Lourdes Borrell Moreno (Mataró, 1961) va ser la primera dona que va accedir a l’alcaldia de Sant Feliu de Llobregat, el desembre del 2010, quan Juan Antonio Vázquez va renunciar al càrrec. S’hi va estar sis mesos perquè el 2011 el PSC va passar a l’oposició. En el mandat anterior va pactar amb ICV i va formar part de l’equip de govern com a regidora responsable de polítiques d’esports, persones discapacitades, solidaritat i cooperació, salut pública i consum. El 2019 va ser la força més votada, però un pacte de Lídia Muñoz (Sant Feliu en Comú Podem) amb Oriol Bossa (ERC) va deixar-la altre cop a l’oposició. És consellera de Desenvolupament Econòmic, Estratègic i Agrícola al Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Tres anys després, quina lectura fa de l’acord entre els comuns i ERC?
Veníem del pacte PSC-ICV. Érem deu regidors. Vam fer el pla d’habitatge 2017-2022 i vam treballar en el nou reglament de participació ciutadana. Teníem una bona trajectòria. Va coincidir amb la moció de censura a Rajoy. Amb el PSOE al govern espanyol es va tornar a activar el projecte de fer subterrànies les vies del tren, un gran guany de la ciutadania gràcies a la unitat política. El 2019 els ciutadans van donar una majoria absoluta a dues dones que formaven part del govern anterior i vam entendre que havíem de tenir continuïtat. Vam estar quinze dies intentant trobar l’encaix per continuar governant i poder així gestionar els diversos projectes engegats i el del traçat subterrani. Vam buscar pactar dos anys l’alcaldia per a Lídia Muñoz i dos anys per a mi. Era encara un moment polític complex a Catalunya, on la tardor de 2017 encara cuejava. En aquell context, finalment, la segona, la tercera i la cinquena força es van posar d’acord per barrar-nos el pas al govern de la ciutat.
Van buscar un acord amb els comuns fins al darrer moment per evitar la investidura del republicà Oriol Bossa.
Ho hem intentat per la situació d’aquest mandat. Tothom sap que han estat dos anys de pandèmia molt dura. Nosaltres hem fet una oposició responsable fent costat al govern malgrat que hauríem fet les coses diferent. Ens trobem en un moment convuls per la guerra de Rússia amb Ucraïna. S’han de cobrir unes necessitats i cal estabilitat. Nosaltres vam oferir als comuns que continuessin a l’alcaldia aquest any que queda sense entrar nosaltres al govern. Van dir que no. Sent la primera força teníem aquesta responsabilitat.
Ja ha anunciat que repetirà com a cap de llista a les pròximes eleccions municipals. Quins objectius es marca?
Estem preparats per governar. Tenim un projecte de ciutat, de futur, que va sempre de baix a dalt, des de la ciutadania. Ens oferim un altre cop per aconseguir una àmplia majoria, transversal, a les eleccions. Som la garantia de poder fer un canvi a la ciutat.
Si no obté majoria absoluta, confia a recuperar els comuns com a socis?
En l’altre mandat vam deixar clar que buscaríem aquest pacte. En el pròxim, veient com ha funcionat tot, esperarem els resultats. A partir d’allà mirarem els diferents programes.
Quines són les seves principals crítiques a la gestió del govern municipal?
Hem estat especialment durs amb les polítiques de salut. Vam presentar una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en què reclamàvem el retorn de les urgències de les dotze de la nit a les vuit del matí i que va trigar un any a debatre’s. Amb això podíem tenir també la farmàcia de guàrdia. ERC i Junts van votar-hi en contra i ens van dir que anéssim al CAP de Sant Ildefons a Cornellà. Tot i això, vam guanyar aquella votació. També vam presentar una altra proposta en la mateixa comissió que demanava el retorn de la pediatria del CAP Rambla al CAP El Pla que vam haver de traslladar per les obres. Un cop acabades, i això està per escrit per part de Salut quan el departament estava en mans d’ERC, la pediatria havia de tornar al CAP El Pla. Això encara no s’ha complert. Un altre tema molt rellevant és la imatge i el dia a dia de la ciutat. Segons la darrera enquesta publicada, la ciutadania considera que la brutícia, la problemàtica de la recollida de residus i la seguretat són alguns dels principals problemes de Sant Feliu. Són coses que s’han de treballar millor.
El traçat subterrani de les vies del tren suposarà una transformació decisiva per a Sant Feliu. Quina valoració i quin seguiment fa de la seva evolució?
No se’ns explica gairebé res. Fins ara sempre hi havia hagut unitat política i transparència. Des que hi ha aquest govern municipal això s’ha tallat. Com que el PSOE governa a l’Estat, nosaltres tenim relació directa amb el ministeri. És el que em toca fer per la responsabilitat que m’ha donat la ciutadania. Les obres del traçat subterrani són quatre anys. Ens n’anirem fins l’any 2027, a finals del següent mandat. En el mandat anterior vam fer un treball previ d’informar la ciutadania i analitzar tot el que mancava a la ciutat: la necessitat d’habitatge, d’espais culturals, esportius, de lleure, o d’aparcament. Vam fer un concurs internacional d’idees. En aquest mandat s’ha perdut una oportunitat per explicar bé les coses perquè l’equip de govern tot ho ha fet amb presses. Sembla que hi havia interès per fer-ho abans del canvi a l’alcaldia. L’altre punt negatiu és que allò que es va votar ja s’està modificant. També s’ha eliminat una ponència en què s’anava explicant com evolucionaven les obres del traçat subterrani. Creiem que hi ha una altra manera de fer molt més transparent i participativa. Les obres segueixen el seu calendari. Comporten i comportaran alguns inconvenients per als veïns i l’Ajuntament, que el que hauria de fer és acompanyar bé la ciutadania –no ho està fent.
Què li sembla l’aposta del nou alcalde per una economia taronja, basada en les indústries culturals i creatives? És el que necessita la ciutat?
La indústria creativa i cultural és important, però és un a més a més. El que cal és estar al costat del comerç, que representa un 14% del teixit econòmic. Cal sobretot una economia sostenible i, mediambientalment, el govern municipal no està fent la feina. Cal treballar bé totes les ajudes que ens arriben, com els fons europeus, per fer aquesta transformació. Som una ciutat de més de 45.000 persones amb unes necessitats concretes. Tenim 1.000 empreses i autònoms, i la majoria són comerços.
Parlem de mobilitat i sostenibilitat. Quins són els reptes principals?
El que no pot ser és que en aquest mandat s’estiguin fent canvis en la mobilitat quan tenim el pla de mobilitat caducat. Passa a la cruïlla on tenim Portolà i Leroy Merlin o a la carretera de la Sanson. Als matins és impossible sortir de Sant Feliu. S’ha de vigilar molt. Per això és important tenir un pla de mobilitat, un projecte més global. Tenim quatre ciutats a la comarca que el tenen. S’ha de treballar des d’aquesta mirada més general. S’han de fer carrils bici, sí, però s’ha de tenir clar com es vol fer. Ara tenim una bona solució que ens donarà aquesta visió més global, el pla d’acció del Baix Llobregat, seleccionat com a projecte pilot de l’Agenda Urbana Espanyola.
La ciutat s’ha presentat per aconseguir fons Next Generation EU per a diverses finalitats. Com ho valora?
Són una gran oportunitat. Però no només aquests fons. També hi ha el programa 2021-2027 d’Europa on ens podem presentar des de totes les poblacions i des del Consell Comarcal com a comunitat energètica. Cal recordar que els fons són de concurrència competitiva i, per tant, no vol dir que et presentis i ja ho tinguis. Ens han d’ajudar molt a fer la transformació que necessita la ciutat, però s’ha de tenir clara la finalitat d’aquests fons. Durant aquests anys s’havia de preparar la ciutat per al projecte del traçat subterrani, i no s’ha fet. Avui dia no s’estan aprofitant bé aquestes ajudes. A més a més, cal dir que l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació i el ministeri hi han posat més diners que mai aquests últims anys. Ara hi ha la sensació que des del govern municipal van a correcuita perquè només queden vuit mesos per a les eleccions.
Com s’ha d’abordar l’impacte de la crisi energètica i de la pujada de preus des de la política municipal perquè afecti menys els ciutadans?
Abans hem parlat del pla d’habitatge 2017-2022, engegat en el mandat passat, que feia aflorar pisos de lloguer social, lloguer assequible, protecció oficial i també pisos tutelats o assistencials per a la gent que està jubilada i no pot arreglar el seu habitatge. Però cal destinar-hi recursos. Durant aquest mandat no s’ha fet cap pis més. Un altre punt important és la promoció econòmica. S’han de buscar oportunitats. S’ha de treballar amb qui toqui, patronals o Generalitat, per buscar inversions que vinguin aquí. S’han de crear oportunitats. He estat molt crítica als plens perquè s’han posat menys diners per a la contractació i la creació d’autònoms. També hem de mirar els plans que ens venen del SOC, de l’AMB o de la Diputació i ens hem de posar a crear-ne de nous parlant amb les empreses. Hem d’analitzar bé quina formació es necessita, quins perfils es busquen per contractar. Falta un institut d’FP. Les empreses ens ho estan dient. No tenim la gent formada. I pel que fa a la salut, tal com he comentat abans, no ens podem permetre no tenir urgències fins l’any 2027-2028, que és el moment en què està previst que finalitzi l’obra del traçat subterrani. L’altre punt important és la gent jove i la gent gran. Cal tenir-los presents. Tenim una població envellida i cal treballar amb els casals. A totes aquestes famílies que ho estan passant malament i que ho poden passar malament, no pot ser que des de serveis socials els diguin que hi ha dos mesos de llista d’espera per tenir una reunió amb l’assistenta social.