Confirmen l’absolució dels sis regidors de Badalona

L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’absolució dels sis regidors de Badalona acusats d’obrir un edifici municipal el 12 d’octubre del 2016, malgrat que un jutge del contenciós ho va prohibir, en entendre que “no van desobeir res” perquè la seva actuació “va ser una performance emparada per la llibertat ideològica”. En la sentència, a la qual ha tingut accés EFE, la secció sisena de l’Audiència de Barcelona desestima així el recurs que la fiscalia va presentar contra la decisió de la magistrada del jutjat penal número 25 de Barcelona que al setembre va absoldre sis regidors d’ERC i Guanyem Badalona en Comú del delicte de desobediència que estaven acusats. Es tracta dels llavors edils republicans Agnès Rotger i Oriol Lladó –que aquest dia exercia d’alcalde en funcions i és l’únic que continua de regidor actualment–, així com dels llavors regidors de Guanyem Badalona en Comú José Téllez, Eulàlia Sabater, Francesc Duran i Fàtima Taleb.

Segons el magistrat José Manuel del Amo, ponent del tribunal, cap d’ells va desobeir la resolució judicial que prohibia obrir el consistori a la ciutadania o als treballadors perquè aquesta mesura únicament afectava empleats públics, als quals es va informar que al final no es podria treballar per odre judicial, i considera que l’actuació dels regidors està emparada per la llibertat ideològica. “Els acusats, que no tenien la condició d’empleats públics, en exercici de la llibertat ideològica que la Constitució els reconeix van fer una mena de performance, mostrant així la seva discrepància amb la decisió judicial i, per extensió, amb la festa nacional d’Espanya”, sosté l’Audiència. Són part dels arguments que van exposar les defenses dels exregidors, els penalistes Andreu Van den Eynde i Montserrat Salvador.

La sala coincideix amb el ministeri públic que els regidors “volien desobeir o tenien aquesta intenció”, tot i que també admet que potser només desitjaven “aparentar que desobeïen”, ja que van acabar no fent-ho. I insisteix: “Per molt que consideressin que desobeïen, no ho van fer. Per contra, van obeir allò a què sí que estaven obligats”, és a dir, van complir amb l’ordre del jutge del contenciós d’evitar que els treballadors municipals poguessin optar per treballar el 12-O, acord que s’havia pres molts mesos abans amb els sindicats i que continua pendent de resoldre’s al jutjat contenciós. “Per molt d’ànim i voluntat que tinguessin els acusats de desobeir el mandat judicial, no van desobeir res”, ratifica el tribunal, que situa la conducta dels polítics en el denominat delicte putatiu o imaginari. “Els principis del nostre estat democràtic i de dret no obliguen a l’adhesió als valors socials i culturals de la festa nacional”, afirma la sentència, la qual emmarca en l’exercici de la llibertat ideològica l’episodi en què Téllez va trencar una còpia de l’acta judicial davant de la premsa.

I conclou: “Fins i tot si donéssim com a provat que els acusats van arribar a fer algun tràmit, la decisió judicial no s’hauria desobeït, ja que es tractava del fet que els empleats públics no fessin tràmits.”