Els fons anticrisi, en l’aire
Els líders europeus posposen fins al desembre el desbloqueig de les ajudes per la Covid-19
Hongria, Polònia i Eslovènia mantenen el vet perquè rebutgen el mecanisme d’estat de dret
La Unió Europea posposa l’enfrontament pel bloqueig a les ajudes de la pandèmia. Ningú mou peça per garantir que el fons de recuperació es posi en marxa aviat i que els diners comencin a circular a mitjan del 2021, any clau per recuperar-se de la crisi de la Covid-19. Venen setmanes de negociacions amb la idea de desencallar el pla econòmic a principi de desembre.
Davant el segrest del fons d’Hongria, Polònia i Eslovènia, la resta de socis europeus fan un front comú capitanejat per la cancellera alemanya, Angela Merkel, per defensar que les ajudes es vinculin a l’estat de dret. Els díscols de l’est mantenen la pugna, però polonesos i eslovens no tenen tantes ganes de batallar com l’hongarès d’aires autoritaris Viktor Orbán.
El bloqueig no se superarà aquesta setmana, que va començar amb el vet de Budapest i Varsòvia al paquet econòmic arran de la inclusió durant les negociacions amb l’Eurocambra del requisit sobre la qualitat democràtica dels estats per rebre les transferències de Brussel·les.
Dies després s’hi va afegir Ljubljana, on governa un primer ministre que en les últimes setmanes ha guanyat notorietat pel seu suport al president dels EUA Donald Trump. Aquests tres països de l’est, però sobretot Orbán, acusen els seus aliats europeus de voler-los sancionar per motius “ideològics” amb aquest mecanisme, que veuen “arbitrari” i amb poques garanties.
Els líders europeus tenien ahir una reunió concertada per parlar sobre la pandèmia, però la crisi generada al voltant del fons de recuperació dotat amb 750.000 milions d’euros va fer canviar les prioritats. En les hores prèvies a la trobada hi va haver intercanvis entre capitals per veure si es podien moure posicions.
Va ser el cas del govern espanyol, que va intentar convèncer Hongria i Polònia que el mecanisme d’estat de dret no va contra ells i que no serà “discriminatori”, segons va explicar ahir la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya. L’executiu de Pedro Sánchez els va remarcar que només pretén “protegir” aquest principi “a tota la Unió Europea” en general, i no en uns països en particular. En altres paraules, van treure importància al requisit democràtic dels fons que tant necessita per als seus pressupostos del 2021.
Veient el bloqueig de l’instrument estel·lar per sortir de la crisi de la Covid-19, els caps d’estat i de govern de la UE van atacar directament aquesta qüestió com a primer plat de la cimera virtual. Això sí, per girar full ràpidament i sense rebombori a la desavinença interna que deixa en l’aire el pla de recuperació.
La discussió va durar només quinze minuts en què van intervenir els tres líders rebels, l’hongarès Viktor Orbán, el polonès Mateusz Morawiecki i l’eslovè Janez Jansa, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president del Consell Europeu, on seuen tots els estats, Charles Michel. Abstenint-se de dir-hi la seva i deixant el tema en mans de Merkel, la resta de líders van voler demostrar que són un bloc unit, majoritari i fort per resistir els insurgents de l’est.
Per tant, la sessió d’ahir només va ser un punt de partida per negociar en les pròximes setmanes com encaixar el mecanisme d’estat de dret de manera que Hongria, Polònia i Eslovènia hi donin el vistiplau. Es marquen com a objectiu arribar a un acord en la pròxima reunió de líders del 10 de desembre, que serà en format presencial. Ajornen, així, l’enfrontament amb l’est per quan el marge de temps sigui prou estret per forçar concessions.
“No utilitzaria amenaces en una situació com aquesta”, va aclarir ahir Merkel, que no va voler revelar l’estratègia per desencallar el bloqueig. Tot i això, va assegurar que treballaran “seriosament” per resoldre aquesta crisi. “És un problema greu”, va admetre.
La incògnita sobre com resoldre el bloqueig neguiteja les capitals més necessitades dels diners europeus, com Madrid, Roma o París. Fins ara, la previsió era que les ajudes no arribarien fins a la segona meitat del 2021, ja que el pla ha de passar per les mans de diversos parlaments, un pas que trigarà uns tres mesos.
Per tant, els líders tenen poc temps per superar l’obstacle si volen disposar dels fons finançats amb deute comunitari per afrontar la recessió. “La màgia de la UE és sortir-nos-en fins i tot quan sembla impossible”, deia ahir Charles Michel. La qüestió és si faran “màgia” a temps.
LA XIFRA
Vacunes autoritzades al desembre
Brussel·les s’engresca en les travesses sobre la vacuna contra la Covid-19. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va avançar ahir que podrien autoritzar la vacuna de Pfizer-BioNTech i la de Moderna ja a mitjan desembre. Una previsió que també comparteix la nova directora de l’Agència Europea del Medicament (EMA), Emer Cooke, que fa tot just quatre dies va començar a dirigir l’organisme encarregat d’aprovar l’ús de les vacunes a la UE.
Fa només unes setmanes que aquestes farmacèutiques van anunciar amb força ostentació que els resultats preliminars de les proves en humans demostraven l’efectivitat de la seva vacuna. De fet, l’EMA ha començat a revisar els resultats inicials per accelerar el procés per concedir l’autorització comercial. Els assajos a gran escala encara estan en marxa i les companyies han d’entregar els resultats definitius perquè els reguladors determinin si són efectives i segures.