Mig any dels hereus del feixisme al poder

S’acosta una data molt assenyalada per a Itàlia, el 25 d’abril, la festa nacional de l’Alliberament del feixisme i el nazisme, que celebra la fi de l’ocupació nazi i la caiguda definitiva del règim de Mussolini. Aquest any serà un dia històric en el pitjor dels sentits possibles perquè per primer cop des que el país va vèncer el feixisme, el govern, el Parlament i el Senat estan comandats per polítics que s’han declarat obertament feixistes. Fa setmanes que des del govern s’escalfa l’ambient amb declaracions com ara les del president del Senat, Ignazio La Russa, que és el segon càrrec més important del país –en cas que el president de la República, Sergio Mattarella, no pogués exercir el càrrec, ell seria el president suplent.

El número dos de Germans d’Itàlia és un històric militant feixista –prové del Moviment Social Italià, com Giorgia Meloni, a qui tot Itàlia ha vist fer la salutació nazifeixista en diverses ocasions–. Una de les més sonades va ser el 2017, quan La Russa va aixecar uns quants cops el braç fent la salutació nazifeixista al Parlament mentre feia un abrandat discurs en contra de la proposta de prohibició de la propaganda nazi i feixista. Fa pocs mesos va mostrar a la televisió ben cofoi la seva col·lecció de bustos de Mussolini i d’objectes militars relacionats amb el feixisme.

La Russa, que com la majoria de dirigents de Germans d’Itàlia no amaga la seva ideologia, considera que el 25 d’abril és una festa que “divideix” els italians, i de tant en tant aprofita per escometre contra els partisans o fa declaracions que pretenen reescriure la història, i que acaben acaparant portades i posant-se a debat als mitjans de comunicació. Amb l’objectiu de dissoldre la càrrega simbòlica de la festa de l’Alliberament, ha proposat que el 25 d’abril passi a ser el dia en record “de les víctimes de totes les guerres” i també, per si fos poc, de les víctimes de la covid.

El president del Senat, que també va ser ministre de Defensa de Silvio Berlusconi, diu que no sap si celebrarà el 25 d’abril i que, en tot cas, “s’ha de superar això del feixisme i l’antifeixisme”. Aquesta afirmació, molt repetida també durant anys per l’ara viceprimer ministre Matteo Salvini, s’oposa de ple al principi sobre el qual s’ha fundat la república italiana, nascuda de la unió de totes les forces que van vèncer el feixisme, des de la Democràcia Cristiana fins als comunistes. Els que governen Itàlia pretenen que al país es produeixi un canvi cultural que fa temps que llauren i que va donant bons resultats, i que consisteix a veure el feixisme amb millors ulls. No en va, Berlusconi s’ha passat molts anys repetint que “Mussolini va fer moltes coses bones”. Meloni, durant la campanya electoral, va prometre a un grup de simpatitzants feixistes, alguns amb samarretes de les SS: “Si guanyem podreu deixar de dissimular, anar amb el cap dret i dir en veu ben alta què penseu sense perdre el lloc de feina!”

Per això una de les obsessions del govern de coalició, que aquesta setmana fa sis mesos que està en funcionament, és el revisionisme històric, del qual s’encarrega principalment Giuseppe Valditara, ministre d’Educació. Valditara va enviar una carta a tots els estudiants del país el 9 de novembre, el dia que l’ONU ha declarat “jornada contra el feixisme i l’antisemitisme” perquè aquell dia, el 1938, es va produir la Nit dels Vidres Trencats, una sagnant onada de violència nazi contra els jueus. La carta de Valditara, però, no parlava d’això, sinó dels mals del comunisme, i explicava als estudiants italians que el 9 de novembre el que calia commemorar era –només– la caiguda del mur de Berlín.

Mentrestant, totes les associacions de defensa de drets humans alerten que el racisme va en augment i amb ell, l’antisemitisme. Segons els últims sondejos del centre de recerca SWG, el nombre d’italians que creuen que l’Holocaust no va existir mai i que es tracta d’una teoria conspiranoica (prenyada d’antisemitisme) creix any rere any. El 2020 eren el 15,5%; ara ja són el 18%. La memòria històrica és més necessària que mai, però el govern empeny cap a la direcció oposada.

El ministre Valditara ha arribat a amenaçar de prendre mesures contra la directora d’un institut de Florència, Annalisa Savino, per haver enviat una carta als estudiants condemnant el feixisme. Els sindicats de mestres denuncien persecució ideològica per part del ministeri i s’han recollit més de 100.000 firmes de suport a la professora florentina per evitar que rebi represàlies. Valditara la va acusar de “fer política” per haver condemnat el feixisme després d’una agressió d’uns militants neofeixistes d’Azione Studentesca –les joventuts vinculades a Germans d’Itàlia, el partit del govern, i de Valditara– contra uns estudiants d’institut a les portes del centre. Segons el ministre d’Educació, “el feixisme no suposa cap perill”. L’ANPI, l’associació de partisans italiana, ha fet un comunicat de protesta en què defineixen el Ministeri d’Educació com a “ministeri de la propaganda”.

En aquests sis mesos al poder, el govern no s’ha limitat només a blanquejar el feixisme. També ha dedicat molts esforços a criminalitzar la protesta. El primer decret llei que va proposar –i aprovar-– el govern va ser un que limita les concentracions i les festes sense autorització, dirigit a impedir protestes contra el govern, i ara acaba de presentar-ne un altre fet a mida per castigar els activistes ecologistes. En diuen el decret contra els “ecovàndals” i preveu penes que van de sis mesos a tres anys de presó per als activistes que embrutin amb pintures edificis públics o béns d’interès cultural com a protesta per l’emergència climàtica.

A més, el govern vol tornar a despenalitzar la tortura. Fins al 2017, gràcies a la força que han tingut sempre la dreta i l’extrema dreta, a Itàlia la tortura no era un delicte. Ara que l’extrema dreta té el control del govern, vol tornar a despenalitzar-la, perquè “així la policia podrà fer millor la seva feina”, assegura Meloni. Gràcies al fet que la tortura no era delicte a Itàlia, bona part de les agressions de les forces de l’ordre han quedat impunes. Actualment hi ha en curs un macrojudici per tortures contra policies de presons per uns fets que van tenir lloc l’abril del 2020, en ple confinament. Les càmeres de seguretat van captar com policies apallissaven detinguts indefensos. Hi ha centenars de policies investigats –hi ha, a més, més casos– i la fiscalia demana penes que ronden els sis anys de presó per lesions i tortures. El govern vol modificar de nou la llei perquè aquest tipus de judicis no es puguin dur a terme.