Sánchez i el camí fins a Puigdemont

Nogue­ras, la clau de tot

“En cam­pa­nya hem sen­tit dir a Sánchez que el pre­si­dent Puig­de­mont era una anècdota. Em temo que al senyor Sánchez aquesta anècdota no el dei­xarà dor­mir”, resu­mia en to sarcàstic i en decla­ra­ci­ons a Cata­lu­nya Ràdio Míriam Nogue­ras, la dona que, amb set escons, té la clau del nou Congrés per a tot. Perquè la lògica de blocs dibuixa un estret mar­ca­dor de 172 escons –gràcies a la suma del PSOE (122), Sumar (31), ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5) i el BNG (1)– con­tra 170 –el PP (136), Vox (33) i UPN (1)– que podrien ser 171 si s’hi suma Coa­lició Canària, que després del 28 de maig governa a les illes en coa­lició amb els popu­lars. Tant per a la majo­ria abso­luta com per a la sim­ple (tenir més sís que nos) –les vies exi­gi­des en pri­mera i en segona volta en la inves­ti­dura de l’inquilí de La Mon­cloa i en la pre­sidència del Congrés–, doncs, el con­curs de Nogue­ras és i serà impres­cin­di­ble. “Tal com està ara Sánchez i després de tot el que ha dit de l’inde­pen­den­tisme, jo no veig la inves­ti­dura per enlloc ara mateix”, va dir el secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull, a RAC1. La nega­tiva, però, és tan impor­tant com l’adverbi tem­po­ral, i la par­tida de pòquer més dura de la democràcia tot just comença.

De Puig­de­mont a Trias

Que a Junts hi hagi una uni­tat de dis­curs –“la lle­ial­tat és amb Cata­lu­nya i no amb la gover­na­bi­li­tat de l’Estat espa­nyol”, és la con­signa que fan seva des de Puig­de­mont fins a Nogue­ras, pas­sant per Turull i Laura Borràs– no vol dir que no hi hagi infle­xi­ons en els accents. “El senyor Sánchez ara pot depen­dre dels vots de Junts, i Junts ha de fer valer el seu paper. Depèn de sota qui­nes con­di­ci­ons, i això ho hem de dis­cu­tir i hem de ser capaços de demos­trar que som útils. I no pot ser a canvi de res”, va rao­nar Xavier Trias amb l’auto­ri­tat moral que li dona tenir el dret a ser el més res­sen­tit amb Sánchez i el PSC dins de Junts per la tri­an­gu­lació del PSC, el PP i els comuns que el va dei­xar sense l’alcal­dia de Bar­ce­lona tot i el tri­omf del 28 de maig. L’explo­ració del diàleg del PSOE amb Junys té un patro­ci­na­dor d’excepció, l’expre­si­dent espa­nyol José Luis Rodríguez Zapa­tero: “Si és bo recu­pe­rar el diàleg amb Junts, i jo crec que és bo, pot ser més difícil, però cal fer-ho. Això és la política.” “La majo­ria que ha sos­tin­gut aquesta legis­la­tura és una majo­ria d’esta­bi­li­tat i està un milió de vots per sobre del bloc de la dreta”, va cons­ta­tar ahir Zapa­tero.

Movi­ment de togues

Que l’ope­ració té i tindrà ene­mics ves­tits amb toga, però, es va evi­den­ciar ahir amb la fis­ca­lia del Tri­bu­nal Suprem con­vi­dant-se a la par­tida política i exi­gint al jutge Pablo Lla­rena que reac­tivi l’euro­or­dre con­tra Puig­de­mont pre­ci­sa­ment l’endemà del recompte en què les urnes li han ator­gat un paper deci­siu. “Un dia ets deci­siu per for­mar govern espa­nyol, l’endemà Espa­nya ordena la teva detenció”, cons­ta­tava ahir amb amarga iro­nia el pre­si­dent exi­liat Car­les Puig­de­mont. El movi­ment de togues, de fet, va alte­rar els plans al car­rer Fer­raz: el PSOE va deci­dir la des­con­vo­catòria de la roda de premsa pre­vista ahir per evi­tar el risc d’haver de res­pon­dre sobre el destí judi­cial de Puig­de­mont just quan ell ha de ser fes­te­jat en favor de la gover­na­bi­li­tat.

Risc de repe­tir elec­ci­ons

La clau de Junts –si Sánchez la sap apro­fi­tar i es rein­venta amb audàcia després d’abju­rar de Junts– pot obrir la porta del des­blo­queig o la porta a una repe­tició elec­to­ral al Nadal o més tard, un esce­nari ja vis­cut el 2016 i el 2019 i que és d’alt risc, perquè podria treure la clau a Junts i rega­lar una segona opor­tu­ni­tat a Feijóo i a Vox. “Que no es dei­xin temp­tar per aquest esce­nari”, adver­tia la por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta.

Xoc Junts-ERC pel llistó

Si bé Junts aspira a bas­tir una uni­tat d’acció inde­pen­den­tista amb ERC al Congrés que els últims qua­tre anys no ha exis­tit –els de Gabriel Rufián tenen ara els matei­xos set escons i 60.000 vots més que els de Nogue­ras, men­tre que la CUP i el PDe­CAT han que­dat sense repre­sen­tació–, el llistó que els dos exso­cis de govern estan dis­po­sats a posar per inves­tir Sánchez dife­reix. “No s’ha d’uti­lit­zar la força que ens han donat les urnes per blo­que­jar. No podem anar a un esce­nari de repe­tició elec­to­ral en què l’extrema dreta pugui tenir la victòria que ara hem evi­tat”, aler­tava la repu­bli­cana Vilalta. “A Junts ens pre­sen­tem a les elec­ci­ons perquè volem que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat inde­pen­dent i no per inves­tir pre­si­dents espa­nyols”, sen­ten­ci­ava Nogue­ras en forma d’esmena als repu­bli­cans.

Nos­fe­ratu i Frankens­tein

Entre el govern Nos­fe­ratu (José María Las­sa­lle dixit) de Feijóo amb Vox i el govern Frankens­tein (Alfredo Pérez Rubal­caba dixit), la cri­a­tura de Mary She­lley és la que s’obre pas i aquí Sumar vol tenir el paper d’enllaç amb Water­loo. Després de ser apar­tat en la llista d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, l’ideòleg de la via de l’exili, és recu­pe­rat ara per Yolanda Díaz i és desig­nat com a nego­ci­a­dor per apro­fi­tar la bona relació que té amb Puig­de­mont.

Para­do­xes dels comuns

Igual que passa a Sánchez, els comuns també tenen ara seve­res para­do­xes a exor­cit­zar: la cele­bració de fora­gi­tar Trias amb l’argu­ment d’evi­tar un alcalde “de dre­tes” a Bar­ce­lona ha dei­xat pas a l’equip de vells noms d’ICV com ara Ernest Urta­sun i Josep Ven­drell fiant-ho tot als bons ofi­cis d’Asens, perquè el fet que Díaz repe­teixi o no de vice­pre­si­denta és en mans de Nogue­ras i Puig­de­mont. Es dona la cir­cumstància que Díaz, imbuïda en el seu pro­jecte per­so­na­lista de Sumar, ha desatès una inter­lo­cució amb Junts que sí que han tin­gut Asens i la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, i fins i tot Pablo Igle­sias.

Xoc entre Podem i Sumar

La líder de Podem, Ione Belarra, pas­sava comp­tes ahir amb Díaz després del fracàs de Sumar, amb 31 escons: “Podem ha acon­se­guit com­plir el prin­ci­pal objec­tiu de man­te­nir oberta la pos­si­bi­li­tat de reva­li­dar la coa­lició. Però no un altre objec­tiu polític igual­ment impor­tant que és gover­nar amb més força. Aquest va ser el motiu pel qual vam esco­llir Yolanda Díaz com a can­di­data i, no obs­tant això, Sumar es deixa més de 700.000 vots i molts escons res­pecte al pit­jor resul­tat d’Uni­des Podem. L’estratègia de renun­ciar al femi­nisme i d’invi­si­bi­lit­zar Podem no ha fun­ci­o­nat.”

Feijóo, a la des­es­pe­rada

Qui també reu­nia la seva direcció –en aquest cas, la junta direc­tiva esta­tal i a la tarda– era Feijóo, que la nit elec­to­ral vivia l’escarni de sen­tir crits d’“Ayuso! Ayuso!” –amb la pre­si­denta de Madrid com a epi­cen­tre de l’escena al balcó de Gènova perquè ves­tia de ver­mell enmig de les cami­ses i bru­ses blan­ques de la resta de la cúpula– i ahir s’afer­rava a bus­car la inves­ti­dura en con­tra de tota aritmètica. “Espa­nya no es pot per­me­tre ali­an­ces en con­tra ni blo­que­jos [...]. Els espa­nyols no poden que­dar atra­pats ni en blocs ni en blo­que­jos ni per­me­tre que el nos­tre país es bal­ca­nitzi”, va gosar dir Feijóo sense acla­rir què té la foto­gra­fia de la plu­ra­li­tat del 23-J que a ell li recorda un esce­nari bèl·lic com el de l’antiga Iugoslàvia. Per man­te­nir viu l’anhel, Feijóo va arri­bar a pre­su­mir de tenir el sí asse­gu­rat de l’únic dipu­tat d’Unió del Poble Navarrès (UPN) i d’haver tele­fo­nat a Vox, al PNB i a Coa­lició Canària. L’única cosa que és segura en el nou esce­nari és que Vox (cau dels 52 escons als 33) perd dues jogui­nes: el botó automàtic dels recur­sos al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (es neces­si­ten 50 dipu­tats) i el cop d’efecte de les moci­ons de cen­sura (calen 35 dipu­tats).

La pri­mera par­tida de debò serà la cons­ti­tució de la mesa del Congrés, el 17 d’agost, i l’elecció de la pre­sidència –ara l’ocupa Batet– i la for­mació de grups pro­pis serà la pri­mera pista de com evo­lu­ci­ona el diàleg que ve impo­sat per una iro­nia del destí.