Sagasti, nou president del Perú

El legislador de centre liberal Francisco Sagasti, del Partit Morat, es va convertir ahir en el president del Perú i va omplir el buit de poder que hi havia després de la dimissió de Manuel Merino. Sagasti, de 76 anys, va ser escollit amb una àmplia majoria (97 vots a favor, 26 en contra i cap abstenció) pel Congrés per presidir la mesa i, en conseqüència, convertir-se en cap d’estat, tal com estableix la Constitució quan no hi ha president.

La falta d’acords parlamentaris va impedir la matinada d’ahir l’arribada a la presidència d’una congressista d’esquerra, l’escriptora Rocío Silva Santisteban. Els principals partits van negociar contra rellotge una nova llista de consens multipartidista, per cobrir el buit de poder, que va acabar encapçalant Sagasti.

Una successió de despropòsits polítics ha enfonsat el Perú en una greu crisi. Fa una setmana, dos terços dels diputats van destituir el president Martín Vizcarra per presumpta corrupció. Quan falten menys de sis mesos per a les eleccions generals, els moviments de palau van tenir molt mala acollida entre la ciutadania, més preocupada pels estralls de la pandèmia i la crisi econòmica que per les baralles entre congressistes.

Va assumir el càrrec en lloc de Vizcarra el líder del Parlament, Manuel Merino, promotor de la sortida del seu predecessor i ell mateix investigat per casos de corrupció. Desenes de milers de persones, sobretot joves, es van llançar llavors als carrers de Lima i d’altres grans ciutats del país, al crit de “Merino no em representa”. Els manifestants no corejaven el nom de Vizcarra, sinó consignes contra la classe política en general.

Després de sis dies de protestes, amb un balanç de dos adolescents morts, gairebé setanta ferits i almenys cinc desapareguts, Merino va dimitir. La fiscal general del Perú, Zoraida Ávalos, va obrir ahir una investigació contra Merino per abús d’autoritat i homicidi dolós durant la repressió policial de les protestes.

Merino es va acomiadar diumenge amb un missatge contra la corrupció, que al Perú s’ha convertit en un problema estructural que afecta tots els partits almenys durant els últims 35 anys. El destituït Vizcarra havia arribat al poder el març del 2018 en substitució de Pedro Pablo Kuczynski, que va ser obligat a dimitir pels seus suposats vincles amb la xarxa continental de suborns que va muntar la constructora brasilera Odebrecht. Dos anys després, el càrrec del mateix Vizcarra va ser declarat “vacant” pel Congrés peruà, acusat d’haver rebut diners negres durant la seva experiència com a governador de la regió de Moquegua, l’any 2014.

Vizcarra va resistir dos intents de declaració de càrrec “vacant”, mentre esperava una resolució del Tribunal Constitucional que definís a què es refereix exactament la Constitució amb aquest terme. El fons de la qüestió, que ha quedat sense resoldre, és la facilitat amb la qual el Congrés pot destituir el president, tan sols amb l’acord de dos terços dels vots, sense que hi hagi una acusació prèvia.

L’arribada al poder de Merino, artífex de la destitució del seu predecessor, va posar en evidència la laxitud de la interpretació parlamentària de les seves atribucions constitucionals. Com a representant del partit de centredreta Acció Popular, va rebre en el passat acusacions per contractes que van beneficiar familiars pròxims i va ser qüestionat per conflicte d’interessos.

El límit l’ha posat la gent al carrer, que, convocada per les xarxes socials, ha sortit massivament a repudiar el nou govern. Al mateix temps, la comunitat internacional es va resistir a avalar la sortida de Vizcarra. Només el Paraguai va felicitar Merino, mentre que l’Organització dels Estats Americans (OEA) va fer una crida a esperar un pronunciament del Tribunal Constitucional.

Organitzacions com Human Rights Watch (HRW) han qüestionat, a més, els excessos en la repressió policial de les protestes. L’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans, mentrestant, ha anunciat que hi enviarà una missió per investigar possibles violacions de les llibertats fonamentals durant la crisi.