Política

Brussel·les insisteix que es reobrin les fronteres internes de la UE el 15 de juny i les externes a partir del juliol

La CE prega a estats com l’espanyol que aixequin les restriccions a meitats de mes

La Comissió Europea ha insistit als estats membre de l’espai Schengen i països associats que reobrin les seves fronteres internes abans del 15 de juny i també ha demanat que es comencin a reobrir les externes a partir del 30 de juny.

Brussel·les ha instat aquest dijous a aquells estats que aixecaran les restriccions internes més tard, com és el cas d’Espanya, que s’avancin i ho facin a meitats de mes. A partir de juliol, l’executiu europeu vol que es comencin a aixecar de manera gradual les restriccions per viatjar a la UE.

Els estats hauran d’elaborar una llista de països des d’on es podrà començar a volar al vell continent a partir de l’1 de juliol en funció de la seva situació epidemiològica i la resposta de les autoritats.

Brussel·les recomana d’entrada incloure Albània, Bòsnia, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia en aquest llistat perquè considera que la seva situació és similar “o millor”.

Des de Brussel·les defensen que es pugui reimposar els controls d’entrada a la UE si la situació empitjora en algun país. De totes maneres, l’executiu europeu recorda que els estats membre de la UE sempre poden rebutjar l’entrada d’un ciutadà no europeu si representa “una amenaça per a la salut pública”.

L’Estat es queda enrere en la reobertura

Gran part de la Unió Europea haurà reobert ja les seves fronteres internes el 15 de juny, però Espanya insisteix, amb una minoria d’estats, a fer-ho més tard, oposant-se al criteri de Brussel·les.

Mentre països com Alemanya, França, Bèlgica o Grècia aixecaran restriccions per als viatgers de la UE a meitats de mes i Itàlia ja ho ha fet, el govern de Pedro Sánchez no ho farà abans de l’1 de juliol.

D’altres, com un grup de països de l’est, només han obert les fronteres als seus veïns i encara no concreten quan obriran les portes a la resta.

Malgrat la reobertura generalitzada el 15 de juny, hi ha països com Xipre o Dinamarca que es resisteixen per ara a obrir les portes a viatgers provinents d’estats com l’espanyol, l’italià o el belga, on la pandèmia ha impactat amb més virulència en els últims mesos.

El govern espanyol i l’italià van mostrar el seu malestar pel procés de reobertura de fronteres internes amb una carta a la Comissió Europea on reclamaven que no hi hagi “discriminació” i que s’apliquin “criteris epidemiològics comuns, clars i transparents”.

Situació similar a tota la UE

Des de Brussel·les no veuen “una justificació clara” per mantenir tancades les fronteres internes a la Unió Europea perquè els països presenten una situació epidemiològica similar.

Segons la CE, en els últims 14 dies tots els estats “excepte algunes regions” han registrat menys de 100 contagis nous de coronavirus per cada 100.000 habitants al dia. A l’Estat només Castella i Lleó està per sobre d’aquest llindar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
judicial

Un garbuix judicial endarrereix l’aplicació de l’amnistia en la causa de l-1-O

barcelona
rússia

Detenen a un altre general rus acusat de rebre suborns

barcelona
estat espanyol

El PSOE fixa el seu congrés del 15 al 17 de novembre i Sánchez optarà a la reelecció

barcelona
Guerra a Gaza

Biden retreu a Netanyahu que no fa prou per aconseguir un acord d’alto el foc

Barcelona
europa

El rei encarrega al nacionalista flamenc Bart de Wever que formi govern a Bèlgica

barcelona
Àsia

El Kazakhstan farà una consulta sobre la construcció d'una central nuclear

Barcelona
Estat espanyol

Detenen a França el germà del sospitós de l’atemptat contra Vidal-Quadras

Barcelona
política

Comuns prioritza la regulació dels lloguers per negociar pressupostos

barcelona
Guerra a Europa

Rússia llança una nova onada de míssils i drons contra Ucraïna

Barcelona