El PSC apuntala el govern d’Aragonès

Illa, salvador del pressupost. El PSC va insuflar oxigen ahir a la legislatura rubricant un acord per als comptes de la Generalitat que no s’han pogut aprovar en temps i forma, com en el cas dels anteriors, però que permeten al govern de Pere Aragonès, sustentat només amb 33 diputats, continuar el mandat amb una mica més de comoditat. Si la legislatura va començar amb el suport de Junts i la CUP per investir Aragonès, els republicans han canviat de socis per tirar endavant la llei més important de l’any, el PSC i els comuns. Lluny queda el mes d’octubre, en què el president d’ERC descartava l’acord amb el PSC, alguns dirigents del qual, segons recordava Oriol Junqueras, havien aplaudit la seva entrada a la presó.

El pacte consuma el trencament definitiu de blocs a Catalunya d’ençà de l’inici del procés, fa més d’una dècada, un trencament que havia tingut anticipacions en ajuntaments, diputacions o al Parlament amb acords puntuals, també entre Junts i el PSC, però que ara, amb el pressupost, constitueix tot un creuament del Rubicó que ahir les parts implicades s’escarrassaven a relativitzar. Tant el primer secretari del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, recalcaven que no es tracta d’un acord de legislatura, sinó senzillament pressupostari.

És evident que la cessió d’ERC la setmana passada quan va votar a favor de la moció del PSC per construir un nou tram del quart cinturó després de trenta anys de campanya en contra va desencallar la negociació. Fonts de Palau asseguren que dilluns, quan es van reprendre les converses, els socialistes ja utilitzaven un altre to i que dimarts només quedava polir el redactat de l’acord. En concret, el document parla de fer efectiu dins del primer trimestre d’aquest any amb el Ministeri de Transports el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la B-40 entre Terrassa i Castellar del Vallès.

Sigui com vulgui, aquest matí el govern aprovarà el projecte de llei de pressupost en un Consell extraordinari i acte seguit la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, el traslladarà a la vicepresidenta del legislatiu en funcions de presidenta, Alba Vergés, perquè s’iniciï el tràmit parlamentari. Els comptes podrien entrar en vigor a principi de març sempre que l’oposició no els porti al Consell de Garanties Estatutàries, que com a màxim els podria retardar un mes.

En l’apartat de cessions, els documents de l’acord no utilitzen en cap moment la paraula ampliació de l’aeroport del Prat, com reclamava el PSC, sinó que fan servir la fórmula genèrica guanyar capacitat. Igual que al llarg de la negociació, en què una mateixa reunió s’ha explicat de manera radicalment oposada pel PSC i pel govern, l’acord d’ahir també era venut de manera divergent en funció de l’interlocutor. “No diré ara què vol dir guanyar capacitat perquè tothom ho sap”, deia Illa, donant per feta la necessitat d’una ampliació. Al seu torn, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, veia descartat l’allargament de la tercera pista i considerava possible quadrar el cercle d’augmentar el nombre de vols respectant la biodiversitat de l’entorn i la convivència veïnal: “Això no implica una ampliació i ho sap tothom.”

Pel que fa al Hard Rock, es preveu l’aprovació definitiva del pla de desenvolupament urbanístic durant el primer semestre del 2023 i completar els processos relacionats amb l’inici del projecte. “És el que ja teníem previst: continuar la tramitació urbanística i ambiental”, assegurava Vilagrà.

Tampoc no hi ha cap esment al concepte contracte programa quan es parla de rodalies ni a les delegacions del govern a l’estranger, que durant un temps feien encallar la negociació. Els socialistes volien que no se n’obrís cap de nova aquest any, però l’executiu manté els plans d’expansió que ja hi havia aprovats.

Igualment, no hi ha referències a la renda bàsica universal. El PSC pretenia aparcar-ne el pla pilot el 2023. El govern preveu que el recollirà la llei d’acompanyament. D’altra banda, el PSC ha deixat caure l’aspiració de fer dependre el Centre d’Estudis d’Opinió del Parlament en lloc del govern.

En qualsevol cas, Vilagrà va tornar a allargar la mà a Junts per continuar negociant els comptes, una possibilitat a hores d’ara remota. La nit abans el secretari general del partit, Jordi Turull, va enviar una carta al president Aragonès plantejant-li la disjuntiva d’orientar de nou el govern i el Parlament cap a l’acord entre forces independentistes o “cap a les exigències de partits autonomistes tutelats des de l’Estat”. En conèixer l’acord, el president del grup parlamentari, Albert Batet, va sortir ràpidament a criticar que “torna el tripartit a Catalunya a través de Pere Aragonès”.

Per Junts, hi ha un “canvi de cicle, un punt d’inflexió” que els situa a ells com a única alternativa al tripartit. “El president ha abandonat la majoria independentista del 52%”, va sentenciar Batet, que va recordar que a mig mandat Aragonès representa que havia d’encaminar-se cap a un nou embat amb l’Estat i “ha començat una fase de pacte amb l’Estat, ha preferit fer gestos amb els partits autonomistes”.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, replicava que qui “abandona” és Junts, que va marxar del govern, “va decidir aixecar-se” de la taula de diàleg i ara “es desmarca d’un acord de país”.

Batet es va referir reiteradament a la decisió presa per “la cúpula” d’ERC per evidenciar que entre les bases o els seus votants hi ha discrepància amb l’acord amb el PSC i va furgar en la ferida del quart cinturó i l’exalcalde de Sabadell, avui conseller de Territori, Juli Fernàndez. Batet, però, no va aclarir encara si Junts presentarà una esmena a la totalitat als comptes.

L’altre soci dels republicans, En Comú Podem, celebrava el pacte amb el PSC i en minimitzava l’abast quant a grans infraestructures. “Aquest document annex és una declaració d’intencions sobre macroprojectes que difícilment es podran dur a terme i que no ens comprometen a res”, va dir la cap de files dels comuns, Jéssica Albiach.

La CUP, que es va autoexcloure d’entrada de la negociació, va qualificar el pressupost, amb prop de 4.000 milions d’euros més que l’any passat (la major despesa prevista mai al govern, segons Vilagrà), com “el més tòxic de la història, que sostenen amb el totxo, cotxes, avions, precarietat laboral i ludopatia”, en paraules de la diputada Eulàlia Reguant. “Obren la porta de nou a les retallades”, va afegir-hi.

El govern, doncs, gestionarà aquest any més de 40.000 milions d’euros.