La policia israeliana ataca el funeral de la periodista
Els agents agredeixen els assistents a l’enterrament d’Abu Akleh
Una desena de persones van requerir atenció mèdica
El locutor d’Al Jazeera, incrèdul, mirava de mantenir la compostura mentre emetia en directe. “Estan atacant persones innocents que carreguen un fèretre. No sé què dir.”
A les imatges es veia una tromba de policies israelians assaltant els assistents a la processó funerària de Shireen Abu Akleh, la reconeguda periodista d’Al Jazeera assassinada dimecres pel tret de soldats israelians, segons afirmen testimonis i altres víctimes d’aquell mateix atac.
Els fets van tenir lloc a l’inici de la processó quan el cadàver d’Abu Akleh sortia de l’hospital Saint Louis French, al Jerusalem ocupat, on Israel no té jurisdicció. Els portadors del fèretre feien esforços per mantenir l’equilibri amb el taüt al damunt dels seus caps, mentre resistien els embats de les forces israelianes, que els agredien amb porres i granades d’atordiment.
Per uns moments van perdre el control del fèretre, que va arribar a posar-se en vertical. El locutor no se’n sabia avenir: “Quina falta de respecte per la morta i pels qui la ploren. Com podia aquest moment ser una amenaça per a ningú? Per què tanta violència?”
Almenys una desena d’assistents van requerir atenció mèdica i periodistes que eren al lloc afirmen que les forces israelianes van detenir quatre persones, dues d’elles pel fet de portar banderes palestines. El mateix dia de la mort d’Abu Akleh, l’exèrcit israelià va presentar-se a la llar de l’assassinada per fer-hi un escorcoll, requisant banderes palestines i impedint que s’hi fessin sonar cançons palestines.
“A Palestina, ni tan sols els funerals poden ser pacífics”, lamentava Lina Abu Akleh, neboda de la periodista. “Ella era més que la meva tieta; era la meva millor amiga, una segona mare, un model a seguir des que era petita”, reivindicava orgullosa davant de les càmeres. “Avui Shireen ha estat capaç d’unir milers de palestins de tot arreu, que l’han portada al cementiri, i això parla de la feina que va fer i de la manera com la va fer”. La jove intenta tenir esperança que hi haurà rendició de comptes, però tem que la tragèdia “serà un precedent perquè altres periodistes siguin assassinats sense repercussió”.
La processó, acompanyada en tot moment per milers de persones, va desplaçar-se amb manifestacions de ràbia i de dolor per la Ciutat Vella de Jerusalem fins a arribar a la catedral de l’Anunciació de la Verge, també a la part ocupada de la ciutat.
Allà l’esperava el pare Fadi Diab, que participaria en el funeral de la periodista: “Ningú pot comparar el cas palestí amb cap altra violència al món”, sostenia el sacerdot, que s’explicava: “Hi ha nacions que han suportat guerres i que mantenen la seva identitat i la seva terra. Nosaltres, això ho hem perdut.”