Abocats a eleccions
Si el president és inhabilitat, la llei obliga a rellevar-lo o anar a eleccions en un cicle que s’allarga quatre mesos
La resposta de partits i institucions a un llarg interinatge sota pandèmia podria canviar calendaris
La previsible inhabilitació del president Torra aboca el país a un govern interí i a unes eleccions que veuen inevitables fins i tot aquells que proposen “una presidència simbòlica” de Torra o una desobediència institucional. En cas d’inhabilitació del president, la llei de la presidència de la Generalitat i del govern estableix un procediment de substitució que allarga més o menys la interinitat del govern segons si es troba un candidat amb majoria perquè el pugui rellevar o si s’ha de recórrer a eleccions.
Les posicions conegudes fins avui i les incògnites que mantenen persones i partits apunten a una legislatura esgotada que s’allargaria quatre mesos aproximadament, durant els quals hi hauria un govern interí, amb el vicepresident Pere Aragonès assumint algunes funcions de president. Assenyalant el Suprem com a únic culpable d’aquest atzucac en plena Covid-19, Torra ha rebutjat convocar eleccions perquè diu que es vol centrar només en l’emergència sanitària, però, a més, els partits de la majoria independentista han aclarit que no li buscaran relleu. Els quatre mesos semblarien inevitables tenint en compte que difícilment un candidat de l’oposició podria obtenir majoria.
Però la possibilitat que la situació sanitària s’agreugi i el rebuig de la majoria dels partits a un llarg interinatge obre la porta a fer passos que escurcin el calendari. La llei estableix un marc general i uns terminis, però el que no aclareix deixa marge a la interpretació fins i tot divergent entre juristes. La inhabilitació de Torra seria un fet des del moment que se li notifiqués, però el que podria passar després és incert, per començar perquè el mateix president i el seu grup, JxCat, no han avançat com respondran.
“La inhabilitació amb sentència ferma té unes conseqüències legals obligades. El vicepresident esdevé president en funcions i el president del Parlament posa en marxa un mecanisme equivalent al procés d’investidura després d’unes eleccions autonòmiques”, explica l’expert constitucionalista Xavier Arbós.
Tot i que el president del Parlament, Roger Torrent, ha avançat que seguirà el procediment legal, Arbós recorda que podria haver de fer front a un delicte de prevaricació per omissió en cas que decidís desobeir la llei catalana com li demanen alguns.
Encara que cap líder de l’oposició obtindria avui suport per ser investit, la intervenció d’aquesta setmana al ple del president del grup de Cs, Carlos Carrizosa, dona a entendre que podria demanar un ple per presentar-se de candidat. Encara que fos una investidura fallida, Carrizosa hauria aconseguit ser centre d’atenció pública i, al mateix temps, a partir de la votació fallida es posaria en marxa el termini de dos mesos per buscar un candidat viable, al final del qual s’hauria de convocar eleccions. “Això planteja un problema perquè enlloc està escrit que els únics candidats que es puguin presentar siguin candidats viables. Jo crec que qualsevol diputat hauria de tenir la possibilitat de guanyar-se la viabilitat a través del discurs d’investidura”, afirma Arbós.
Però altres interpretacions jurídiques sostenen que el president del Parlament no està obligat a convocar un ple d’investidura quan, després d’haver fet la roda de converses, té la certesa que serà fallida perquè la resta de grups li han comunicat la negativa a votar el candidat. Aquest punt podria haver-se de resoldre en un informe dels lletrats de la cambra.
Si, per contra, no es presenta cap candidat, Arbós recorda els precedents de la Comunitat de Madrid. Sense candidat per investir després de la crisi del Tamayazo, el president de l’Assemblea madrilenya va sol·licitar un informe al Consell d’Estat, que va considerar que la comunicació al ple de la inexistència d’un candidat ja engegava automàticament el calendari.
Quan els tribunals van impedir investir Puigdemont, també els serveis jurídics del Parlament van elaborar un informe que considera la comunicació als grups de la inexistència de candidat un acte equivalent a la investidura fallida i que, per tant, posa en marxa el rellotge.
Ultimàtum de l’ANC als partits per mobilitzar-se
“Les frustracions acumulades per la gent del carrer, que hi va una vegada i una altra, ja no es poden aguantar més.” És l’advertiment de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ahir va fer un ultimàtum als partits independentistes. O acorden una resposta consensuada a la inhabilitació de Torra o l’ANC decidirà què fa amb la mobilització. Amb aquest objectiu, convoca partits i Òmnium entre dilluns i dimecres a una reunió on tothom pugui posar sobre la taula les discrepàncies i “sortir-ne amb alguns punts en comú”. Una reunió que l’entitat confia que pugui ser la primera d’una sèrie i on caldrà decidir què s’ha de fer davant la inhabilitació del president, en quines condicions i amb quins objectius s’anirà a les properes eleccions, en quines condicions s’ha de reunir la taula de diàleg amb l’Estat si n’hi ha d’haver i quin paper ha de tenir el Consell per la República. “Com a país no podem tornar a mobilitzar-nos massivament sense un objectiu clar”, s’afirma en el comunicat, i s’adverteix que no es pot tornar a repetir la situació posterior a la sentència, en què el mateix govern va reprimir policialment les protestes i s’ha personat com a acusació en alguns casos. L’entitat confirma que aquesta setmana ha tingut reunions discretes amb els partits i ha constatat que totes les formacions comparteixen que donaran un “espectacle lamentable” si no es posen d’acord, però també que es manté un doble discurs en privat i en públic i que s’insinuen “compromisos que no es compleixen o s’ignoren en públic”.