Catalunya ja no descarta aspirar als Jocs sense Aragó
Vilagrà recorda que “sempre hi ha alternatives” si els veïns hi posen “tantes pegues”
El govern aragonès es planteja presentar candidatura en solitari després de rebutjar l’última oferta del COE
S’atansa la data límit del 20 de maig que es va donar el mateix Comitè Olímpic Espanyol (COE) la setmana passada per tancar una proposta tècnica per a la candidatura dels Jocs d’hivern del 2030 i, en lloc d’acostar-se el govern català i l’aragonès, ara les posicions semblen més allunyades que mai. Tant, de fet, que ahir mateix cap dels dos executius va descartar ja la possibilitat d’aspirar a acollir la cita olímpica sense comptar amb el territori veí.
La gota que pot haver fet vessar definitivament el vas de les hostilitats és el fet que el govern d’Aragó fes públic dissabte, en una piulada del seu president, Javier Lambán, que rebutjava l’última contraoferta que li va fer arribar el COE, de la qual fonts de l’executiu català asseguren que estaven al cas, si bé han evitat valorar-la. Tot i que al març ja s’havia tancat un acord tècnic entre totes les parts, del qual només l’Aragó es va desmarcar després, divendres a través d’una trucada telefònica del president del COE, Alejandro Blanco, al conseller aragonès d’Educació i Esport, Felipe Faci, encara es va fer un últim intent amb una nova proposta que consistiria bàsicament en el fet que el patinatge sobre gel es traslladés de Saragossa a Barcelona, on ja es fa l’hoquei, a canvi que l’esquí acrobàtic es fes a l’estació aragonesa de Cerler, una idea que tampoc va agradar allà.
Arran d’això, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que dijous havia evitat mullar-se sobre aquesta qüestió en la compareixença que va fer al Parlament, ja comentava en canvi obertament ahir a RAC1 que, si l’Aragó s’acaba despenjant del projecte, d’alternatives “sempre n’hi ha” i que les treballaran “quan sigui el moment”, si bé es resistia de moment a afegir “més llenya al foc”. De fet, recordava que en els diversos informes que es van redactar en la legislatura anterior, i que el govern va desclassificar fa tot just unes setmanes, “ja hi és explicat tot, i de possibilitats n’hi ha”. “Havíem plantejat una candidatura col·laborativa amb els veïns aragonesos i creiem que té avantatges, però si hi ha tantes pegues...”, etzibava. “No em vull avançar als esdeveniments, però en qualsevol cas nosaltres plantarem candidatura”, concloïa. La consellera recordava que Catalunya treballa des del 2010 en el projecte i que la seva “solidesa” es demostra en els citats informes. “Ens hem guanyat la plaça de poder aspirar-hi, i ningú té dret a espatllar-ho”, reivindicava, mentre demanava a tothom “que sigui responsable i treballi en positiu”.
Ella mateixa, en tot cas, admetia que ara ja es va “a contrarellotge” i que cal tancar una proposta tècnica com més aviat millor, si pot ser aquesta setmana, perquè es vol tenir quan el dia 27 es convoqui la doble consulta al Pirineu i després l’1 de juny visiti Madrid el president del COI, Thomas Bach. “Hi ha unes dates que ens condicionen; seriosament hem treballat de manera col·laborativa, però alhora som molt exigents i recelosos de la nostra proposta”, destacava. Segons ella, ara seria una “greu irresponsabilitat” no defensar-la.
Aragó podria tirar milles
En paral·lel, fonts oficials del govern aragonès citades ahir per Efe ensenyaven les cartes i també deien ja que no descarten presentar candidatura en solitari si la Generalitat no n’accepta formar una de conjunta “en igualtat de condicions” pel que fa al repartiment i la distribució de les proves, tal com al setembre els va prometre el president espanyol, Pedro Sánchez. Les mateixes fonts reiteraven el rebuig a l’última proposta del COE, que lamentaven que només preveu tres proves a Aragó i nou a Catalunya, entre les quals hi ha les dues considerades “reines”, l’esquí alpí i l’hoquei sobre gel. Si l’Aragó fa efectiva l’amenaça, el COE serà qui haurà d’acabar triant entre una candidatura i l’altra, ja que només se’n permet una per estat.