18 de març”. Hi exposa que, el 7 de març pas­sat, Cs va dema­nar a la junta que ordenés la reti­rada de “sim­bo­lo­gia i emble­mes par­ti­dis­tes” del balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat i dels edi­fi­cis públics, que, segons la juris­prudència del Suprem– indica el jutge Ramos–, no es poden exhi­bir en admi­nis­tra­ci­ons públi­ques durant períodes elec­to­rals. S’exposa que el pre­si­dent Torra va dema­nar més temps perquè havia dema­nat un informe al Síndic de Greu­ges, que el 20 de març li deia que havia de com­plir l’ordre. També es relata que el govern va fer una nota al seu web, que repro­du­eix i diu: “El cap del govern rei­tera que no ha donat ni donarà cap ordre com li havia exi­git la Junta Elec­to­ral Cen­tral.” Hi afe­geix que agents de la poli­cia espa­nyola van com­pro­var el 21 de març que el car­tell havia estat subs­tituït per un altre que duia el mateix lema: “Lli­ber­tat pre­sos polítics i exi­li­ats” i el llaç groc havia estat can­viat per un llaç blanc. Davant l’incom­pli­ment, es va orde­nar als Mos­sos la seva reti­rada. El govern va pre­sen­tar recurs con­tra l’ordre de la JEC a la sala con­ten­ci­osa del Suprem, que va ava­lar la junta.

D’altra banda, la nit del 10 a l’11 de setem­bre, 131 agu­lles de Mont­ser­rat s’il·lumi­na­ran com a home­natge a tots els pre­si­dents que ha tin­gut la Gene­ra­li­tat. Així ho van anun­ciar ahir l’ANC de Man­resa, l’asso­ci­ació Artis­tes per la República i la Fede­ració d’Enti­tats Excur­si­o­nis­tes de Cata­lu­nya, impul­so­res del pro­jecte, que porta per nom Llum i lli­ber­tat. Òmnium Cul­tu­ral també dona suport a la ini­ci­a­tiva.

L’acte pretén recla­mar “la lli­ber­tat de Cata­lu­nya” i també la dels “pre­sos polítics i exi­li­ats”. Per fer pos­si­ble l’encesa simultània dels farells, els orga­nit­za­dors comp­ten que seran neces­sa­ris 131 equips d’esca­la­dors d’un mínim de tres per­so­nes cadas­cun. I van anun­ciar també que el cim de Sant Jeroni, el més alt, repre­sen­tarà el pre­si­dent Torra.