Demanen al TC l’anul·lació de la sentència

Els juris­tes obser­va­dors de l’Inter­na­ti­o­nal Trial Watch (ITW) con­si­de­ren que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) espa­nyol hau­ria d’anul·lar la sentència del Suprem sobre el referèndum de l’1-O. En espera de la reso­lució final del cas en la justícia esta­tal –que es podria allar­gar fins al 2021– els que han anat seguint el cas de l’inde­pen­den­tisme es van defi­nint. És el cas de la catedràtica de dret cons­ti­tu­ci­o­nal de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) i por­ta­veu d’ITW, Mercè Bar­celó, que ahir dema­nava l’anul·lació “en apli­cació exacta de la doc­trina que fins ara ha man­tin­gut” en matèria de drets fona­men­tals. Així ho va expres­sar ahir en la comissió d’estudi sobre els Drets Civils i Polítics al Par­la­ment, en què va pre­sen­tar l’informe d’ITW sobre el judici de l’1-O. Bar­celó va asse­nya­lar que “el TC té un doc­trina molt esta­blerta” sobre la qüestió, que esta­bleix que “l’exer­cici d’un dret fona­men­tal mai no pot ser objecte de sanció”. “Si hi ha un exer­cici de dret fona­men­tal, no hi ha una infracció de cap tipus”, va asse­gu­rar la jurista, que defensa que els actes pels quals han estat jut­jats i con­dem­nats diver­sos excon­se­llers de la Gene­ra­li­tat; l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell; el líder d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, i l’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez que­den empa­rats com a drets fona­men­tals de reunió, mani­fes­tació i expressió. A més, pel que fa al cas de For­ca­dell, Bar­celó sosté que va actuar cor­rec­ta­ment en tra­mi­tar les ini­ci­a­ti­ves inde­pen­den­tis­tes que arri­ba­ven a la mesa del Par­la­ment, ja que no fer-ho sí que hau­ria pogut moti­var recur­sos al TC perquè entrés a valo­rar el fons dels tex­tos i no la forma, com cor­res­pon a la mesa.

Bar­celó va com­parèixer ahir només davant de JxCat i ERC, també va refe­rir-se a la reso­lució futura del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) sobre la sentència de l’1-O, que podria tri­gar més de set anys, va vati­ci­nar. La jurista creu que quan Estras­burg detecta un indici que s’està con­dem­nant algú i la con­demna pot tenir un efecte dis­su­a­siu o con­trari al’espe­rat, el revisa amb cura, sobre­tot si l’impli­cat és un per­so­natge públic i “esti­mat per la població”, com és el cas de Cui­xart i Sànchez.

La jurista també lamenta que els tri­bu­nals espa­nyols “s’han des­fer­mat” i han per­se­guit drets com ara el de la lli­ber­tat d’expressió i s’ha pre­gun­tat com que­den aquests drets després de la con­demna per sedició als líders del procés inde­pen­den­tista. La sentència de la cúpula dels Mos­sos fixarà fins on ha arri­bat la per­se­cució.