El Suprem absol l’olesà Felip Segura d’injúries i odi contra la Guàrdia Civil

Gairebé sis anys després de fer una piulada comentant una notícia d’última hora del canal 324.cat en què s’informava de la mort de dos agents de la Guàrdia Civil a Albalate del Arzobispo després d’un tiroteig amb un criminal de Sèrbia, ha acabat el calvari que patit l’olesà Felip Segura amb un sentència del Tribunal Suprem (TS) en la que l’absol del delicte d’odi i injúries.

Segura va escriure aleshores: “Doncs que haguessin estudiat, en comptes d’allistar-se a un cos militar de perdonavides i estovaàvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien.” Arran d’aquesta piulada la família de les víctimes i l’Asociación Unificada de Guardias Civiles van presentar una demanda en la que li demanaven de quatre anys de presó, i la fiscalia deu per delictes contra les institucions i contra la integritat moral. A més, una multa de fins a 20.000 euros per responsabilitat civil. El jutjat de Terol, el desembre del 2019 el va absoldre, com també tres persones més que havien fet comentaris a les xarxes, dels delictes contra la integritat moral, delictes d’odi i d’injúries greus a funcionaris públics, a les institucions i forces de seguretat de l’Estat espanyol, però les acusacions van recórrer a l’Audiència Provincial de Terol, que els va condemnar el 18 de juny del 2020, però amb un vot particular.

Després de presentar recurs el cas va arribar a la sala segona del Tribunal Suprem, que ha admès els recursos de la defensa i l’ha acabat absolent basant-se en jurisprudència i doctrines d’altres tribunals com el Constitucional al de Drets Humans , entre altres. Tot i admetre el caràcter “groller” dels comentaris, assegura que els cossos i forces de seguretat no posseeixen “les condicions de vulnerabilitat per raó del principi d’igualtat i no discriminació” per aplicar el delicte d’odi i injúries com si tenen altres col·lectius i persones a títol individual per qüestion relacionades amb la ideologia, religió, creences, situació familiar o pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat.

El tribunal també admet que la llibertat d’expressió no empara el dret a l’insult, però recalca que no tots els excessos han de tenir una resposta criminalitzadora ni passen “per l’aplicació del codi penal”.

Segura ha assegurat que no era conscient “del pes que portava a sobre fins a llegir la paraula absolució” i ha mostrat un missatge d’agraïment a tots els col·lectius que durant aquest temps li han donat suport.