Marchena manté la línia dura
El Suprem actualitza les condemnes als líders independentistes després de la reform del Codi Penal
Manté la pena més elevada per a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa
El Tribunal considera que la supressió de la sedició deixa desprotegida la Constitució
Només Cuixart i Sànchez són condemnats per desordres públics
Roda el món i torna al Tribunal Suprem. La sala penal de l’alta instància judicial espanyola, presidida pel magistrat Manuel Marchena, va fer pública ahir una resolució actualitzant la sentència en el procés als líders polítics i socials de l’independentisme català, amb la qual manté la màxima duresa punitiva als principals noms, com són Oriol Junqueras o Jordi Turull.
La resolució posa al dia la sentència que la mateixa sala va emetre la tardor del 2019, i ho fa després que hagi entrat en vigor la reforma del Codi Penal aprovada al Congrés, en què s’elimina el delicte de sedició, es reforma el de malversació i es modifica el de desordres públics.
Amb la resolució d’ahir, el tribunal presidit per Marchena marca un clar perfil polític en fer un retret directe al poder legislatiu pel fet de suprimir la sedició, fet que considera que deixa desprotegida la Constitució Espanyola. Amb Marchena s’han pronunciat els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, que van dictar la sentència.
En l’estudi del nou delicte de desordres públics, el Tribunal Suprem arriba a la conclusió que no és suficient per perseguir penalment un intent de secessió sense violència. En aquest sentit sosté que l’estratègia que va portar l’1 d’octubre ara no es podria perseguir penalment perquè “l’efecte immediat de la reforma –del Codi Penal– ha consistit a generar un vuit normatiu en el qual fets com els que van ser jutjats en la sentència que ara es revisa poden topar amb visibles esquerdes de tipicitat”.
Consideracions al marge, la conseqüència més important de la resolució és que a quatre dels condemnats se’ls manté la pena d’inhabilitació imposada. D’aquesta manera, Dolors Bassa no haurà liquidat el compliment de la seva condemna fins al 10 d’octubre del 2031. És, de tots els condemnades i condemnats, la que li queda més temps de compliment. Després hi ha Oriol Junqueras, que retrà comptes amb la justícia fins al 17 de juliol del 2031. Per a Jordi Turull i Raül Romeva, el compliment de la sentència acabarà el 5 de juliol del 2030.
Per a aquests quatre processats no s’ha modificat ni un mil·límetre la sentència, tot i que ara ja no estan condemnats per sedició, sinó per un delicte de desobediència amb concurs amb un de malversació agreujada.
El delicte de malversació que se’ls pot aplicar comporten penes de fins a 15 anys d’inhabilitació i, en aquest cas, s’han mantingut els 13 que ja s’havien imposat en la sentència original. El tribunal ha optat per l’opció de la malversació agreujada, i no ha tingut en compte la reforma del Codi Penal que rebaixa la pena a imposar si la malversació suposa només modificar el destí que es dona als diners públics, sense que hi hagi enriquiment personal.
Aquesta circumstància tanca la porta a la possibilitat que els dos líders d’Esquerra i Junts, Junqueras i Turull, tornin al primer pla de la vida política participant en eleccions i càrrecs públics. Es tallen així les especulacions que apuntaven a la possible participació d’aquests polítics en els comicis que ja hi haurà aquest any.
Els magistrats del Suprem han examinat si es podia imposar als polítics condemnats una condemna pel delicte de desordres públics agreujats. Han arribat a la conclusió que en el cas dels polítics que tenien càrrecs de responsabilitat no es pot canviar la condemna de sedició per la de desordres públics, però sí en els casos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium i l’ANC quan van passar els fets pels quals van ser jutjats.
En analitzar el seu cas el tribunal recorda l’episodi del 20 de setembre del 2017, quan hi va haver l’escorcoll judicial a la conselleria d’Economia amb la concentració de 40.000 persones, i considera que el lideratge que hi van tenir Cuixart i Sànchez els va portar a cometre el delicte de desordres públics. Ara bé, amb l’entrada en vigor del nou Codi Penal considera que la pena que estaven complint ja s’ha extingit.
També ha quedat extingida la responsabilitat penal de Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull. A aquests tres últims se’ls acaba condemnant per desobediència. Tot i recuperar la llibertat de fer política, el futur d’aquells que ja han deixat enrere la inhabilitació sembla que serà fora de la vida i gestió de responsabilitat pública, com va fer saber ahir mateix, per exemple, Joaquim Forn.
LES DATES
Dos destins incerts: l’exili i els recursos als indults
El destí judicial dels protagonistes del procés independentista de Catalunya no acaba en la resolució dictada ahir pel Tribunal Suprem. Hi ha dos fets que encara donaran molt de recorregut jurídic, al marge de la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Per un costat hi ha els exiliats i el tractament penal que puguin tenir si es produeix el seu retorn a territori de jurisdicció espanyola. El cas més significatiu és el de Carles Puigdemont i Antoni Comín, als quals es podria arribar a jutjar pels delictes de malversació i desobediència, que suposaria una penalització molt alta, amb un tracte molt similar al que el Suprem va donar ahir a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva. És una evidència que des del minut zero de la persecució dels líders independentistes, el gran objectiu de les autoritats espanyoles ha estat detenir i processar qui va ser president de la Generalitat a tots els efectes fins que es va aplicar el 155. Queda molt recorregut encara en la batalla jurídica de Puigdemont contra una possible extradició, però des d’ahir ja sap el tractament que jurídicament rebria en cas de judici a Espanya: màxima severitat.
L’altre fil encara no resolt és el que penja dels recursos presentats contra els indults que van posar els presos al carrer. Amb la resolució d’ahir, i si es donés la raó als que volen fer marxa enrere amb els indults, la presó torna a ser una amenaça a l’horitzó d’alguns polítics.
