TITON LAÏLLA I JOU
JUNTS PER CATALUNYA
“En política sempre he agraït venir de la infermeria”
“El meu objectiu és la llibertat de Catalunya. Si soc diputada és per això”
“Som un partit petit i nou i en els moments clau del procés sempre hi hem estat”
AL PEU DEL CANÓ PER LA PANDÈMIA
Titon Laïlla és infermera experta en salut mental i durant la primera onada de la Covid no va dubtar a demanar permís a la mesa per poder treballar de nou, i així ho va fer a l’hospital Sant Joan de Déu. “A nivell personal va ser un xoc. Tinc dos fills petits, en aquell moment de tres i cinc anys, i quan tornava els havia de demanar que ni se m’acostessin. Hi havia molta incertesa, cada dia ens canviaven els protocols i no hi havia material de protecció. Mai estaré prou agraïda als professionals per tot el que van fer”, recalca.
La democràcia cristiana representa uns valors progressistes i una manera de veure i entomar la vida
La pandèmia ha estat una sacsejada important que ens ha fet veure que som vulnerables
I
nfermera i psicopedagoga. I la política?
Sobretot soc infermera. Vaig fer la carrera de psicopedagogia perquè volia estudiar una mica més després d’haver fet infermeria, però pràcticament no hi he treballat, en aquest camp. Sí, en canvi, en infermeria en l’àmbit de la salut mental. En la política, sempre he agraït venir d’on vinc. Les infermeres tenim una expertesa que és molt transversal i uns coneixements que ens permeten resoldre diferents situacions.
I el tracte humà, també?
Naturalment, i en política és primordial. Les infermeres si alguna cosa fem és acompanyar i escoltar la gent, i això, en política, m’ha servit molt. I més venint de la salut mental, en què l’escolta activa és una de les eines fonamentals de treball.
Com va ser la seva arribada a la política?
A casa no hi havia tradició política. Un dia, estant a taula amb la família, vaig queixar-me d’una cosa que havia fet la Generalitat i que no compartia. Lamento moltíssim no recordar el què. Vaig constatar que no n’hi havia prou votant cada quatre anys i vaig reivindicar poder incidir molt més en el que fa el partit que has votat. Vaig fer la reflexió que l’endemà me n’aniria a fer militant i vaig decidir-me per Unió Democràtica, per referències que tenia en aquell moment, tot i que no tenia coneixences ni a Unió ni a Convergència, que eren els partits que jo havia votat. I, efectivament, l’endemà vaig anar a la seu nacional i em vaig fer militant. Llavors tenia 22 anys i vaig començar a Unió de Joves, per tant.
Però devia compartir els valors del partit...
Evidentment, els valors democratacristians, però no hi coneixia ningú, ni jo tenia cap formació política universitària. Els meus estudis eren del tot aliens a la meva vida política.
I l’independentisme?
A Unió de Joves ja m’hi vaig trobar, des del principi, un grup de joves que eren independentistes, i jo sempre ho havia estat. Per a mi, Unió també era un partit independentista. La seva llarga trajectòria ho justificava plenament. En aquest sentit el partit m’acollia molt bé perquè els postulats independentistes eren els meus i després perquè la democràcia cristiana representa uns valors progressistes i una manera de veure i entomar la vida i d’ajudar les persones des del personalisme comunitari, des del principi de subsidiarietat, des de l’humanisme, que, per a mi, són fonamentals, també en política. És cert, però, que quan vaig entrar a Unió els plantejaments independentistes no eren els de la direcció, però vaig trobar-hi molta gent que pensava com jo, i molts vam acabar a Demòcrates de Catalunya més tard.
A Junts com s’hi sent?
Tot just comencem a caminar. A Demòcrates treballem amb la idea de no trair el que sempre hem defensat. Nosaltres en els moments clau del procés sempre hi hem estat, tot i ser un partit petit, el primer nascut del procés. En un moment com l’actual, en què hi ha una incertesa constant, per a Demòcrates és molt important ser coherents i vetllar perquè no s’espatllin les eines de l’independentisme per fer la confrontació amb l’Estat.
Va entrar al Parlament el 2007 i des de llavors hi ha estat, de manera intermitent, en diferents ocasions. Què pot aportar?
Al Parlament una de les coses importants és que no es perdin els fils conductors, sobretot en temes que, pel que sigui, s’allarguen d’una legislatura a una altra. L’expertesa i conèixer el context històric són clau en aquest sentit. Tot i que, sempre ho he dit, soc partidària que els diputats, quan entrin al Parlament, sàpiguen quan en sortiran i cap on aniran, que tinguin una sortida laboral o professional. I també que tinguis clar que aquí hi ets de passada. Si no és així, és fàcil caure en la comoditat i en la dependència. D’altra banda, trobo important que els diputats siguem lliures per molt grup parlamentari que hi hagi, que puguem ser coherents amb nosaltres mateixos i, per tant, tenir llibertat de poder discrepar si et sents incòmode en alguna votació.
En quins àmbits treballa?
Presideixo la comissió de Salut, pertanyo a la comissió de Drets Socials i a la d’Educació. I s’han creat, però no s’han constituït, la d’estudi de les persones amb problemes de salut mental i addiccions, que és la meva àrea d’expertesa, i falta la d’infància.
Quins objectius s’ha marcat en aquesta legislatura com a diputada?
La llibertat de Catalunya. Si soc diputada és per això. Aquest és el meu objectiu principal. Ara bé, això no vol dir que no treballi per intentar millorar la situació que tenim en el món de la salut i en els meus àmbits de coneixement. Fa un any estava fent d’infermera durant la primera onada. Per tant, ho conec de primera mà i cal fer molta feina.
Com és la feina en temps de Covid al Parlament?
Molt diferent de la que fèiem abans. Ara fem moltes coses de manera virtual, un fet que fa un any i mig era del tot impensable. Només cal recordar com el president Puigdemont no va poder ser escollit perquè la votació havia de ser virtual en part. La pandèmia, en aquest cas i en molts d’altres, ens ha posat a tots a lloc i ha fet evident que el Parlament ha de ser una cambra del segle XXI i, per tant, les mancances de funcionament, de burocratització, de paperassa, s’han d’actualitzar. Hi ha moltes decisions conjunturals que s’han pres, no només aquí, que hauran de ser estructurals. Aquesta és una de les oportunitats que la pandèmia ens posa sobre la taula als polítics i als gestors.
Com a sanitària, com ha viscut aquesta situació, impensable fa ben poc.
Ha estat una sacsejada important que ens ha fet veure que som vulnerables i, sobretot, que no n’érem conscients. La pandèmia ens ha fet vulnerables i crec que, amb humilitat, hem d’assumir que ho som per molt primer món que siguem. Com a sanitària, la crisi ens ha posat sobre la taula les mancances del sistema que tots coneixíem: la manca de professionals, uns sous que no responen a les expectatives europees, les estructures i moltes coses que es podien fer d’una manera diferent. El més positiu ha estat que no hi havia resistències i que estàvem disposats a veure i afrontar-ho tot de manera diferent. Tot s’ha de matisar, però hi ha moltes coses que ens han ajudat a veure què és essencial i què no ho és. Mai estaré prou agraïda per la feina que van fer els professionals sanitaris, però també per la d’altres col·lectius essencials, com per exemple les caixeres dels supermercats, de qui ens hem oblidat. Sobretot durant la primera onada, quan la incertesa era molt gran. Tot això té un valor incalculable, més enllà de la feina.
Portaveu de Demòcrates
Titon Laïlla és la portaveu de Demòcrates de Catalunya al Parlament, partit integrat ara en la candidatura de JuntsxCat. Demòcrates té el seu origen en els militants que l’any 2015 van abandonar Unió després del referèndum intern del partit i van integrar-se a Junts pel Sí. Laïlla, que va entrar a militar amb 22 anys a Unió de Joves, recorda molt bé aquells moments. “Hi havia una bona part dels militants que pensàvem que Unió havia de defensar el sí i seguir la crida del president Mas i integrar-nos a Junts pel Sí. Finalment vam acabar sortint del partit”, recorda. Després de Junts pel Sí, a Demòcrates entenien que “la clau per obtenir la independència era fer de nou una llista unitària i anar tots a l’una”. “En aquell moment això ho defensava ERC i ens vam integrar a la seva candidatura amb altres formacions”, explica Laïlla. Però ERC va canviar d’estratègia, “legítimament”, matisa, i va deixar de banda la unilateralitat. “A Demòcrates, en canvi, entenem que la unilateralitat és l’única via possible cap a la independència”, comenta. Amb aquesta premissa es produeix un acostament a JuntsxCat i Laïlla és escollida diputada per la formació el mes de febrer passat.
Titon Laïlla
Nascuda a Barcelona l’any 1975, Assumpció (Titon) Laïlla és psicopedagoga i infermera. Militant primer a Unió i després a Demòcrates, ha estat diputada en diferents ocasions des del 2007.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.