L’acord pel català, salvat
Els quatre partits de l’acord pel català a l’escola salven un pacte abans del ple d’avui
El català es considera vehicular i el castellà, curricular
Es preveu que el govern publiqui un decret complementari
El ple del Parlament de Catalunya debatrà avui –si no hi ha sorpreses d’última hora– la proposició de llei d’ús i aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari, que van aconseguir pactar ahir a la tarda, el PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem. El polèmic “acord per la llengua”, podria ser una realitat aquest divendres al migdia, quan es calcula que se sotmetrà a votació. Una vegada aprovat, es preveu que el govern presenti un decret llei, que es convertirà en un altra eina per fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% d’assignatures en castellà a les aules, i donarà cobertura als centres educatius.
Es tanca així un episodi que va començar el 24 de març passat, quan els mateixos quatre grups van presentar una proposta de modificació de la llei de política lingüística que va quedar congelada, ja que JxCat volia buscar més consens social.
Sense percentatges
En el preàmbul de la nova llei, les forces signants exposen l’evolució del model d’ensenyament com una de les justificacions per les quals cal descartar percentatges d’una o una altra llengua: “Els continguts i les habilitats s’adquireixen mitjançant matèries i àrees competencials i transversals. Això és especialment palès en els aprenentatges lingüístics, fortament dependents del context sociolingüístic de l’alumnat i que desborden les organitzacions curricular basades en paràmetre numèrics.”
La proposició reconeix el castellà com a llengua d’“ús curricular” i estableix que el nombre d’hores lectives en cada llengua es fixarà sobre la base de criteris “exclusivament pedagògics”. Concretament, la llei sosté que el català serà la llengua “normalment usada com a vehicular” en l’ensenyament a Catalunya i també en l’acollida de nous alumnes, mentre que el castellà s’utilitzarà “en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.
Els partits signants confien que aquesta nova norma, sumada a la llei d’educació de Catalunya (LEC), la llei de política lingüística i el futur decret llei del govern, permetran crear un marc per protegir els docents davant possibles requeriments judicials i per blindar el model d’immersió lingüística.
Satisfacció dels firmants
El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va celebrar el “consens polític i el major consens social” aconseguit en el pacte. “La defensa de la llengua no pot ser patrimoni de cap opció, partit ni ideologia”, va advertir. Per la seva part, la portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, va puntualitzar que la nova llei “en cap cas” situa el castellà com a vehicular: “És llengua d’aprenentatge, però en cap cas vehicular”, va reblar.
Des d’ERC, la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta, va definir la nova llei com a “sòlida i robusta” i com un instrument perfecte per “protegir el model d’escola catalana”.
El portaveu d’En Comú Podem, David Cid, va celebrar també l’acord perquè, va dir, és “sòlid” i “refà consensos”. “El text s’ha enriquit” respecte a l’acord inicial”, va dir Cid, que hi va afegir: “Hem pogut escoltar la comunitat educativa i hem fixat que els criteris pedagògics són els que han de decidir com s’ha de combinar la presència de les llengües oficials.”
La portaveu del grup PSC-Units, Alícia Romero, va assegurar que la nova llei permetrà “complir millor” la sentència del TSJC i va destacar el fet que el pacte s’hagi mantingut a quatre. Segons Romero, la norma feta ad hoc manté l’esperit de l’acord subscrit el 24 de març per reformar la llei de política lingüística del 1998. “La diferència és que hem canviat d’instrument jurídic.”
La portaveu socialista va assegurar que, segons veu el seu partit, el redactat que s’ha acordat expressa de manera “clara” que el castellà és llengua d’aprenentatge a les escoles de Catalunya, la qual cosa equival a reconèixer la seva vehicularitat.
També va mostrar la seva satisfacció el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va celebrar que s’hagi assolit un “gran acord de país”. El meu agraïment a la generositat i l’esforç de tothom”, hi va afegir a través de Twitter.
La CUP i la Ustec, crítics
En un altre extrem, el diputat de la CUP Carles Riera va criticar l’acord i va assegurar que aquest converteix el castellà també en llengua vehicular en considerar-la “d’ús curricular”. Aquest nou pacte, va dir, Riera, “elimina la immersió lingüística i fomenta la segregació escolar”, va assegurar el diputat a través de Twitter.
També el sindicat majoritari entre els docents, Ustec, es va mostrar ahir contrari a l’acord polític que preveu qualificar el castellà com a “llengua curricular” De fet, la portaveu, Iolanda Segura, va considerar que és “una presa de pèl inadmissible”. El sindicat va manifestar que no tenen “cap esperança” que Educació “defensi la vehicularitat del català a tots els centres” i tenen “molta por i preocupació perquè es generarà segregació per raó de llengua, cosa que és inadmissible”.
LES FRASES
Una llengua vehicular o curricular
Que el castellà sigui llengua curricular, però no vehicular, permet a JxCat, a ERC i als comuns assegurar que la llengua castellana no té el mateix tractament que la catalana, que rep en exclusivitat l’adjectiu vehicular.
En canvi, pel PSC, el concepte curricular implica que el castellà és llengua d’aprenentatge, ja que, sobre la base del projecte lingüístic, cada centre podrà decidir si ensenya una o més assignatures en llengua castellana.
En l’acord del 24 de març es deia que el català és vehicular però s’hi afegia: “També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre.” A més, s’establia que l’ensenyament “de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums”, i es reconeixia així el castellà com a llengua d’aprenentatge.