Junts ja exerceix d’oposició

El president Pere Aragonès haurà de suar tinta si vol tirar endavant aquesta legislatura. Ahir va poder comprovar el pa que s’hi donarà a partir d’ara en el primer ple al Parlament des que Junts va marxar del govern, en què l’oposició va exhibir múscul per posar en evidència la seva “minoria absoluta”. Tots els grups, inclòs els exsocis –si bé el PSC va mantenir la mà estesa per aprovar ara el pressupost–, li van girar l’esquena. Al matí va quedar clar en els discursos, i a la tarda en els fets, quan l’oposició –amb el vot en contra del PSC i els comuns, i l’abstenció de Junts i la CUP– va tombar la primera llei que duia a aprovació el renovat govern, la del Pla Estadístic de Catalunya, un text que havia elaborat el Departament d’Economia de Jaume Giró i que havia superat sense esmenes i l’única abstenció de Vox tots els tràmits previs en comissió, l’últim fa nou dies.

L’oposició va llançar, així, un avís per a navegants sobre el que poden esperar els republicans, que al matí encara apel·laven a Junts –“Participaran en el bloqueig o en les solucions?”, els havia dit Aragonès– perquè doni suport al “seu” pressupost. I és que, si bé l’oposició no té força per presentar una alternativa al “govern més dèbil de la democràcia”, ahir li va deixar clar que sí que pot fer la legislatura ingovernable. Caldrà veure ara si va ser un simple toc d’atenció inicial o serà la tònica de cada ple, si bé la gran prova serà el debat del pressupost. Aragonès va concretar ahir que té en ment una “pròrroga tècnica de 15 o 20 dies” de l’actual, i que voldria que el nou estigués en vigor al gener, fet que vol dir que d’aquí a poques setmanes s’hauria de dur al Parlament. Prou per desvincular-lo dels comptes de l’Estat i la taula de diàleg i poder guanyar temps.

Al matí, en la compareixença per presentar els canvis en el govern, el president va deixar clar que no busca nous socis estables, sinó que aposta per la geometria variable, negociant amb tots “projecte a projecte, mesura a mesura”. No li queda cap altre remei per la seva posició de feblesa, i per això va instar els grups a abandonar “qualsevol temptació de bloqueig i d’enderroc”. Tot i que els va retreure la seva marxa “difícil d’entendre”, Aragonès encara veu possibilitats de trobar vies d’entesa amb Junts. Per mantenir algun pont bastit, així, fins i tot els va picar l’ullet agraint-los la bona feina feta i recordant que continua vigent el pla de govern pactat: “Si ens centrem en les mesures, estic convençut que hi ha una majoria per aprovar el pressupost.”

Junts, però, ja s’ha fet seu el paper d’oposició plena, i no sembla estar-hi gaire disposat, com va deixar clar el seu líder parlamentari, Albert Batet, que d’entrada li va etzibar que amb la remodelació podria haver prescindit també dels consellers Cambray, Elena o Jordà. A més, va recordar al president que el nou govern “no té la confiança” del Parlament perquè no té cap acord amb ningú i li va retreure que “no va fer res” per mantenir el pacte amb Junts, tot fent-lo el “màxim responsable” de la ruptura. Junts denuncia que Aragonès ha abandonat “la raó de ser” de la investidura –la culminació de la independència– i l’acusa, a més, de centrifugar totes les responsabilitats i no fer “autocrítica”.

I el PSC? Aragonès ja li va enviar un missatge en la intervenció inicial: si vol jugar un “paper important”, no pot fer veure que els problemes no existeixen, en al·lusió a la repressió i al clam per l’autodeterminació. “Cal sortir de la zona de confort, l’immobilisme no és una opció si volem avançar”, va etzibar. Salvador Illa, però, no va variar el discurs: “Si vol dimarts pot portar-lo a govern i l’1 de gener tenir pressupost a Catalunya. Li estic oferint una majoria per aprovar un pressupost”, li va replicar, amb vehemència, en un fet, per cert, que va enutjar els comuns, que van recordar que ERC i el PSC no sumen majoria i ells són imprescindibles. Illa, a més, va acusar Aragonès d’“ingenuïtat” si es pensava que Junts li donaria suport “després de fer-los fora”.

Els comuns fins i tot van ser més durs i van acusar el president d’incomplir els acords, com ja han denunciat també el PSC, Junts i la CUP. Ahir Jéssica Albiach li va demanar com pensa convèncer la població que el millor no és anar a eleccions, i va reclamar que, si vol ECP per aprovar el pressupost, comenci per posar mil milions més en l’escut social i refaci l’actual esborrany més cap a l’esquerra perquè el govern ja no és de coalició, fet a què Aragonès es va negar. “Les majories es negocien i vostè no ho ha fet”, va cloure Albiach.

Amb la CUP tampoc sembla haver-hi gaire recorregut. Ahir va ser molt crítica amb el nou govern “dels ex”, que acusa de sociovergent i de consolidar una falsa normalització de les relacions amb l’Estat. Aragonès es va mostrar obert a parlar d’algunes de les mesures, sobretot en l’àmbit social, que li reclamen per parlar dels comptes, però els cupaires són escèptics perquè els les van rebutjar en l’últim debat de política general.