Compte enrere per al nou relat jurídic del Procés

La veritat judicial del Procés per a la independència de Catalunya, aquella que observen, redacten i sentencien els jutges, entra avui en vies de tenir una nova redacció. L’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, amb la desaparició del delicte de sedició i la modificació del de malversació obre el temps per a l’obligada revisió de la condemna als líders polítics i socials de l’independentisme.

En els ambients judicials es dona per fet que tot el procés de reformulació de la sentència arrencarà demà amb l’obertura per part del Tribunal Suprem d’un incident de revisió. Serà només un tràmit, ja que la part important vindrà aleshores, quan demanarà a les parts que es pronunciïn sobre com ha de quedar la sentència.

Tot i no haver-hi una unitat d’acció, en termes generals, els afectats optaran per una via més política que no pas judicial en el sentit d’apostar que sigui el Tribunal Europeu de Drets Humans que reconegui les vulneracions que han patit en el procés, i per tant no hi haurà una petició d’absolució ara al Suprem.

L’octubre del 2019, la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena va condemnar a un total de 99 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Van ser condemnats per un delicte de sedició en concurs amb un de malversació agreujat, precisament els dos tipus delictius afectats per la reforma del Codi Penal.

Les altres tres persones que es van asseure al banc dels acusats, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santiago Vila, van ser condemnades per desobediència a penes menors que ja han complert. El delicte de desobediència no s’ha modificat i, com diu el mateix Mundó, no tindria sentit plantejar cap modificació de la sentència pel que fa aquests tres casos.

La reelaboració del text jurídic afectarà, només, els nou condemnats a presó i a penes d’inhabilitació. Es desconeix a hores d’ara com quedarà el text definitiu, i l’únic que és clar és que la desaparició de la sedició i la rebaixa del tipus en el delicte de malversació ha de comportar una rebaixa substancial de la condemna.

Un dels afectats, qui va ser conseller d’Interior, Quim Forn, està convençut que el Suprem disminuirà la condemna però en cap cas dictarà l’anul·lació o una absolució dels condemnats. La qüestió de l’anul·lació vindria justificada pel fet que si ha desaparegut el delicte principal pel qual es va condemnar, el de sedició, no hi pot haver condemna possible. Caldrà veure, però, com interpreta el tribunal la nova redacció del delicte de desordres públics agreujats, i si aquest es pot aplicar en aquest cas.

El que més interessa als afectats és la part de la sentència que afecta la inhabilitació i que no va quedar modificada quan es van concedir els indults. La fi de la inhabilitació permetria a polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull participar plenament en la vida política.

En l’estratègia dels condemnats hi ha, com a punt en comú, el no buscar el perdó dels jutges espanyols. Dins de l’àmbit de Junts per Catalunya, el que fa uns dies semblava que era pressa per actuar de manera immediata amb l’entrada en vigor del Codi Penal, ara es mira diferent i amb més calma. Avui la defensa legal de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez no ha previst presentar cap escrit al Tribunal Suprem, i encara s’ha d’acabar de polir el contingut de l’escrit que sí que formularan quan el tribunal els demani que es pronunciïn.

El que és un fet és que cap dels quatre polítics vinculats a Junts per Catalunya, també Quim Forn, demanarà l’absolució, ja que es considera que la qüestió de fons s’ha de resoldre al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Aquesta és l’estratègia que també seguirà Jordi Cuixart. Ahir, un dels seus advocats, Benet Salellas, insistia que tot plegat és una qüestió de drets fonamentals vulnerats i que és el tribunal europeu el que s’ha de pronunciar, i que aquest és l’argumentari que s’exposarà quan se’ls demani que es pronunciïn. Salellas afirma que té poques esperances en un tribunal “que ja ens va condemnar” i que no toca reproduir els debats jurídics ja realitzats.

Per la seva part, l’estratègia jurídica d’Esquerra és passar a l’ofensiva i “actuar el més aviat possible”, segons van explicar fonts del partit a El Punt Avui. ERC no esperarà que el Suprem actuï d’ofici, i actuarà en el sentit que es reconegui que no s’ha produït cap delicte i que això ha de portar a una extinció de les penes i dels delictes.

Tot aquest debat es produirà paral·lel al que hi ha lloc a la sala contenciosa del mateix Tribunal Suprem sobre els recursos presentats contra els indults concedits als presos. El més segur és que Carlos Lesmes quedarà apartat del debat per les acusacions de Jordi Turull i Dolors Bassa.