La independència s’acceptaria a Espanya via referèndum

Tot i que només un 4,7% dels espanyols creuen que Catalunya hauria de ser una estat independent i que un 7,1% veurien amb bons ulls que fos un estat dins d’una Espanya federal, fins a un 48,2% acceptarien el resultat d’un referèndum legal i acordat en el qual una majoria de catalans optessin per la independència. Un 44,3% s’hi oposarien, una mica menys del sumatori dels que estan molt d’acord (30%) i més aviat d’acord en el fet que no s’hauria de fer cap referèndum perquè “la unitat espanyola no es pot votar”. Aquestes són només algunes dades extretes de l’enquesta que ha elaborat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per encàrrec de la conselleria de la Presidència de manera personal als domicilis de 3.600 persones de 304 municipis d’arreu de l’Estat, inclosos els de Catalunya.

Si els partidaris de l’independentisme van recular tres punts en l’última enquesta d’opinió del CEO feta entre el 16 de setembre i el 7 d’octubre, que situava aquesta opció en un 41,9%, aquest nou sondeig situa els favorables d’una Catalunya independent en territori català en un 49,3%, mentre que els contraris serien un 41,2%, quan en l’anterior sondeig ascendien a un 48,8%. La independència de Catalunya és vista per la resta del territori estatal amb un 75,8% de rebuig i amb un 13,6% dels enquestats que hi estarien d’acord.

I malgrat que la majoria acceptarien els resultats d’aquest referèndum, l’enquesta també constata que un 57,3% de la gent de la resta de l’Estat són contraris a fer un referèndum a Catalunya, per un 29,8% de favorables, quan entre els catalans els partidaris de fer-lo pugen a un 70,8%. El director general d’Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius, va destacar que aquest percentatge s’ha anat movent en els sondejos dels últims anys, però va destacar que sempre es mou “entre un 70% i un 80%”. Però si es planteja la qüestió catalana en un referèndum arreu de l’Estat, un 46,3% el voldrien per un 39,8% que s’hi oposarien. Entre els catalans, la negativa a fer un referèndum a tot el territori estatal és d’un 53,1% dels enquestats i un 35,9% el voldrien.

Com era d’esperar, els resultats constaten grans diferències entre la percepció des de Catalunya de les relacions territorials, socials i organitzatives, el sentiment de pertinença o la valoració de les institucions, com va destacar Rius, però la mateixa consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va preferir posar l’èmfasi en aquelles qüestions en què les posicions estan més a prop per mantenir la crida al govern espanyol, i concretament al socialista Pedro Sánchez, perquè “demostri altura democràtica per desencallar el conflicte” des del diàleg i la negociació, que també ha d’incloure parlar dels presos polítics, l’autodeterminació i el progrés social i econòmic, hi va afegir. Per això va assegurar que amb l’objectiu de conèixer “el context en què estem”, després de “dos anys de repressió continuada”, van fer aquest encàrrec al CEO, que per primera vegada ha fet preguntes arreu de l’Estat espanyol que “d’altres no fan o han deixat de fer”, en referència al Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) perquè “no volen saber-ne el resultat o perquè no es faci públic”.

D’aquesta manera va destacar que es constatava un grau alt d’insatisfacció en el funcionament de la democràcia espanyola, que, tot i ser més alt a Catalunya, que suma “pocs” o “gens satisfets” que arriben a un 87,5%, a la resta de l’Estat espanyol se supera el 75%. I és en aquest punt on va apel·lar a les dades per defensar el diàleg i la negociació. Tot i que amb matisos, l’enquesta mostra que existeix aquesta preferència, però a Espanya un 48,4% dels enquestats consideren que s’ha de fer dins el marc de la Constitució, quan a Catalunya els partidaris d’aquesta opció són un 38,1%, i es prefereix el diàleg i la negociació sense límits, amb un 42,4%. En canvi, aquesta posició arreu de l’Estat només té el suport d’un 17,2%, inferior a la d’aplicar una política de “duresa”, que obté un 26,9%.

Tot i això, però, a la pregunta de si la qüestió territorial s’ha de resoldre amb una reforma constitucional per donar més autogovern a les comunitats, un 48,9% dels espanyols s’hi oposen, però només un 21,4% dels catalans. En canvi, hi estarien d’acord un 71,9% de catalans i només un 40,5% de gent de la resta de l’Estat.

Que la solució ha de ser eminentment política és una opció majoritàriament compartida als dos llocs, tot i que a Catalunya s’enfila fins a un 75% i a la resta de l’Estat, fins a un 45,2%. Fora de l’àmbit català també té un 27% d’acceptació una solució exclusivament judicial, mentre que la combinació de totes dues és d’un 18,5%, mentre que a Catalunya és d’un 10,7%.

La consellera Budó va explicar que faran arribar els resultats de l’estudi a la vicepresidència del govern espanyol, a espais de think tank europeus i mitjans internacionals, a les ambaixades i a les formacions polítiques del Parlament.