“Tot l’independentisme ha de posar un mínim: referèndum”

Nosaltres ens vam presentar amb un discurs molt clar: hi anàvem a defensar l’autodeterminació i l’amnistia. I que, si no volien parlar de res d’això, era impossible arribar a cap tipus d’aliança. Hi ha hagut polítiques socials que sí que estaven bé i hi hem donat suport, però en coses estructurals que sostenien el govern com ara el pressupost, no. No podíem donar suport a un govern que no ha donat resposta a la demanda amb la qual hi arribem. L’autodeterminació ha estat fora de la taula de diàleg i l’amnistia és que no ens van deixar ni tramitar la llei, no va passar ni el filtre de la mesa del Congrés. Amb un govern com aquest no podíem entrar en cap aliança. Una altra cosa és que, si aprova una mesura que ens sembla positiva, sí que li donem suport.

No, des del sofà, no! Nosaltres pensem que la independència es fa a Catalunya. No anàvem a fer la independència al Congrés: el que volíem era fer-lo servir d’altaveu i assenyalar les limitacions d’aquest govern que teòricament era el més progressista de la història i que en la pràctica ha deixat molt a desitjar.

És clar, però justament dona la raó a l’independentisme que és necessari trencar amb el règim del 78 i trencar amb l’Estat espanyol. Perquè aquesta combinació efectivament és la més progressista que hi pot haver, però amb tot el que significa l’Estat profund espanyol es fa difícil poder avançar més del que s’avança. Moltes reticències ja venien expressades des del mateix PSOE, i, quan no venien del PSOE, les reticències de fons provenien de l’Estat. Ho hem vist amb la reforma laboral. I ho hem vist amb la llei mordassa, perquè la seva no derogació s’explica per la covardia del PSOE i també per la presència de l’extrema dreta dins la policia. Hi ha coses amb les quals, sense trencar amb el règim, que és el que en el seu dia proposava Podem, ja no pots fer polítiques més progressistes.

Veig Sumar com un pas enrere respecte a Podem. Ha suposat una rebaixa dels plantejaments. Podem neix amb un discurs d’autodeterminació, de procés constituent, de ruptura amb el règim, i ara és un aigualiment... Sumar no parla de referèndum d’autodeterminació a Catalunya. I no em sembla casualitat que la ministra que més lluny ha anat en certes polítiques, la titular d’Igualtat, Irene Montero, sigui la ministra de la qual prescindeixen a les llistes.

Per a la CUP en tot cas el mal menor seria respecte a la repetició de les eleccions, perquè no crec que hi hagi dues majories possibles alhora. I o bé tenim una majoria com la d’aquesta última legislatura o la majoria alternativa de dreta i ultradreta. Tota la força de l’independentisme hauria de posar uns mínims de país, i aquests mínims de país és un referèndum d’autodeterminació. Si ens uníssim tots els diputats independentistes al voltant d’això es podria lluitar molt més.

Quan concorrem a les eleccions del 23-J amb el nostre lema de Plantem cara, ja pensem que es pot donar aquesta regressió encara més gran. Però la nostra mirada és que la millor defensa és un bon atac, no ens hem de limitar a defensar tot el que ara tenim, sinó que hem de tenir clar que la República Catalana representa l’antídot al feixisme i a tot allò que Vox detesta. Volem una República amb més drets per a les dones, que faci avançar la nostra llengua, sense ciutadans de primera i ciutadans de segona respecte a la població immigrada, que hi hagi més avenços per al col·lectiu LGTBI... La nostra proposta antifeixista és aquesta: avançar cap a la independència.

Evidentment no són el mateix, però sí que hi ha coses que comparteixen i és preocupant que les comparteixin, com ara la idea de la unitat d’Espanya. Si resulta que des del PSOE fins a Vox és tabú preguntar per la unitat d’Espanya encara que hi hagi una majoria de la població a Catalunya que vol votar sobre el seu futur polític, i la resposta és la mateixa, que “això no es pot preguntar” i que “això és impreguntable”, doncs això és un problema gros. Perquè el PSOE es presenta com a antídot de Vox però comparteixen la mateixa actitud envers el dret a decidir de Catalunya.