Desbandada municipal al PDeCAT

Lluny, molt lluny queda la jornada municipalista que el Partit Demòcrata va celebrar al teatre L’Amistat de Mollerussa el 18 de setembre passat en què Àngels Chacón va proclamar: “El PDeCAT som més de 150 alcaldes, 2.000 regidors i molt de talent compromès amb el país i la seva gent.” Avui Chacón ja no és la secretària general del PDeCAT, ha creat un nou partit, Centrem, i tot el capital municipal de la formació d’Artur Mas –pràcticament l’últim que li queda a part de quatre diputats al Congrés– se’l disputa amb Junts per Catalunya. El fet que el PDeCAT no es presenti com a tal a les municipals de l’any que ve i doni llibertat d’acció als seus electes perquè vagin sota les sigles i coalicions que considerin oportunes ha propiciat una desbandada en múltiples direccions.

D’una banda, hi ha els alcaldes històrics que han decidit no tornar-se a presentar. Els casos més emblemàtics són el de Carles Pellicer a Reus, el de Pere Regull a Vilafranca del Penedès o el de Montserrat Candini a Calella (en aquest cas, per motius de salut). D’altra banda, hi ha un tou de càrrecs locals que van pactar amb l’encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, computar els seus vots amb el partit de Carles Puigdemont. També hi ha batlles –de moment, almenys una trentena– que concorreran amb Centrem o marques afins, però és evident que a la formació de Chacón li està costant atraure el gros d’actius municipals del PDeCAT. A molts alcaldes independentistes no els convenç Centrem i no volen que els identifiquin amb un partit que inclou perfils com per exemple el d’Astrid Barrio (Lliga Democràtica) a la seva executiva –escollida la setmana passada–, però sobretot volen desvincular les dinàmiques locals de les nacionals. En aquest context, als interessos de Centrem li han sortit dos imprevistos regionals: un grup d’alcaldes de l’òrbita del PDeCAT a Lleida i un altre al Penedès, que han impulsat el seus propis partits. En el cas de Ponent, es tracta d’una quarantena de batlles de municipis com ara Aitona, Torrefarrera, la Granja d’Escarp, Maials, la Ribera d’Ondara, el Poal, Ivars de Noguera, Castellnou de Seana o Castelldans, que volen prioritzar “l’agenda lleidatana”, segons van proclamar en una reunió fundacional el març passat a Vila-sana.

I en el cas de la vegueria del Penedès, sota el paraigua d’Impulsem el Penedès i vocació transversal i penedesenca, s’aglutinen una trentena de primers edils més amb el de Cunit com a veu cantant. Volen “donar al territori la veu que es mereix”. Alguns són de l’antiga Convergència (Jaume Casañas va estripar el carnet del PDeCAT), d’altres són independents.

Tant des de Centrem com des de Junts destaquen que l’important no és amb quina marca es presenten aquests candidats, sinó amb qui acaben sumant els vots que obtinguin per al repartiment de càrrecs als consells comarcals i les diputacions i pels drets electorals de les següents eleccions. Fonts de Centrem posarien la mà al foc que els vots d’Impulsem el Penedès acabaran anant a parar a Junts. Seria paradigmàtic veure com els sufragis que rebi l’alcalde d’Igualada, un dels pesos pesants del PDeCAT, vagin a parar al sac de Junts, si és que Marc Castells s’integra en aquesta nova força. En qualsevol cas, l’avantatge de tenir un partit d’àmbit nacional al darrere és poder vehicular les reivindicacions locals al Parlament i al Congrés.

Sigui com vulgui, encara hi ha, però, molts alcaldes que desfullen la margarita i no han anunciat les seves intencions, com ara el de Mollerussa, Marc Solsona, que és alhora secretari general del PDeCAT en substitució de Chacón. També n’hi ha que aniran sols.

Des de Centrem denuncien pressions de tot tipus per part de Junts per fer decantar aquests electes, des de prometre’ls càrrecs fins a amenaçar-los amb la presentació de llistes alternatives. “Han fet una ofensiva bastant intensa, han intentat arrasar a tot arreu”, asseguren.

Hi ha qui es pregunta si el desplegament del poder de Laura Borràs a la nova direcció de Junts farà variar els pactes a què havien arribat amb Sànchez, per bé que el responsable de la política municipal a Junts continuarà sent el turullista David Saldoni, encara que deixi la secretaria d’organització en el congrés del 4 de juny (el substituirà el borrasista tinent d’alcalde de Badalona David Torrents).

Mentrestant, Centrem està ultimant acords en diferents localitats i és possible que s’acabin veient candidatures que es diguin “Junts per” i el nom del municipi, però que els seus vots computin per al partit de Chacón. Barcelona és lògicament el repte més gran i hi ha reunions els pròxims dies per definir una candidatura. Hi ha alguns noms sobre la taula: l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell estaria estudiant el seu salt a la política, mentre que Santi Vila –el nom que el 2017 David Bonvehí ja defensava per disputar l’alcaldia de Barcelona a Ada Colau– està més que disposat a ser candidat, encara que sobre ell pesa l’espasa de Dàmocles del judici per les obres d’art de Sixena. A aquest panorama s’afegeix l’adeu inesperat de la candidata de Junts, Elsa Artadi, per esgotament. A ningú no se li escapa que el recanvi a Barcelona és urgent.