Brussel·les no descarta un segon pagament d’ajudes per la Covid-19 el 2021
La CE preveu finalitzar l’avaluació dels plans de reforma a final de juny
Les primeres bestretes arribaran al juliol si el fons es ratifica abans d’acabar el mes
Brussel·les anima els governs de la Unió Europea a avançar ràpidament amb les reformes si volen tenir ja aquest any més accés als 750.000 milions d’euros del fons de recuperació. Les primeres bestretes haurien d’arribar al juliol, però la Comissió Europea no descarta fer un segon pagament abans que acabi el 2021 als països que hagin fet part dels deures.
“Tot dependrà de si els estats membres aconsegueixen els objectius”, va dir ahir el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en una compareixença al Parlament Europeu. És un anunci prometedor, però ara mateix encara hi ha dubtes sobre l’arribada de les primeres transferències a l’estiu.
A la capital europea hi ha una certa inquietud pel procés de ratificació de la llei de recursos propis que permetrà a l’executiu europeu finançar el paquet d’ajudes amb deute comunitari. Falten vuit països dels 27 membres per fer aquest pas imprescindible per posar en marxa el fons: Àustria, Estònia, Finlàndia, Hongria, Irlanda, els Països Baixos, Polònia i Romania.
Si els seus parlaments no l’aproven abans de finals de maig, la CE no podrà anar als mercats al juny i enviar al juliol els 9.000 milions d’euros que li correspondrien al govern espanyol. Les capitals europees poden demanar un prefinançament del 13% del que els correspon. En el cas de l’Estat espanyol, 69.500 milions d’euros.
Però l’esperat avançament amb el qual compta el govern de Pedro Sánchez per reactivar l’economia i defensar el seu mandat es podria retardar fins a l’agost si només un d’aquests vuit països no ratifica la llei en les pròximes tres setmanes.
Creuant els dits perquè no hi hagi sorpreses, la Comissió Europea està examinant mentrestant els 14 plans de recuperació i reforma presentats. Fa més d’una setmana que els té sobre la taula i, de moment, Dombrovskis veu “un bon equilibri entre inversions i reformes”, destacant que en els plans predominen “objectius verds i digitals” a més d’una “dimensió social bastant important”.
Incertesa pel fons
El letó va avançar ahir que presentaran les primeres avaluacions dels plans durant “la segona meitat de juny”. L’aprovació de la CE és clau, però tots els socis europeus també hauran de donar el seu vistiplau. La intenció de Portugal, que ocupa la presidència de torn de la UE, és que en la reunió dels ministres de finances del 18 de juny es doni llum verd als plans. Tanmateix, les dates amb les quals treballa l’executiu comunitari no s’ajusten a aquest calendari.
Queden, doncs, algunes incerteses sobre quan Brussel·les podrà començar a injectar diners a les economies del bloc europeu, que han començat l’any amb una recaiguda en la recessió per l’allargament de la pandèmia. Segons Dombrovskis, si les subvencions i préstecs s’utilitzen “adequadament”, farà augmentar un 2% el PIB durant els anys en què estigui en marxa i crearà uns dos milions de llocs de treball addicionals.
Espanya i la despesa pel virus
La caiguda del consum a les llars de l’Estat espanyol per la pandèmia va ser una de les més pronunciades de tota la Unió Europea el 2020. Va ser el segon estat del bloc que va registrar un descens més gran de la despesa (11,2), només per darrere d’Eslovènia.
Ara bé, les poques ganes de gastar dels ciutadans no els han convertit en els grans estalviadors d’Europa perquè les famílies han perdut poder adquisitiu. De fet, la seva renda bruta es va reduir un 4% respecte al 2019, la més destacada a la UE.
Igualment, les llars de l’Estat van estalviar gairebé un 8% el 2020. En canvi, a països com ara Irlanda, Bèlgica i Grècia l’augment dels estalvis va ser superior al 10%. Dinamarca és l’únic estat a la UE on es va gastar més durant el primer any de pandèmia i es va reduir l’estalvi.