“Ser els millors exigeix un lideratge i no mediocritats”

Em diuen “alcalde”. Molta gent em renya: “Es presenta o no es presenta”, em diuen. “Escolti, ha de guanyar”, i jo els responc: “Això depèn més de vostè que no pas de mi.” I em diuen: “L’ha de treure.”

Si m’he de fiar d’aquells que em paren, jo diria que trauré un resultat espectacular, però això s’ha de fer real. Hi ha el perill, en els polítics, que visquem en una bombolla, i no et pots refiar. Ara bé, sí que crec que hi ha un ambient general de disgust amb l’actuació del govern de la senyora Colau. Això és així, malgrat que la senyora Colau ha tingut a favor la pandèmia, que ha emmascarat la seva mala gestió.

És que no té res a veure amb això. Potser es creu que hi pinta alguna cosa, però això va correspondre als serveis sanitaris d’aquest país, que han fet una demostració de com som capaços de gestionar en situacions extremes. Cal posar-los una nota elevadíssima, als metges.

És que no ho poden estar. Metges i infermeres estan maltractats econòmicament, i no se’ls ha reconegut prou. Això és el resultat d’haver posat totes les comunitats autònomes en una situació de catàstrofe amb la sanitat.

Hi ha una cosa, que acaba passant, i que ja vam fer nosaltres, que va ser invertir a l’hospital del Mar, perquè la Generalitat no tenia diners. Això posa en evidència el grau de dependència extrem en què està aquest país, i la Generalitat de Catalunya, que està en una situació complicadíssima.

Doncs que s’ha acabat. La veritat és que jo ara estava jubilat, i estava molt tranquil. A la vida hi ha un moment en què has de saber-te retirar. Jo m’he retirat però m’he quedat fent moltes coses. Soc president d’un conjunt de coses, en què no cobres ni un duro, però que et mantenen actiu. He desenvolupat un altre cop la relació amb amics i la família, i ara la meva dona em pregunta si farem aquell viatge que teníem pendent per d’aquí a uns dies. Doncs ja ho veurem...

Jo he viscut una situació que és un intent del senyor Jorge Fernández Díaz, i d’altres, de destruir-me: “Ens hem de treure de sobre aquest alcalde.” Crec que vaig perdre no només per ells.

No ho sé. El problema no és només aquest episodi, sinó els episodis. Això es basa en allò de destruir els Pujol, encara que hi hagi coses que no han fet bé i que jo no justificaré. Van intentar destruir Artur Mas, per a qui es van inventar també unes fonts semblants a les que van fer servir amb mi. Doncs si no hagués passat això, no s’hauria creat l’ambient que es va crear. La Colau diu que mai m’ha dit corrupte, a mi, només diu que soc d’un partit corrupte i acompanyat de gent corrupta. És una manera més educada de dir-ho, però és evident que s’ha fet tot un invent sobre això.

Quedes molt sorprès. Primer penses si algú t’ha posat diners per fer veure que els tens, però després veus que tot és tan maldestre que no entens com se n’arriba a fer un cas, i no entens que la fiscalia no actuï.

Jo no m’he sentit defensat. Com pot ser que en un país passi una cosa així? Jo no m’he sentit defensat.

Només me’l vaig trobar un dia, en el funeral de l’accident de Germanwins, i era molt difícil no saludar-lo.I em va dir: “Jo, com a catòlic, tinc una relació amb tu molt difícil, molt tensa.” I jo li vaig dir que la cosa era fàcil d’arreglar, que jo també soc catòlic i que si em demanava perdó jo l’hauria de perdonar. I em va respondre: “Et trucaré un dia.”

No, mai. Tampoc hi tinc cap interès.

No. Jo crec que te la deuen si fas bé les coses i tens un bon projecte. Crec que teníem un projecte de ciutat molt maco, que es va estroncar. I el que passa ara és que molta gent té una gran decepció de com ha funcionat aquest ajuntament els últims vuit anys. El que és greu és que molta gent pensa que si això dura quatre anys més serà un desastre per a la ciutat. Barcelona és reconeguda a tot el món i té unes coses que la converteixen en desitjada, però quan no saps treure profit d’això, doncs passa que la gent no està orgullosa de la seva ciutat.

Això crea un ambient de derrota. A Barcelona es fan coses molt importants, però tenim un esperit de derrota, això és un desastre.

La copa Amèrica és un gran èxit, però no de la senyora Colau, sinó de la societat civil i de Barcelona Global. La senyora Colau se l’ha d’empassar, malgrat que es demostrarà que la copa Amèrica és una revolució tecnològica, com passa amb el Mobile, que no és només un congrés.

Tindrem una campanya parlant de ciutat, i jo tindré una campanya parlant de no dependència. Jo, com a alcalde de Barcelona, no vull dependre ni de Madrid ni de la Generalitat. El 2011 la primera decisió que vam prendre va ser no crear més dèficit per no dependre de la Generalitat, i tenir la capacitat de decidir. El gran problema de Catalunya no és la independència, és el grau de dependència. Ara la campanya no es basarà en una Catalunya independent, es basarà en una campanya Trias.

Que venem una manera d’anar pel món i d’entendre la política, de col·laborar amb la gent, de ser respectuosos i no buscar la destrucció de l’adversari. I fer que tot això serveixi perquè la gent visqui millor, que hi hagi un lideratge i la gent estigui orgullosa de la seva ciutat. Si no estàs orgullós de la teva ciutat les coses no funcionen. Si ens entestem a ser els millors, ens ho hem de creure, però això exigeix lideratges clars i no mediocritats.

Perquè la gent m’hi empeny. Em trobo molta gent que em demana que torni. El partit m’ho demana i molta gent que no és del partit m’interpel·la i em demana que torni.

Que està malament i que si continuem amb la inèrcia que hi ha ara quatre anys més acabarà molt malament. El govern gestiona molt malament, és un desastre i fa coses que creen malestar. Han aconseguit que la gent estigui incòmoda amb la seva ciutat.

Parlo de moltes coses que es farien diferent si es fessin parlant amb la gent i buscant la col·laboració. Qui viu a Consell de Cent està encantat, però el del carrer València està indignat.

El que cal fer és que els cotxes siguin elèctrics i cal prendre una decisió per canviar la flota.

El pitjor d’això és que Colau i Collboni, si els dius que la ciutat està bruta, et diuen que no i que hi estan posant més diners. Es tracta d’un problema d’exigència amb qui fa la neteja.

L’alcalde ha de tenir clar el sistema de seguretat i que la Guàrdia Urbana és la seva policia. Barcelona té un problema: hi falten mossos, i el més intel·ligent és la col·laboració estreta entre els dos cossos. Els delinqüents han de tenir clar que els perseguirem.

Aplicar aquests principis bàsics: tenir cura de la gent, la neteja, la seguretat, lluitar contra la pobresa, crear habitatge, cosa que no s’ha de fer contra els constructors, sinó amb col·laboració publicoprivada.

El partit anirà bé. Li costarà una mica, perquè Junts ha tingut dificultats, ve d’una situació complexa. Junts s’ha de convertir en una força aglutinadora. Sempre havíem parlat de la necessitat de ser pal de paller, algú en diu la casa gran, però la casa té parets i jo soc poc de parets, però sí de pal de paller, això ha de ser Junts, un autèntic pal de paller. I ens hem d’acostumar que dins del partit viu gent amb sensibilitats diferents, qui vol la independència ara o els que diuen que això va a llarg termini, i hem de lluitar per la no dependència.

Jo crec que no. Esquerra intenta fer una cosa que és meritòria, que és canviar d’ideologia. Hi ha cops que em quedo sorprès, però cadascú té el seu plantejament. A vegades el meu partit es desvia cap a un cantó, però els d’Esquerra s’han desviat completament cap a l’altre cantó. Per entendre’ns, amb Esquerra hi ha un problema i no és només l’estratègia per arribar a la independència, sinó les diferències des d’un punt de vista econòmic i social que tenim. Nosaltres necessitem entesa des de la discrepància.

Aleshores hi va haver una maniobra maldestra. Van aconseguir que no governessin uns i jo crec que d’una manera molt maldestra per part de l’alcaldessa, que havia dit que mai admetria el suport del senyor Valls. Cadascú ha de ser responsable dels seus actes: vostè és alcaldessa gràcies als vots del senyor Valls i d’una gent que cada dia s’assembla més a una dreta molt dura i poc democràtica.