La mort d’un estudiant a Colòmbia tensa el conflicte
El jove, víctima de la policia, es converteix en un emblema de les protestes contra Iván Duque
El president convoca els sindicats per poder iniciar un diàleg que posi fi a les manifestacions
Dylan Cruz ha mort. I s’ha convertit en símbol de les protestes que des de fa sis dies tenen el president colombià, Iván Duque, contra les cordes. Dylan tenia 18 anys i dissabte va ser ferit al cap per un policia antiavalots. Va estar ingressat des de llavors, acompanyat per centenars de joves que, al crit de “Tots som Dylan”, van fer guàrdia davant de l’hospital de Bogotà on agonitzava. Va morir ahir a la matinada, el mateix dia que havia de rebre el títol de batxillerat en un col·legi del sud de la ciutat. La seva germana Denis el va recollir per ell. “Volem que la seva mort sigui un detonant per posar fi a la violència”, va anunciar.
La crisi colombiana es va començar a fer visible dijous passat, quan les centrals obreres van convocar la vaga general més gran en 40 anys.
La protesta va ser l’espurna que va encendre un descontentament social latent, i les manifestacions es van succeir dia rere dia, convocades ara de manera més o menys espontània, i amb els joves com a principals protagonistes.
Tot i que majoritàriament són pacífiques –ara es fan cassolades als barris–, les protestes van trobar el govern sense armes polítiques per afrontar-les. La mort de Dylan ha posat en evidència la violència policial i ha obligat Duque, que avui arriba a un índex de rebuig del 69%, a afegir-se a l’onada de repudi.
“He ordenat la investigació urgent d’aquest cas per aclarir ràpidament què ha passat i determinar responsabilitats. Tota la nostra solidaritat amb la família”, va dir Duque a través de Twitter.
La indignació popular va créixer quan la televisió va mostrar imatges del jove Dylan en què es manifestava sense violència i queia a terra enmig d’un bassal de sang. L’oposició política ha denunciat que l’ús de la força contra els manifestants ha estat desproporcionat i col·lectius d’advocats van demanar la intervenció de la Comissió Interamericana de Drets Humans.
Mentrestant, Iván Duque busca una sortida política a la crisi, temorós que l’efervescència regional, amb pics extraordinaris de tensió a Xile i Bolívia, així com d’inestabilitat a l’Equador, s’instal·li finalment a Colòmbia.
L’economia del país creix un 3% anual, però el model no ha aconseguit superar la desigualtat. El president va convocar ahir a una mesa de diàleg els sindicats, que s’oposen a les reformes laborals i tributàries que vol fer l’executiu. La ministra de Treball, Alicia Arango, va dir després que hi haurà reunions similars amb altres actors socials. “Parlarem amb altres sectors perquè expressin qualsevol altra inquietud que tinguin sobre el canvi que volen que faci Colòmbia”, va declarar.
LA FRASE
L’agenda de la pau
Les protestes que des de fa sis dies acorralen el president estan relacionades amb l’acord de pau amb les FARC. Diumenge es compleixen tres anys de la signatura del pacte. Les demandes socials feia cinc dècades que estaven silenciades sota el soroll de la guerra civil, però troben ara veu en les generacions més joves, principals defensores de l’acord. Duque va assumir la presidència fa 15 mesos amb la promesa de revisar els punts més conflictius del pacte amb les FARC, signat pel seu predecessor, Juan Manuel Santos. Les seves crítiques, que són les del seu pare polític, l’expresident Álvaro Uribe, fan referència sobretot a la seva oposició a atorgar beneficis judicials als guerrillers desmobilitzats. Però les seves intencions de reforma van xocar amb la pressió internacional i grups polítics que demanen girar full després de la guerra i centrar-se d’una vegada en els problemes actuals.
