Xoc per gestionar els fons de la UE
Sánchez deixa a les comunitats l’execució de més del 50% del pla, però Catalunya reclama poder gestionar-ne la seva part
Els pressupostos avancen 27.000 milions, però necessitaran que ERC no hi presenti cap esmena a la totalitat
El Senat va donar cabuda ahir a una cita que inicialment havia de ser del tot presencial, la de Pedro Sánchez amb els presidents autonòmics i amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com a invitada d’excepció, però que es va convertir en telemàtica per l’agreujament de la pandèmia. Substituir a última hora la trobada cara a cara pel format a distància de la videoconferència, però, no va suavitzar el que serà el gran combat durant la recuperació: l’estira-i-arronsa per l’accés als fons de la UE. Si bé el president espanyol va anunciar que deixarà que les comunitats puguin executar més del 50% dels diners del pla de recuperació, confiant a doblegar així les reticències, el format centralista que ell va imposar el 31 de juliol en la cita de San Millán de la Cogolla (La Rioja) –no es canalitza a través del finançament autonòmic, sinó que el repartirà a partir de la primavera del 2021 i per a projectes en una comissió interministerial presidida per ell– aviva encara els recels. Amb la democratacristiana Von der Leyen com a testimoni, el president en funcions Pere Aragonès va exigir a Sánchez que Catalunya gestioni tota la part del fons que li toqui.
El torcebraç està servit des del 21 de juliol, en què la UE es va comprometre que l’Estat espanyol rebi uns 140.000 milions del bazuca keynesià inèdit, que en total és de 750.000 milions i que es diu Next Generation UE. Dels 140.000 milions que han d’arribar de Brussel·les, 72.000 milions són a fons perdut com a teràpia de xoc contra la depressió econòmica que ha causat la Covid-19. I aquí neixen les tensions en un estat que es vanta de ser un dels més descentralitzats, però en el qual Sánchez s’ha fet amo i senyor de l’aixeta del fons. “Per ser realment eficients, és imprescindible fer baixar el pla directament al territori. Hem de treballar des del principi de subsidiarietat. És imprescindible que Catalunya gestioni directament la part del fons europeu que li correspon”, li va reclamar Aragonès ahir en la seva intervenció telemàtica.
A l’òptica d’Aragonès, s’hi van afegir els accents més autonomistes, com ara el del lehendakari, Iñigo Urkullu. “Les autonomies són el pilot de la recuperació, defensem la governança col·laborativa i la subsidiarietat”, va dir Urkullu. Si algú no es pot escandalitzar dels precs des de Catalunya és una dona amb militància a la CDU com és Von der Leyen, que va passar la infantesa a Bèlgica educada en el bilingüisme –alemany i francès– abans de viure en un país federal com és Alemanya i esdevenir-ne la ministra de Treball (2009-2013) i, més tard, de Defensa (2013-2019).
Territoris subestatals
Amb una política alemanya familiaritzada amb els lands a la sala, Aragonès va aprofitar per proposar a la UE la creació d’un “fòrum permanent de territoris subestatals” per treballar conjuntament en la gestió dels fons –i que l’administració estatal no monopolitzi l’aixeta per dalt– i per reclamar a l’Estat instruments àgils que evitin burocratitzar el trànsit d’uns diners que l’economia real necessita aviat. Quan ara tot són travesses sobre l’import que correspondrà a cada territori, el president de la Generalitat en funcions va recordar que ja al juliol va presentar un pla de 31.700 milions per a la reactivació econòmica.
No només Aragonès va propiciar un clam a favor de la subsidiarietat, des d’Urkullu (PNB) fins a la madrilenya Isabel Díaz Ayuso (PP), sinó que Von der Leyen va ser sensible amb la importància de les comunitats en el combat per reactivar l’economia. La presidenta de la Comissió Europea va recordar als presidents autonòmics que les comunitats són “a primera línia de lluita” per les competències que gestionen –sanitat, educació i serveis socials–i va instar Sánchez a tenir en compte “des del principi” les “aportacions” dels governs autonòmics i locals en l’elaboració del pla de reformes i inversions que ha de presentar a Brussel·les per accedir als fons. “El pla només serà un èxit si troba un terreny fèrtil a les regions i ciutats europees. Necessitem que estigueu preparats per absorbir aquesta gran quantitat de fons”, va dir Von der Leyen amb un enfocament netament autonomista. “S’ha remarcat aquesta prioritat i el compromís genèric que els governs autonòmics tinguin un paper protagonista”, era la conclusió d’Aragonès.
Fons SURE dels ERTO
Conscient que parlava pel segon receptor de fons de la UE, però també pel primer destructor de llocs de treball, Von der Leyen va fer un anunci especial: “Espanya rebrà demà [per avui] els primers 6.000 milions del fons SURE dels 21.324 milions que li corresponen en total per aquest fons per finançar els ERTO.” Tal com va avançar dijous passat, l’Estat espanyol, Itàlia i Polònia són els tres primers receptors del fons SURE, el programa de la UE per finançar amb crèdits avantatjosos la despesa en la protecció dels llocs de treball tant a través dels ERTO com d’ajudes als autònoms.
Unir els comptes i el fons
En una jugada que té un ingredient comptable lògic però també un condiment polític, el Consell de Ministres aprovarà avui –si el PSOE i Podem llimen les asprors finals en punts de fricció com ara els impostos i l’Iprem– els pressupostos del 2021, que inclouen un primer tram de 27.000 milions d’euros dels fons de la UE. De tal manera que oposar-se als pressupostos al Congrés serà frenar la injecció del bazuca europeu. Els pressupostos estatals tenen una singularitat respecte a qualsevol llei ordinària: les esmenes a la totalitat no es voten per separat, sinó de manera conjunta al mateix temps. De tal manera que si el PP i la CUP –escenari previsible– presenten una esmena a la totalitat per motius que estan als antípodes, els populars i els anticapitalistes voten alhora a favor del vet, al marge dels motius pels quals ho faci cadascun. I això fa que el govern de Sánchez mimi la relació amb ERC ara per evitar que els de Gabriel Rufián li presentin una esmena a la totalitat que situaria els comptes a la corda fluixa.
Sánchez es pot permetre que Cs o ERC li presentin una esmena a la totalitat, però no que ho facin tots dos al mateix temps, perquè el pressupost naixeria mort quan arribés al Congrés. En un Estat espanyol on 29 mesos després de la moció de censura que va desallotjar Mariano Rajoy els pressupostos en vigor són encara els de Cristóbal Montoro, l’aprovació final dels pressupostos del 2021 –els primers de la coalició PSOE-Podem– arribaria tan insòlitament tard com ben entrat el mes de gener.
De Cs al PDeCAT
Si bé per prorrogar els estats d’alarma Sánchez va prioritzar l’aliança antinatural amb el PNB i Cs, en un projecte tan ideològic com és el del pressupost el seu objectiu és retornar als socis de la investidura, amb ERC com a clau de volta. Els de Rufián li han demanat un compromís de regular els preus del lloguer com a pas previ per negociar. Sense anar més lluny, el portaveu d’ERC al Congrés aprofitarà demà el torn setmanal de pregunta al president en la sessió de control per interpel·lar-lo: “Quines mesures adoptarà el govern per garantir el dret a un habitatge digne davant la crisi econòmica que s’està produint?” I Sánchez, al seu torn, no es vol lligar de mans amb ERC i no només no descarta explorar el sí de Cs, sinó que s’ha permès temptejar els quatre diputats que el PDeCAT manté al Congrés –dels vuit que integren el grup de JxCat liderat per Laura Borràs– per sondejar si en un moment d’esglai es podrien sumar a l’aritmètica que li salvi els comptes.
