Política

tunísia

Tunísia vota en referèndum ampliar els poders del president Kaïs

La consulta planteja una nova Constitució elaborada pel mateix mandatari

La votació ha estat marcada per la baixa participació i les denúncies d’autoritarisme

El desconegut sense experiència política ni capacitat d’oratòria que va presentar-se a les eleccions del 2019 aspira a ser un nou líder totalitari. Si més no, això és el que asseguren grups defensors dels drets humans a Tunísia, que alerten que el referèndum celebrat ahir per decidir si caldria augmentar els poders del president Kaïs Saïed el podrien convertir en un nou líder dictatorial al Mediterrani i desfer així els progressos polítics que havien tingut lloc al que es coneixia com l’únic país amb una primavera àrab d’èxit.

La votació, impulsada pel mateix Saïed i el resultat de la qual no es coneixerà fins avui o demà, planteja una nova Constitució que atorga tots els poders executius al president i retira mesures de control i de contrapès. La data de la consulta coincideix amb el primer aniversari des que el líder tunisià va congelar l’activitat del Parlament i va dissoldre el govern, un moviment que múltiples veus al país van veure com un cop d’estat.

Des d’aleshores, Saïed ha anat esgarrapant competències a les altres institucions per atribuir-se-les a ell mateix. Avui, a diferència d’un any enrere, el president té capacitat de governar per decret. Saïed també ha colpejat el poder judicial: aquest mes de juny ha expulsat fins a 57 jutges i s’ha dotat de la facultat d’expulsar-ne de manera unilateral. “Amb aquest decret, el president Saïed ha eliminat tota l’autonomia que el poder judicial hauria pogut tenir fins ara”, criticava Salsabil Chellali, directora de Human Rights Watch a Tunísia. I hi afegia: “Els jutges haurien d’estar subjectes a processos disciplinaris justos, imparcials i apel·lables, i no a l’expulsió per caprici del govern.”

Activistes sobre el terreny temen que l’ofensiva conservadora pilotada per Saïed dugui Tunísia a una nova autocràcia, després que el país aconseguís derrocar el totpoderós Zine al-Abidine Ben Ali amb les revoltes del 2011 i esdevingués l’únic estat de la regió que va fer passos cap a la democràcia després d’aquell cicle de protestes regionals. Saïed, però, diu que és precisament la voluntat “que Tunísia reprengui el camí cap a la revolució” el que el porta a prendre aquestes dedicions: “No hi ha dictadura –deia ahir Saïed a Associated Press–: aquesta Constitució protegeix drets i llibertats, i la revolució la defensa el poble, que és qui continua dempeus contra els qui l’ataquen.”

La participació en el referèndum s’entreveia baixa –a primera hora de la tarda sols era del 13,6%–, cosa que podria fer pensar en un boicot popular a la consulta o desànim.

L’interès a participar en la política institucional cau a Tunísia des dels comicis parlamentaris del 2014, els primers des de les revoltes del 2011. En les darreres eleccions, del 2019, la participació va ser del 43%.

LES XIFRES

57
jutges
va expulsar Kaïs del sistema judicial al juny.
43
per cent
de participació s’ha registrat en les darreres eleccions parlamentàries del 2019.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.