Setmana de treball per al pacte
Els independentistes inicien la negociació per a un acord de legislatura
ERC insisteix a afegir-hi ECP, que continua vetant-se amb JxCat
La CUP, disposada a ser a la mesa del Parlament
Després d’una primera setmana de reunions de tempteig, els partits independentistes s’han endinsat ja en els continguts de la negociació, en un final de febrer que serà decisiu per posar bases sòlides d’un pacte d’investidura del republicà Pere Aragonès, però també de govern que abasti tota la legislatura. Tot i que ahir a la tarda es van reunir per primer cop les delegacions d’ERC i En Comú Podem, que es van instar mútuament a continuar en contacte els propers dies per “explorar les possibilitats d’acords”, els mateixos comuns al matí ja havien tornat a descartar cap equació en què entri JxCat, i aquests ja havien tornat a oposar-se a compartir-hi govern, fet que fa impossible en la pràctica el front sobiranista a quatre que defensen els republicans.
Segons la nota d’ERC posterior a la reunió de la tarda –En Comú Podem no en va dir res–, uns i altres van coincidir que cal obrir una nova “etapa de canvi” en què es reforcin les polítiques d’esquerres, i que les prioritats han de passar pel rescat social, la reconstrucció i “la resolució del conflicte” entre Catalunya i l’Estat. Fins i tot es van instar a treballar amb la resta de grups per bastir una “estratègia compartida” que aïlli l’extrema dreta al Parlament. Però al matí el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ja havia avançat que són “incompatibles” amb JxCat i que demanarien a ERC la conformació d’un govern en què no hi sigui, i que, en canvi, sí que compti amb el suport del PSC d’una manera o altra, ja que les fórmules “poden ser diverses”. “Si ERC i la CUP estan d’acord a apostar pel diàleg i donar un resposta social a la crisi, tenim marge per entendre’ns. I també necessitem la participació del PSC perquè és una força d’esquerres que ha tingut un bon resultat”, subratllava Mena. ERC, però, ja va tornar a deixar clar que no pactarà de cap manera amb el PSC, i tot apunta cap a una negociació independentista a tres bandes, tot i que socialistes i comuns mantenen en paral·lel oberta una escenificació de front que no té cap possibilitat de prosperar. Mena, això sí, també deia que “no es pot fer perdre el temps” a la ciutadania amb investidures que no tinguin garantides unes majories, i hores després els comuns expressaven, a més, la seva indignació amb el PSOE per incomplir l’acord per fer una llei de lloguers.
ERC no entra en detalls
La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, insistia al matí que ara cal un “govern del 3-O” que “encara” veia marge per explorar, com a mínim abans de la reunió amb els comuns. “No ho donem per impossible, al contrari; les quatre forces compartim bona part de l’anàlisi i de les prioritats del país, així que és moment de deixar les línies vermelles i els interessos partidistes”, subratllava, mentre tornava a demanar “generositat” als partits per deixar-se de vets encreuats i posar els interessos del país al capdavant.
La republicana va admetre que, després d’una primera ronda bilateral de trobades la setmana passada que va valorar com a “positiva”, els contactes ja s’han intensificat i els grups han entrat a abordar almenys les línies mestres de la negociació, en una setmana que serà clau per veure cap on s’orienta el pacte final. “Hi ha múltiples propostes i prioritats, i ho anirem treballant en el marc de les negociacions”, indicava Vilalta, que creu que de moment “van bé”, però va evitar aventurar quan hi podria haver un acord. Depenent de l’evolució, això sí, no descartava que aquesta mateixa setmana hi pugui haver ja alguna reunió a diverses bandes. Dissabte hi ha convocat consell polític de la CUP, en què encara no es prendrà cap decisió definitiva, però que sí que podria servir per prendre la temperatura a l’estat de les converses, ja que farà una primera valoració de les propostes fermes que hi hagi sobre la taula.
Més enllà d’aquesta primera fita, Vilalta sí que voldria un pacte ràpid, i es fixava en la data límit per a la constitució del Parlament: “Volem un acord global abans del 12 de març, per a això treballem”. I global vol dir no només per a l’elecció del president i la mesa, la investidura d’Aragonès i la formació de l’executiu, sinó també per traçar un pla de govern que vingui acompanyat dels pressupostos del 2021, així com la definició d’una estratègia independentista conjunta. “Necessitem quatre anys d’estabilitat per fer possible l’abordatge dels tres grans reptes que ens hem plantejat”, sentenciava la republicana, que no són altres que el rescat social, la reconstrucció, i l’avenç cap a la república catalana.
ERC s’ha proposat la màxima “discreció” en les converses, i Vilalta va evitar baixar a analitzar-ne aspectes concrets, com ara si la CUP ha de ser a la mesa, si ERC assumirà Interior o si cal ampliar al Congrés un front comú independentista. “Tot això és objecte de negociació i ho estem aterrant, estem oberts a parlar de tot”, indicava, i tampoc va esplaiar-se a valorar els canvis profunds que demana la CUP en el sistema policial. Vilalta es va limitar a corroborar que ERC veu necessari “repensar” el model de seguretat i ordre públic, i que “probablement el marc parlamentari” és l’adequat. A més, va ressaltar que la petició de dimissió que han fet els cupaires del conseller Miquel Sàmper “no és una demanda objecte de les negociacions”. A la tarda, com a vicepresident en funcions, Aragonès insistia que això s’ha de debatre al Parlament la propera legislatura, però ja avançava que no defensa pas la dissolució de la Brimo, com exigeixen els cupaires.
En tot aquest escenari de tempteig previ abans d’entrar en la negociació pura i dura, la CUP també va deixar entreveure ahir quines són les seves intencions. L’encarregat de fer-ho va ser el diputat Carles Riera, que va assegurar a TVE que, ara com ara, estan “molt lluny” de plantejar-se entrar en el govern, si bé tampoc ho va descartar del tot –“com més avancem (sobre un possible acord i en el procés), més altes seran les possibilitats que assumim responsabilitats de govern”, reflexionava–, i va obrir la porta que la formació tingui representant a la mesa del Parlament. Això sí, l’ostentació d’aquest càrrec no seria merament nominal, sinó per “desobeir el Tribunal Constitucional si implica defensar la sobirania de la cambra”.“Si arribem a un acord perquè la mesa garanteixi que es pot parlar de tot, i que quan es restringeixin drets de la ciutadania, nosaltres ens plantarem, estarem en disposició d’assumir la màxima responsabilitat”, va afegir, sense descartar, fins i tot, que la CUP aspiri a assolir la presidència del Parlament.
JxCat, l’altra presidència
Qui sembla que també s’ofereix, però, per ocupar aquest càrrec és JxCat. “Seria el més lògic”, va indicar ahir la seva portaveu, Elsa Artadi, donant plena vigència encara a l’epígraf del pacte de la passada legislatura amb ERC que establia que qui no tenia la presidència de la Generalitat havia de tenir la del Parlament. Ara mateix, però, des de JxCat no es vol posar l’accent en qüestions com el repartiment de càrrecs, ja que consideren més important tancar un acord per a un executiu 100% independentista –el vet als comuns, per tant, es manté ferm– i amb un programa i un full de ruta consensuat, per evitar tensions com les viscudes recentment amb ERC. “Estem lluny de qualsevol situació de concretar cadires ni noms”, va reafirmar Artadi, per a qui el més important, ara mateix, es fixar una estratègia comuna especialment al Parlament, que és l’espai on més es van visualitzar les diferències en la legislatura passada. Això sí, un eventual acord, va afegir, hauria de tenir implicacions no només en el govern sinó també en altres “institucions” en què l’independentisme està representat, com el Congrés dels Diputats, “l’exili i l’acció internacional” o en el Consell per la República.
La també vicepresidenta de JxCat ha valorat com a “resultat històric” el veredicte del 14-F, on l’independentisme ha rebut “el 52% dels vots”. La reflexió és que el nou executiu ha de ser “nítidament independentista”, que és l’únic que té una “majoria assegurada” i que pot “donar resposta al mandat dels comicis” i “avançar cap a la independència”. Interrogada sobre quin serà el paper de Laura Borràs en el govern, Artadi va assenyalar: “El seu lloc l’haurà de decidir ella i tindrà el suport absolut de tot el partit”, a més de confirmar que Lluís Puig recollirà l’acta de diputat. En canvi, ERC encara està valorant què faran en el cas de Meritxell Serret.
LES FRASES
El PSC insisteix a oferir-se per governar
Mentre l’independentisme fa mans i mànigues per mirar de construir una majoria de govern, el PSC manté obertes les negociacions amb la resta de partits i continua oferint-se tant per presidir la Generalitat com el Parlament. La vice-primera secretària, Eva Granados, va insistir ahir que continuen apostant per un pacte “progressista” liderat per Salvador Illa. “La ciutadania ha de poder girar full, i nosaltres apostem per una reconstrucció social i una reactivació econòmica per sortir de la crisi”, va defensar, i va explicar que Illa ja ha mantingut una primera reunió amb l’equip negociador dels comuns, amb qui es tornarà a trobar demà.