El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills
La majoria de morts d’infants per violència vicària es produeixen durant el règim d’estades amb el pare
El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts un decret llei per protegir la vida i la seguretat dels infants en els casos de violència vicària. D’acord amb la normativa, que modifica els articles del Codi Civil català sobre la guarda, les estades i comunicacions dels menors, els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills.
També quedaran prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, i també en els casos que aquest estigui a presó pel mateixos delictes.
En els processos civils de separació i divorci, el jutge podrà establir, de manera excepcional, un règim d’estades o comunicacions, en interès del menor, sempre que aquest hagi estat escoltat. Les modificacions en l’àmbit del dret civil sorgides del decret llei que s’aprova avui seran d’aplicació immediata pels tribunals amb l’objectiu de fer disminuir les xifres de menors que moren a mans dels seus pares.
Situació parcialment regulada a Catalunya
Tot i que el Codi Civil català ja exclou de la guarda dels fills el progenitor contra el qual hi ha una sentència ferma i quan hi ha indicis fonamentats de violència familiar o masclista, la normativa actual no recull l’obligació expressa cap al jutge pel que fa a les estades dels fills amb el progenitor violent. Per tant, en situacions de violència familiar o masclista, aquesta prohibició és només una possibilitat que pot valorar o no el jutge.
A més, també cal tenir en compte que els tribunals acostumen a prioritzar que les relacions entre pares i fills no es trenquin, fins i tot en casos de violència familiar o masclista.
Consentiment per a l’atenció psicològica
Per a l’atenció i l’assistència psicològiques dels fills menors d’edat, no cal el consentiment del progenitor contra el qual se segueix un procediment penal per haver atemptat contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat, la llibertat i indemnitat sexuals de l’altre progenitor, o dels fills comuns menors d’edat. Tampoc caldrà el seu consentiment quan s’ha dictat una sentència condemnatòria i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.
Encara que no s’hagi formulat denúncia prèvia, el consentiment tampoc és necessari quan la mare rep assistència, acreditada pels serveis d’atenció i recuperació integral per a dones que pateixen violència masclista. L’assistència psicològica als fills majors de setze anys requereix el seu consentiment.
Màxima expressió de violència vers els fills
La violència vicària és considerada com la màxima expressió de violència vers els fills. D’acord amb la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la violència vicària consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra els fills amb la finalitat de provocar un dany psicològic a la mare. Tot i que la vicària és un tipus de violència masclista, el decret llei parla també de violència familiar a l’hora de prohibir o suspendre les comunicacions i estades del progenitor violent amb els fills. La violència familiar és aquella que s’exerceix en l’àmbit de la família i que pot afectar avis, germans o altres.
El nombre de criatures víctimes de la violència vicària creix any rere any. Així, en el conjunt de l’estat, un total de 5 menors han mort aquest any 2021 a mans dels seus progenitors, un dels quals a Catalunya a finals d’agost en un hotel de Barcelona. Aquest fet acostuma a tenir lloc quan la parella s’ha dissolt o està separada i durant el règim d’estades amb el progenitor que no en té la guarda.
La majoria de morts d’infants per violència vicària es produeixen durant les estades amb el pare. Així, de les 47.000 ordres de protecció a la dona que es van atorgar el 2019 a l’estat espanyol, només en un 3% es van suspendre les visites entre infants i progenitors. Aquestes dades, procedents del CGPJ, confirmen que en la majoria dels casos no es va suspendre el règim de visites amb els progenitors violents.