El govern renuncia al toc de queda però manté restriccions
Aragonès no veu “necessari” ni “urgent” canviar el marc jurídic per suplir la fi de l’estat d’alarma que emparava el confinament horari
El TSJC haurà de ratificar limitacions com ara la del màxim de sis persones en cases particulars
La Generalitat opta pel wait and see i de moment no modificarà el marc normatiu ni retocarà la llei de salut pública davant la decisió del govern espanyol d’aixecar l’estat d’alarma la matinada de diumenge vinent, dia 9. D’aquesta manera, es confirma la fi del toc de queda de deu del vespre a sis de la matinada i del confinament perimetral que vetava l’entrada i sortida de Catalunya. Malgrat tot, el govern preveu mantenir altres mesures restrictives per evitar la propagació de la Covid-19, com ara la limitació dels aforaments a la restauració, el tancament de l’oci nocturn i l’establiment d’un màxim de sis persones en les reunions en domicilis particulars. Ho van confirmar ahir tant la consellera de Presidència i portaveu en funcions, Meritxell Budó, com el mateix vicepresident en funcions, Pere Aragonès, en la seva compareixença conjunta després de la reunió del Consell Executiu.
La Generalitat no descarta, malgrat tot, la possibilitat d’establir noves restriccions específiques davant un eventual empitjorament de les dades epidemiològiques. En aquest cas, qualsevol resolució del Procicat haurà de passar el filtre judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a primera instància per validar les mesures, ja que, sense el paraigua de l’estat d’alarma, algunes prohibicions impliquen vulneracions de drets fonamentals. Pel que fa a les que es mantindran, Aragonès va anunciar que avui mateix o demà s’elevaran al TSJC perquè aquest hi doni el vistiplau per tal que puguin continuar en marxa a partir de diumenge.
Davant l’anunci, conegut ahir mateix, que serà el Suprem qui tindrà l’última paraula si els tribunals superiors de cada territori desactiven les possibles mesures que cada govern autonòmic prengui per suplir l’estat d’alarma, ni Budó ni Aragonès van estalviar crítiques al govern espanyol per la manera com ha portat el tema. “Ha gestionat l’estat d’alarma sense un marc jurídic de sortida”, va assenyalar el vicepresident, i “ha deixat en mans dels estaments judicials la gestió de la pandèmia”, en paraules de Budó. La portaveu va remarcar que haurien de ser les autoritats sanitàries les que dictessin els criteris que cal seguir, i va recordar que també esperen resposta de l’executiu presidit per Pedro Sánchez sobre l’eventual espaiament de les segones dosis per guanyar més percentatge de població vacunada amb una primera dosi. Tampoc, hi va afegir, s’ha resolt què cal fer amb la segona dosi dels vacunats amb AstraZeneca després que se suspengués provisionalment en els col·lectius essencials. Budó va recalcar que durant la pandèmia el govern espanyol ha pres decisions “de forma unilateral, centrifugant responsabilitats, però no sempre ho ha fet amb les competències”.
Aragonès també va lamentar que l’autoritat del Suprem en aquest àmbit no s’hagi comunicat oficialment i que els membres del govern se n’hagin hagut d’assabentar per la premsa: “Hauria estat bé que ho compartissin amb nosaltres.” En qualsevol cas el vicepresident va indicar que no faran valoracions fins que hagin rebut la informació i en coneguin els detalls.
A parer del cap de govern provisional, aquesta “situació d’incertesa en l’àmbit estatal” aconsella esperar abans d’impulsar un nou decret llei per evitar que decaigui el toc de queda o alguna altra restricció que desapareix amb l’estat d’alarma. “El que no volem –va dir– és introduir més confusió.” Pel vicepresident, quan el marc jurídic estatal “quedi clar”, estudiaran les fórmules “per tenir-les a punt si cal”. Ara mateix, però, la Generalitat no ho veu “ni necessari ni urgent”, ja que les dades de la pandèmia, van reiterar, “així ho permeten”. Algunes fonts van indicar ahir que membres del govern haurien contactat amb el TSJC per sondejar-lo davant possibles enduriments de les restriccions fora de l’empara de l’estat d’alarma, sense obtenir, però, cap resposta concreta.
Interrogats pel seu parer davant la reunió d’unes quaranta persones a casa del jugador del Barça Leo Messi, tots dos responsables polítics van comentar que l’Agència de Salut Pública ja n’està al cas i que en farà una valoració tècnica per aplicar els procediments que corresponguin.
LES FRASES
23,7 milions per a les autopistes
La Generalitat destinarà 23,7 milions d’euros al manteniment durant quatre anys dels trams d’autopistes C-31, C-32 nord i C-33, que deixaran de ser de peatge el 31 d’agost. Segons va explicar ahir la consellera de Presidència i Portaveu en funcions, Meritxell Budó, aquest nou contracte de conservació integral substituirà l’actual amb la societat concessionària Invicat. A partir d’aleshores, el Departament de Territori i Sostenibilitat assumirà la gestió i l’explotació directes de les vies. El nou contracte inclou, entre d’altres, les operacions ordinàries de manteniment d’elements com ara la senyalització, les barreres de seguretat, l’enllumenat i l’abalisament. Així mateix, Budó va comunicar l’aprovació d’una despesa de 13,4 milions durant quatre anys per a la conservació de la senyalització horitzontal dels trams de les carreteres adscrites als serveis territorials de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Entre altres decisions preses ahir pel Consell Executiu, hi ha la de destinar 16,4 milions a la nova convocatòria del 2021 de subvencions per a contractació en pràctiques dins el programa de la garantia juvenil. Aquest incorporarà 1.500 joves d’entre 16 i 30 anys a la iniciativa europea, amb ofertes laborals d’educació contínua o en pràctiques, amb una durada de sis mesos a jornada completa en ajuntaments, consells comarcals o ONG. El govern també ha firmat un acord de cooperació amb el govern de les Illes Canàries en el marc de la solidaritat interterritorial de protecció dels menors no acompanyats que farà que la DGAIA aculli 40 nois i tres noies.