El CpR proposa fer efectiva la DUI per “desbordament”
Planteja un full de ruta que advoca, sense terminis, per activar la declaració i defensar-la “el temps que faci falta”
Insta el proper govern a reprendre el procés des d’allà on el va deixar l’octubre del 2017
Fer efectiva la independència a partir d’una “acumulació de desbordaments” democràtics. A les urnes, guanyant d’entrada en escons i en vots les properes eleccions. A les institucions, des del Parlament fins als ajuntaments, preparant una “bona estructura” que serveixi de base “en qualsevol circumstància”, però que ja es preparin per desplegar la república i esdevenir-ne gestores provisionals. I al carrer, amb mobilitzacions massives “en el moment oportú” que serveixin per “mantenir i defensar la posició” assolida després d’activar la DUI, durant “el temps que faci falta”. Resumida pel seu president, Carles Puigdemont, aquesta és la proposta de full de ruta per a l’independentisme que ahir va posar sobre la taula el Consell per la República (CpR), l’ens sorgit del pacte de govern a l’inici de la legislatura que es vol erigir en l’autoritat nacional que dirigeixi el desplegament del mandat de l’1-O.
El pla, que es va presentar aprofitant la constitució de l’assemblea fundacional del Consell en un acte amb seus simultànies a Brussel·les i al Palau de la Generalitat, queda recollit i concretat en el document Preparem-nos , que se sotmetrà en breu al debat del conjunt de l’independentisme i més enllà –en les properes setmanes, es demanaran reunions amb tot d’actors de la societat civil, entitats, sindicats i patronals catalanes–, a fi de tenir-lo tancat a principis del 2021. L’objectiu és clar: permetre “recuperar” la iniciativa arran de les eleccions del 14-F, “descongelar” el procés i reprendre’l “allà on es va deixar” l’octubre del 2017. “Preparem-nos no és un manual d’instruccions, sinó una guia per preparar i harmonitzar accions que proposa maximitzar la fórmula de l’1-O per guanyar l’Estat”, aclaria Puigdemont, que insistia que tot el que s’hi planteja és perfectament possible en el marc europeu, i en tot cas és “incompatible” amb cap mena de violència.
El document, fruit de dos anys de debats interns del CpR –en què hi ha representats tots els grans partits i entitats independentistes, però dels quals en els últims mesos es va desmarcar ERC perquè no volia que la seva activitat interferís en les eleccions, fet pel qual tampoc cap diputat seu va ser ahir en l’assemblea fundacional–, no es fixa terminis concrets per assolir la república, però sí que posa uns quants deures a la propera legislatura a fi de “preparar les condicions necessàries” per fer el salt, seguint les passes del que ja es va “assajar” l’1-O, segons Puigdemont. Entre les fites, hi ha la formació d’un govern que es torni a fixar l’objectiu de desplegar l’estat propi, l’endegament d’iniciatives públiques i privades per guanyar espais de sobirania, la consecució d’una resposta “clara” de l’Estat sobre l’aspiració de negociar un referèndum d’autodeterminació –via que es prioritzaria si fos afirmativa– i l’organització d’eines d’“impuls i protecció” de la república, basades sobretot en estratègies de desobediència civil i institucional no violenta. “Hem d’estar preparats, determinats i disposats a assumir els costos de la confrontació”, subratllava al seu torn l’exconsellera Clara Ponsatí, que instava a “disputar” a l’Estat el seu poder a Catalunya.
La CUP, observadora
En l’acte, durant el qual es va ratificar Puigdemont com a president i es va aprovar el pla de govern del Consell, hi van participar tot just 37 dels 70 diputats independentistes convidats: els de JxCat, el PDeCAT i Demòcrates, a més d’Eduardo Reyes, que es va desmarcar del grup republicà. També hi va intervenir el diputat de la CUP Carles Riera, però com a observador. El cupaire va lamentar que l’independentisme s’hagi trobat davant tres grans dificultats: la repressió –“de l’Estat, però ara també de la Generalitat”, denunciava–, la desorientació dels últims tres anys i la divisió entre els grans partits, i creu que el Consell pot ser una bona eina per superar-les si aconsegueix ser realment un “espai plural” en què es puguin acordar línies estratègiques “més enllà de cicles electorals”, i a més que serveixi per presentar el moviment “com a poble, i no com a partits” davant la comunitat internacional. “L’acció de govern fora de qualsevol cicle electoral és l’única possibilitat de parlar de la fita de la unitat estratègica”, destacava també Guillem Fuster, membre de Poble Lliure al CpR.
L’assemblea fundacional constituïda ahir també va aprovar el reglament per formar l’òrgan de control definitiu. Serà a partir d’eleccions a la primavera entre els registrats –ara voregen els 92.000–, que triaran un total de 121 representants: 81 directament dels territoris, i 40 més entre els càrrecs electes del país.
En l’acte també hi havia membres d’Òmnium i de l’ANC, que en paral·lel van continuar ahir les seves campanyes: els primers, amb la recollida de signatures per portar la llei d’amnistia al Congrés, i els segons, amb la mobilització d’un centenar de persones a la plaça Sant Jaume de Barcelona contra la repressió de l’Estat a Catalunya i al País Basc.
LES FRASES
Lamenten l’absència d’ERC, si bé veuen viable l’acord
Puigdemont insistia que cal una aliança “indefugible i inajornable” de tot l’independentisme per implementar la república. En aquest sentit, el vicepresident del CpR, Toni Comín, era optimista pel que fa a un acord estratègic amb ERC, ja que veu similituds entre el Preparem-nos d’ahir i el Tornarem a vèncer llançat al setembre per Oriol Junqueras i Marta Rovira. “Seria un gran avenç que es pogués fer un diàleg amb els dos textos; tindria tot el sentit del món buscar-hi els punts de coincidència”, subratllava, ja que recordava que la proposta dels republicans també insta a preparar-se per a un embat amb l’Estat si refusa la negociació.
Comín, això sí, lamentava que els diputats d’ERC plantessin l’assemblea adduint que era “partidista”, i recordava que, tal com havien demanat per no interferir en període electoral, es va constituir ahir perquè fos abans que es dissolgui el Parlament. “Estem d’acord que el Consell no s’ha d’usar de manera partidista, i no s’està fent, perquè segur que ni Òmnium, ni l’ANC ni els partits que hi són ho permetrien”, asseverava. L’exconseller troba “difícil d’entendre” l’absència dels republicans, però confia que, tal com han indicat ells, es reincorporin al Consell passat el 14-F, en una línia similar a la que van expressar també diversos diputats de JxCat.
El coordinador general d’ERC, Pere Aragonès, va insistir ahir que l’acte s’hauria d’haver ajornat fins passat el 14-F, ja que hauria estat el més “adequat i prudent” per “evitar que s’utilitzés” electoralment. Segons ell, per fer passos vers la república, “cal crear les condicions” adients, fet que implica “ser molts més i tenir molta més força”.