El major Trapero i l’excúpula dels Mossos, absolts

L’Audiencia Nacional ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i els altres tres encausats que formaven part de la cúpula del cos durant l’1-O, per a qui la fiscalia demanava de quatre a deu anys de presó pel delicte de sedició o, alternativament, un any i vuit mesos d’inhabilitació pel de desobediència, segons es va filtrar ahir al vespre a diversos mitjans de Madrid. El tribunal ha citat per avui, a dos quarts de deu del matí, els procuradors de les defenses per donar-los oficialment la resolució.

Serà el primer cop que un tribunal espanyol deixa sense càstig, encara que no de manera definitiva, alts càrrecs de la Generalitat que van participar en el dispositiu policial per aturar el referèndum del 2017, per mandat del TSJC. L’absolució de Trapero es farà extensiva als tres alts càrrecs jutjats: la intendenta Teresa Laplana, l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler.

El judici es va celebrar a la seu que l’Audiencia Nacional té a San Fernando de Henares, entre el gener i el març, i després es va interrompre per la pandèmia. La vista oral es va acabar el 20 de juny. Fa setmanes que se n’esperava la resolució (fins i tot ja es parlava d’una possible absolució), però s’informava que hi havia un debat intens entre els tres magistrats, que no es posaven d’acord. Finalment, segons fonts judicials, el magistrat progressista Ramón Sáez, ponent de la sentència, ha convençut el conservador Francisco Vieira per apostar per l’absolució dels quatre acusats. Per contra, s’espera que la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, faci un vot particular, en el qual indiqui que, en els fets provats, hi veu sedició, delicte pel qual el Tribunal Suprem va condemnar els líders polítics i socials, nou dels quals a dures penes de presó. Van ser les afirmacions del Suprem en la sentència sobre el paper dels Mossos –els titlla de “passius” i de col·laboradors per haver permès la votació de l’1-O– les que van contaminar el judici contra l’excúpula de la policia catalana a l’Audiencia Nacional. Alhora, el tribunal encapçalat per Manuel Marchena va aprofitar la declaració com a testimoni de Trapero i dels seus comissaris per condemnar el govern català, ja que van explicar que almenys en dues ocasions van alertar el llavors president Puigdemont i el vicepresident Junqueras perquè suspenguessin la votació, atès que hi podria haver actes violents, amb l’arribada de 6.000 agents de l’Estat espanyol a Catalunya. El Suprem, en la seva sentència, sosté que hi va haver actes violents, però no de prou abast per confirmar el delicte de rebel·lió, descartat.

Els dos fiscals de l’Audiencia Nacional, tot i la sentència del Suprem, fins al final del judici van acusar de rebel·lió Trapero i els càrrecs polítics, en una instrucció duta a terme per la jutgessa Carmen Lamela. Al final, van haver d’acusar-los de sedició i, fins i tot, i alternativament, de desobediència, tenint en compte la sentència del Tribunal Suprem. La fiscalia demanava deu anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per sedició, amb l’alternativa de vint mesos d’inhabilitació pel delicte de desobediència. Per a Laplana, va demanar quatre anys de presó per sedició o un d’inhabilitació per desobediència. Per a tots ells, reclamava quantitats en forma de multa de 60.000 a 30.000 euros. Les defenses i els mateixos caps policials van assegurar que no havien desobeït cap mandat judicial ni de la fiscalia.

L’absolució serà alhora un cop d’efecte contra el Suprem, tenint en compte que el tribunal que presidia Manuel Marchena va considerar demostrat que els Mossos havien col·laborat amb el govern per fer possible el referèndum i justificaven així la condemna de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. El major va aclarir durant la vista judicial, tal com havia declarat com a testimoni en el mateix judici del Suprem, que l’actuació del cos policial no tenia res a veure amb els plans del govern que presidia Carles Puigdemont. Va posar especial èmfasi en les reunions del 26 i 28 de setembre al Palau de la Generalitat, en les quals va demanar a l’expresident exiliat que desconvoqués el referèndum, així com en la posada a disposició del Tribunal Superior per si calia detenir els membres del govern.

Amb tot, el vot particular de la magistrada que defensa la sedició podria ser usat per la fiscalia per presentar recurs davant del Tribunal Suprem perquè siguin condemnats per aquest delicte com els líders polítics i socials.