Herrero fa un ‘reset’ en el cas Borràs
L’informàtic que va fer el Portal de les Lletres Catalanes carrega en la presidenta la responsabilitat de la seva contractació irregular a la ILC
En una breu i primera declaració al tribunal, la presidenta del Parlament amb funcions suspeses reitera: “No he comès cap delicte”
Fer un reset. Apagar l’ordinador i tornar-lo a engegar. Començar des de zero. Això és el que van fer ahir Isaías Herrero i Andreu Pujol, d’acord amb la fiscal, deixant Laura Borràs als peus del tribunal que la jutja per un delicte de prevaricació i falsedat documental al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Herrero i Pujol van obrir el foc de les declaracions pel cas de les presumptes irregularitats en la gestió de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes modificant l’estratègia que havien portat fins ara i carregant la responsabilitat sobre la presidenta del Parlament amb funcions suspeses.
Laura Borràs no declararà sobre aquests fets fins dilluns, però ahir va fer una primera i molt breu intervenció en el tràmit de lectura de drets que li va fer el president del tribunal, Jesús María Barrientos. A la pregunta de si coneixia els fets de què és acusada per part de la fiscalia i si reconeixia la seva culpabilitat, Borràs va respondre: “De cap manera, no he comès cap delicte.”
En canvi, en el mateix tràmit, Isaías Herrero i el seu amic, Andreu Pujol, van acceptar les acusacions que els fa la fiscalia. Era el primer cop que ho feien des que el cas va començar a ser investigat. Fins a l’inici de la vista, els tres acusats havien portat una defensa coordinada fins al punt de pagar un peritatge a parts iguals.
Amb l’arrencada del judici, però, aquesta estratègia ha canviat i és evident que tant Herrero com Pujol volen beneficiar-se d’una rebaixa de la pena a través de l’atenuant de col·laboració amb la justícia. Tant ha canviat tot que, en un moment, Pujol va confondre l’advocat de Borràs amb una part acusadora assegurant que no respondria “l’acusació”. És cert, però, que el primer dia de la vista el mateix Gonzalo Boye també s’havia dirigit als advocats d’Herrero i Pujol titllant-los d’acusació i assenyalant ja el pacte amb la fiscalia que ahir es va posar definitivament al descobert.
El nucli de la declaració de l’informàtic Herrero va consistir a explicar que va ser Borràs qui li va encarregar fer-se responsable de la qüestió informàtica de la ILC adjudicant-li concursos en anys consecutius en els quals tots dos pactaven en quines circumstàncies s’havien de presentar les ofertes perquè fos el mateix Herrero qui se’ls adjudiqués.
Es tracta de concursos per a la creació del Portal de les Lletres Catalanes i continguts digitals per a l’Any Vinyoli, Llull i Bertran, entre d’altres. Continguts que van ser creats a satisfacció i amb un cost inferior als del mercat. El mateix Herrero va explicar que els concursos que es va adjudicar li suposaven molta feina i que treballava tot l’any.
Borràs i Herrero van tenir coneixença professional quan la primera va participar de jurat en un premi de literatura digital en què van guardonar l’informàtic. Més tard, Borràs el va incorporar a un equip d’investigadors i la confiança en la seva perícia professional va créixer fins a fer-li l’encàrrec del portal de la ILC.
La part punible de tot plegat vindria del que ahir va explicar Herrero. Segons el seu testimoni, Borràs li va explicar que “aniria acomodant” la feina que li encarregaria amb uns contractes “d’obra i servei” que no podien superar els 21.000 euros. És per això que “calia dividir la feina amb diversos contractes” i intervenir en els concursos per tal que Herrero se’ls anés adjudicant de manera successiva i pogués seguir la feina iniciada el 2013 amb la creació del portal. Amb aquest propòsit, l’informàtic s’encarregava de presentar “pressupostos comparsa que ja sabia que no s’acceptarien” i que servien per donar l’aparença d’un concurs que es duia a terme de manera neta.
Herrero va explicar que “calia presentar tres pressupostos”, que Borràs era coneixedora que s’elaboraven les tres propostes i va respondre amb un “sí” quan se li va preguntar si darrere del pressupost bo que guanyava el concurs hi era ell. Herrero també va explicar que havia buscat altres persones o associacions que presentessin pressupostos però sempre amb la intenció d’adjudicar-se’l a ell.
La fiscal del cas va dedicar bona part de l’interrogatori a l’informàtic a analitzar el contingut d’uns correus de la lectura dels quals es desprèn que Herrero i Borràs tenien per costum comentar la qüestió dels pressupostos i les factures.
En resposta a la seva advocada, Isaías Herrero va reconèixer que havia estat consumidor de drogues i que havia delinquit per aconseguir-ne, fet que li ha suposat una condemna de cinc anys de presó, l’execució de la qual es troba suspesa. Per aquells fets va ser investigat pels Mossos, que li van gravar una conversa en què parlava amb un amic dels contractes amb la ILC i ell s’hi referia com els “tripis o marrons”, que ahir va explicar que “en un context cordial” es referia a “com es pressupostava i es facturava”.
Herrero no va contestar a la defensa de Borràs i tampoc ho va fer l’altre acusat, Andreu Pujol, que va reconèixer haver formalitzat una oferta per un concurs a la ILC seguint les indicacions d’Herrero. Pujol va explicar que la seva empresa informàtica passava un mal moment, i que va pagar tots els que van participar en el projecte.
LES FRASES
“Cap consideració de tipus polític”
El tribunal del cas va comunicar ahir que no ha acceptat cap de les qüestions prèvies plantejades per les parts que encara tenia pendent de resoldre i que majoritàriament van ser per la defensa de Laura Borràs. Una de les quals demanava apartar del judici Jesús María Barrientos adduint que no és un jutge imparcial per la seva posició pública en contra de la ideologia independentista de Laura Borràs. En la seva resposta, el tribunal diu que en el procés obert s’hi jutgen “conductes individuals concretes i perfectament delimitades”. El tribunal recorda la resolució d’obertura de judici en què, al seu parer, dibuixa uns fets que “no deixen espai ni cap consideració de tipus polític o ideològic, més enllà de les que vulguin introduir les parts en l’exercici del dret de defensa”.