“L’Estat podrà tancar tot internet, com a la Xina”

És un decret llei que introdueix una narrativa pròpia d’un règim clarament autoritari i de reminiscències franquistes. El que intenta fer és apropar el que hauria de ser la quotidianitat a una situació d’estat d’excepció. I això és el que fan els governs autoritaris i el que ja es feia en el franquisme, perquè aquesta apel·lació que es fa a l’ordre públic per poder intervenir a la xarxa ens recorda, i ens evoca, a terminologia de la dictadura.

És exactament així. El decret llei no parla només de prohibir webs, sinó que parla de la possibilitat de tancar internet, ja que es modifica la llei de telecomunicacions per poder actuar sobre el conjunt de la infraestructura amb una redacció que diu, textualment, que es podrà “intervenir les xarxes i serveis de comunicacions electròniques”. Estem parlant, per tant, d’un marc que permet a l’Estat tancar tot internet, com es fa a la Xina o Turquia, o clausurar un web.

És perfectament aplicable. S’ha utilitzat l’excusa del que està passant a Catalunya per implantar, a tot l’Estat espanyol, una llei d’estat d’emergència. I l’Estat tindrà aquest instrument a les seves mans per quan el vulgui utilitzar.

Hi ha qüestions, com ara la de la identificació digital, on es veu una recentralització, però no només en detriment de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat. I això no és nou, perquè des de fa deu o quinze anys s’està retallant poder i llibertat a les autonomies. I aquest és un pas més, tot i que més accelerat amb l’excusa de Catalunya pel mig. Cal recordar que el 1992, sota un govern socialista ja es va aprovar la llei Corcuera, amb què també es va intentar aprofitar una escletxa en la conjuntura del moment per aprovar un marc similar. I aleshores això no va sortir bé. I esperem que ara passi el mateix.

Certament. Desincentivar el desenvolupament d’aquesta tecnologia és un problema no només per a la innovació, sinó també per a la transparència de les institucions. El blockchain serveix per empoderar i donar sobirania en el control de les institucions, i els règims autoritaris fan tot el contrari a això, ja que el que fan és treure eines de la ciutadania per fer aquesta fiscalització i rendició de comptes. Per tant, el retrocés és doble. I es perd democràcia.

Aquesta no és una mesura selectiva, que afecti determinats col·lectius i prou. Si ens quedem sense internet, això afecta tothom, no únicament els activistes. És veritat que és complicat posar portes al camp, però això no vol dir que no s’aconsegueixi. El que està passant ara amb internet és el mateix, idèntic, al que va passar quan es va inventar la impremta amb la Inquisició: la gent va tenir una nova tecnologia per tenir accés a la informació i més democràcia, però que va provocar com a reacció uns anys de llibres censurats i persecució. A llarg termini no podran limitar segons què, però poden haver-hi anys de foscor si no reaccionem.