Política

otan

Erdogan no preveu ratificar l’ampliació de l’OTAN abans de les eleccions de juny

El president turc pressiona els nous candidats perquè extradeixin refugiats d’origen kurd a qui Ankara considera terroristes

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha donat a entendre aquest dimarts que la ratificació de l’ingrés de Suècia i Finlàndia a l’OTAN hauria de ser abordada en el Parlament turc després de les eleccions generals de juny, és a dir, no abans de juliol de 2023.

“Hi ha temps fins a juliol (per a decidir sobre l’ingrés) i tenim unes eleccions al juny; nosaltres hem d’estar molt tranquils abans d’aquestes eleccions”, ha dit Erdogan en una roda de premsa a Ankara, després d’entrevistar-se amb el primer ministre suec, Ulf Kristersson.

“Veiem als terroristes amb les seves banderes marxar pel carrer a Suècia i Finlàndia. El nostre poble ens pregunta si no veiem això. Nosaltres fem política. Tenim eleccions en set mesos i hem de mostrar la nostra postura al poble. Els nostres amics ho entendran”, ha explicat el mandatari turc.

Erdogan es referia principalment a la guerrilla kurda de Turquia, el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), però també a les milícies kurdosirias Unitats de Protecció Popular (YPG), aliades dels EUA en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria, però que Ankara considera una branca del PKK.

A més, Erdogan ha inclòs entre els supòsits “terroristes” que alberga Suècia al periodista Bülent Keles, antic director del diari turc Today’s Zaman, en crida i cerca per la justícia turca per una suposada implicació en el fallit cop d’estat de 2016, que Ankara atribueix als seguidors del predicador islamista Fethullah Gülen.

“Extradir a aquest terrorista és molt important per a nosaltres. Volem que ho extradeixin”, ha dit Erdogan, després de precisar que Suècia ha extradit a quatre acusats, però que el número total no era tan rellevant com “l’actitud”.

Kristersson, per part seva, va prometre que Suècia “implementarà plenament” l’acord trilateral signat al juny a Madrid amb Finlàndia i Turquia, i que intensificarà la lluita contra el terrorisme.

El cap del govern suec va incloure expressament en aquest grup al PKK, del qual va recordar que està classificat com a terrorista per les lleis sueques.

“L’OTAN identifica el terrorisme com una de les amenaces principals contra la nostra seguretat comuna, i Suècia està d’acord. Un dels membres de l’OTAN més afectats és Turquia”, va admetre el primer ministre suec.

“Vull garantir a tots els turcs: Suècia complirà amb totes les seves obligacions tant abans de l’ingrés (a l’OTAN), i com a futur aliat. Aplicarem el memoràndum trilateral plenament”, ha promès el mandatari suec, que va assumir el seu càrrec fa tres setmanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Els demòcrates canvien el reglament per confirmar Harris a primers d’agost

barcelona
estats units

Biden “passa el relleu” a Harris per “unir el país” i “salvar la democràcia”

barcelona
política

Jové descarta plantejar prejudicials al TSJE sobre la Llei d’Amnistia

barcelona
POLÍTICA

Demanen que un espai públic de Calella porti el nom de Montserrat Candini

Calella
Janina Cornellà
Cap de l’oposició a Castellfollit de la roca (Junts)

“Castellfollit de la Roca no té cap model de poble”

Castellfollit de la Roca
Ahmed Alnaouq
Periodista palestí

“No ens esperàvem aquest genocidi d’Israel a Gaza”

Beirut
política

La Moncloa s’imposa esgotar la legislatura tot i el cop de Junts

madrid
estats units

Netanyahu irromp a la campanya per demanar més armes a Washington

barcelona
Política

L’adeu de Manel Alcalà Bagué, batlle de Flaçà de 1991 a 1998