Borrell espera altres 500 milions d’euros per a finançar armes a Ucraïna

L’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers exteriors, Josep Borrell, s’ha mostrat aquest dimarts convençut que la UE aprovarà un setè desemborsament de 500 milions d’euros per a enviar armes i equipament militar a Ucraïna abans de la cimera que celebrarà amb Kíiv, el pròxim 3 de febrer.

Un cop s’aprovi, la UE haurà destinat ja més de 3.600 milions d’euros a aquest efecte des de l’inici de la invasió russa, el 24 de febrer de l’any passat, amb diners procedents del Fons Europeu de Suport a la Pau (FEAP).

Quan es va aprovar en 2021, aquest fons tenia un sostre de despesa de 5.000 milions d’euros fins a 2027, però l’esclat de la guerra ha alterat els plans inicials de la UE, per la qual cosa s’espera que la UE aprovi a principis d’enguany un augment de 2.000 milions (a preus corrents de 2018).

L’anunci de l’alt representant va coincidir en un moment en què s’està augmentant la pressió sobre Berlín perquè permeti lliurar a Ucraïna els tancs Leopard 2 i després que altres països com els Estats Units o França hagin anunciat l’enviament de nous vehicles blindats a Kíiv.

“A Ucraïna hem actuat de manera decisiva i geopolítica”, ha dit avui Borrell en un debat en el Parlament Europeu sobre la política comuna de seguretat i defensa de la UE.

A més del desemborsament per al subministrament d’armes, Borrell ha posat com a exemple la decisió de crear la missió per a entrenar a 15.000 soldats ucraïnesos a la UE durant els dos pròxims anys o les mesures que la UE està duent a terme per a desvincular-se dels combustibles fòssils russos.

Aquesta manera d’actuar “ha de ser la norma a tot arreu”, ha assenyalat l’alt representant, que s’ha felicitat també per l’“impuls” que la UE ha donat al procés d’ampliació en els últims mesos, oferint l’estatus de països candidats a Ucraïna, Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina.

En aquest context de la tornada de la guerra a territori europeu, Borrell ha dit que la UE està avançant en el desplegament de la seva nova força modular ràpida de fins a 5.000 efectius, de la qual es realitzaran els primers exercicis en el segon semestre de l’any pròxim, sota la presidència espanyola de torn del Consell de la UE, i que ha d’estar plenament operacional en 2025.

Més enllà del conflicte a Ucraïna, ha assenyalat la creixent competència entre els Estats Units i la Xina, que “s’està convertint en la principal força estructural de l’ordre global”, que, no obstant això, no comporta una tornada al món bipolar de la guerra freda sinó a un altre “ordre multipolar desordenat”.

En aquest sentit, ha dit que “el paper canviant de la Xina” continua sent una prioritat per a la UE, que des del punt de vista econòmic té una “més dependència” de Pequín de cara a aconseguir la transició energètica, de la qual actualment té de Rússia respecte als seus combustibles fòssils.