Icona contra el feixisme

És una de les icones de la lluita contra el feixisme durant la Guerra Civil i els anys posteriors. S’hi veu el peu d’un mosso d’esquadra, calçat amb la típica espardenya de betes catalana, a punt de fer esclatar en mil bocins una creu esvàstica. La fotografia, realitzada pel fotògraf Pere Català Pic –amb l’ajuda del seu fill, el també gran fotògraf Francesc Català-Roca, de llavors només 14 anys; vegeu la peça–, era la gran protagonista d’un cartell de gran format que va editar el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’any 1936 i que ara tothom podrà tenir a casa després que la Fundació Reeixida –que fa mesos va reeditar també el mapa dels Països Catalans de Joan Ballester– s’ha decidit a publicar-lo en format 70x50 centímetres i en paper de 160 g i distribuir-lo a les principals llibreries del país. També es pot comprar al web FreeCatalonia i a la botiga d’Òmnium .

La reedició del cartell ha estat possible després que els hereus de Pere Català n’hagin cedit els drets a la Fundació Reeixida. De fet, la fotografia i el cartell que es reediten –amb la col·laboració del fotògraf Jordi Borràs, que ha participat en la producció i restauració digital– són l’original que va estar amagat en un doble fons d’una maleta de Pere Català i Pic, per tal de preservar el treball de la persecució franquista.

Pere Català i Pic (Valls, 1889 - Barcelona, 1971) va ser fotògraf, publicista i escriptor. S’inicia com a retratista a Valls, fotografiant monuments per a la Mancomunitat. Militant d’Acció Catalana, nacionalista i republicà. Es fa soci de l’Ateneu, on coneix Jaume Miravitlles. “L’anunci publicitari ha d’entrar veloçment per la vista i, des d’ella, influir en totes les fibres emotives del nostre ser, sense que ens n’adonem”, teoritza.

El 1934 comença a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l’esclat de la guerra Jaume Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda. Miravitlles i Català aconsegueixen donar-hi forma.

Català i Pic serà el cap de la secció d’edicions i dirigirà la revista mensual Nova Ibèria, de contingut republicà, internacionalista i transformador. Cartells, manifestos, locucions de ràdio, auques (ell mateix escriu la famosa Auca del noi català, antifeixista i humà), àlbums gràfics, llibres... I és llavors, el 24 d’octubre del 1936, quan La Vanguardia publica el cartell Aixafem el feixisme, creat una nit davant de Capitania amb el seu fill Francesc. Un cartell sense cap missatge, ni cap lletra, basat només en tota la força de la imatge.

Amb l’entrada de les tropes franquistes i no podent-se exiliar perquè té la família malalta, es reclou a casa i es desfà del material compromès. No tornarà a treballar com a fotògraf fins l’any 1956.

La reedició d’aquest cartell, que la Fundació Reeixida voldria que s’escampés arreu del país, forma part del projecte Memòria Nacional, en què treballa la fundació des de fa anys per treure a la llum desenes de personalitats extraordinàries “que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides”.

El cartell és l’avançament de la gran exposició Els Català, una família d’avantguarda, sobre Pere Català Pic i els seus fills Francesc i Pere Català Roca, que prepara el Museu d’Història de Catalunya i que serà inaugurada a finals d’any en el marc del vint-i-cinquè aniversari del centre museístic.

La presentació del cartell reeditat es farà el 19 de juliol a Barcelona, amb la presència dels nets del fotògraf, Rafael Català i Andreu Català; Esther Boquera, especialista en el Comissariat de Propaganda; el fotògraf Jordi Borràs, i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida.