Govern i PSC s’enroquen i es resisteix l’acord pels comptes

Encara no. El pacte final perquè hi hagi pressupost de la Generalitat el 2023 es farà pregar una mica més, després que el govern i el PSC, que sembla l’opció prioritària per tancar primer l’acord, s’hagin enrocat en els últims dies i esperin que l’altre cedeixi en els punts més espinosos, els que ja no depenen de xifres i entren en consideracions de més abast polític. La situació tampoc es va desencallar en la nova reunió mantinguda ahir a la tarda a Palau entre delegacions encapçalades per les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i Economia, Natàlia Mas, d’un cantó, i la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, de l’altre. En acabar, els socialistes van emetre un breu comunicat en què es limitaven a exposar que en la cita van “reiterar” la seva proposta, que inclou “condicions de mínims” que els semblen “fonamentals per generar prosperitat”. És clar que més lacònica encara era la versió que en donaven fonts del govern, que mantenien això sí que les negociacions “continuen avançant pel bon camí”.

En tot cas, els socialistes ja advertien ahir al matí que no pensen rebaixar les exigències que figuren en el document presentat ja fa setmanes –entre les quals que es desencallin grans projectes com ara el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat o la ronda del Vallès, però també aspectes que afecten l’autogovern, com ara la renúncia a ampliar el nombre de delegacions a l’exterior o a fer una prova pilot de la renda bàsica el 2023– i que continuen esperant que l’executiu els doni una resposta. “El govern no està obligat a pactar-los amb nosaltres, encara que ens agradaria que hi hagués un pacte”, es feia valdre fins i tot la portaveu, Èlia Tortolero.

És clar que la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, alhora advertia els socialistes que “imposar el tot o res no funciona en una negociació”, i no entendria que això “posés en risc” un pressupost que veu gairebé tancat. Això sí, admetia que ERC no comparteix molts plantejaments del PSC que marquen l’autogovern, i per tant “o no seran objecte d’acord, o seran objecte d’un consens”. A més, insistia que els grans projectes que vol el PSC són qüestions “extrapressupostàries” dependents a més d’altres administracions, i tampoc pot pretendre que posin en risc els comptes “per imposar un model més propi del segle XX que del XXI”.

En tot cas, Vilalta reiterava que la negociació ja està prou madura perquè es pugui segellar tant amb el PSC com amb Junts. “En els últims dies s’han intensificat les reunions amb el PSC, però considerem que no hi ha cap impediment amb cap dels dos grups i això ens fa estar confiats que hi hagi un acord immediat”, reblava, mentre instava altre cop uns i altres a posar al davant “la vocació de ser útils”. Vilalta negava que el PSC sigui la prioritat, tot i que fa dies que no s’hagin reunit amb Junts: “No hi ha cap soci prioritari, hi ha la voluntat d’aprovar un pressupost i per això s’està negociant amb tothom”, insistia. “Si Junts es vol excloure o tornar a abandonar el país serà decisió seva”, els deia.

En tot cas, segons ella, en les converses dels últims dies “s’ha avançat molt” amb el PSC i això li fa creure que s’està “molt a prop de l’acord”. Això sí, no creu que el pacte es tanqui en una eventual cita del president Pere Aragonès amb els líders del PSC o Junts. “Les negociacions no depenen d’una trobada d’aquest tipus”, cloïa.