França enterra el Midcat
Macron, Sánchez i Costa acorden un ‘corredor verd’ per transportar gas i hidrogen des de Barcelona fins a Marsella
Aragonès celebra la nova iniciativa perquè confirma el rol energètic fonamental de Catalunya
El polèmic gasoducte Midcat ja és història. El president francès, Emmanuel Macron; el del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre portuguès, António Costa, van enterrar ahir definitivament el projecte en una reunió a Brussel·les en la qual van acordar substituir-lo per un nou “corredor d’energia verda”.
Reunits a la delegació francesa a la capital comunitària tot aprofitant que s’hi celebrava una cimera de líders europeus, els representants dels tres països van pactar la nova iniciativa, que consisteix en una canonada submarina que transportarà gas i hidrogen des de Barcelona fins a Marsella. Si abans parlàvem del Midcat, ara la seva alternativa per connectar la península Ibèrica amb el mercat energètic europeu s’ha batejat com a BarMar.
“El que hem fet aquest matí és un punt important en la solidaritat europea”, va dir el president francès després de l’acord, també celebrat per Sánchez en considerar que “són molt bones notícies”. “Fem un exercici de solidaritat amb Europa que és coherent amb la nostra aposta per la transició ecològica”, va insistir el president del govern espanyol.
De moment, el BarMar és una idea i els líders dels tres països s’han citat per donar “més concrecions” del projecte en la cimera euromediterrània que se celebrarà al desembre a Alacant. Serà en aquest moment quan es parli de les qüestions clau: els terminis de la inversió, el repartiment dels costos i el volum de recursos que implicarà. Segons va detallar Macron en l’arribada de la cimera europea, que s’ha celebrat poques hores després, el projecte té “vocació de beneficiar-se de finançament europeu”. En un comunicat conjunt publicat després de la trobada, els líders dels tres països van reivindicar que la interconnexió entre Barcelona i Marsella és ara “prioritària” i van considerar que és “l’opció més directa i eficient” per connectar la península Ibèrica amb el centre d’Europa.
També des de Brussel·les, on era per reunir-se amb l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, el president del govern, Pere Aragonès, va celebrar l’acord entre els tres països per trobar una alternativa al Midcat davant l’oposició francesa. “Marca Catalunya com un punt neuràlgic de la nova estructura energètica europea”, va defensar Aragonès, tot subratllant que l’executiu espanyol l’havia informat de l’acord “d’estats”. “Sempre hem dit que era important que Catalunya jugués un rol fonamental en la nova configuració energètica europea”, va afirmar el president del govern, que hi va afegir que aquest projecte constata aquest “rol rellevant” de Catalunya pel que fa a les interconnexions energètiques. A més, va deixar clar que el govern vol tenir veu en la concreció del projecte. “Hi participarem perquè hi tenim molt a dir”, va subratllar. Amb el pacte d’ahir, la història del Midcat arriba a la seva fi. Quan semblava que ja estava enterrat, el projecte va ressuscitar per la crisi energètica que es va derivar de la invasió russa d’Ucraïna. L’Estat hi va apostar de manera forta, però França va mantenir l’oposició al projecte, que ha mantingut fins al final. Per guanyar la pugna a París, Madrid va voler tenir al seu costat la Comissió, però no ho va aconseguir. De fet, l’executiu comunitari va deixar de finançar els plans de viabilitat dels seus promotors en considerar que no era rendible i tampoc estava en la línia de la transició verda europea. Ara, l’objectiu prioritari serà concretar la nova iniciativa i, després, convèncer Brussel·les perquè la financi. La feina comença ara.
“Pulmó de la UE”
A Catalunya, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va felicitar “amb la màxima vehemència” els governs francès, portuguès i espanyol per la decisió d’unir Barcelona i Marsella, “que fa possible convertir la península Ibèrica en el hub europeu d’interconnexió gasística, i més tard per a hidrogen verd, fet que convertirà la zona en “un pulmó energètic”, que comportarà inversions importants a Catalunya amb el traspàs a l’energia verda. El líder patronal veu igualment important impulsar una connexió semblant entre Barcelona i la ciutat italiana de Liorna.
LES FRASES
El rebuig al Midcat, forçat a reactivar-se, guanya la partida
El mes d’agost, el projecte d’infraestructura gasística Midcat va recobrar interès a la UE davant les dificultats de proveïment de cara a la tardor a causa de la guerra d’Ucraïna. El Midcat era un projecte en fase de desenvolupament per a la conducció del gas emmagatzemat a Espanya procedent d’Algèria a altres països de la UE a través dels Pirineus. La iniciativa, també denominada South Transit East Pyrenees (STEP), consistia en la construcció d’un nou gasoducte entre Catalunya i la regió francesa de Midi amb l’objectiu de duplicar la capacitat de l’única interconnexió actual entre tots dos països. El gasoducte, que connectaria els municipis de Martorell (Baix Llobregat) i Barbairan (Llenguadoc-Rosselló), està actualment avançat en territori català en arribar fins a Hostalric (Selva).
La plataforma Resposta al Midcat, creada el 2012 i que va lluitar contra l’excussió del gasoducte fins al 2019, va haver de reprendre aquest estiu l’activitat per tornar a fer pressió en contra d’aquesta infraestructura. Després de més d’una dècada de mobilitzacions assenyalant la ferida territorial i ambiental, els representants de la plataforma es van mobilitzar de nou per fer enterrar definitivament la infraestructura, que no dona resposta, creuen, a la seguretat energètica. Segons va explicar en el seu moment el membre de l’entitat i portaveu de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODF), Josep Nuart, a través del Midcat només es podia substituir entre el 2 i el 3% del gas fòssil importat des de Rússia durant l’any 2021. També va descartar que pogués servir per transportar hidrogen verd, una font energètica que, segons Nuart, no està demostrat que serveixi per lluitar contra el canvi climàtic.