Política

Sánchez i el camí fins a Puigdemont

El president espanyol trasllada al PSOE que “no hi haurà repetició electoral” i que “la democràcia trobarà la fórmula de la governabilitat”

Sumar designa Asens per negociar amb Waterloo i desbloquejar la investidura

Nogueras fixa el preu: referèndum i amnistia

La fiscalia s’invita al joc i insta Llarena a activar l’euroordre

Feijóo vol aspirar-hi

Vox ja no té 50 escons i perd el botó automàtic de recursos al TC
Feijóo no digereix el 23-J i aspira a ser investit en contra de tota aritmètica

La política és caprit­xosa amb les iro­nies del destí que regala als seus actors. “A vostès, senyor [Pablo] Casado, se’ls va esca­po­lir Puig­de­mont. I jo em com­pro­meto avui i aquí a por­tar-lo de tor­nada cap a Espa­nya i que reti comp­tes davant la justícia”, era la pro­mesa amb què Pedro Sánchez tan­cava el debat elec­to­ral el novem­bre del 2019. Una legis­la­tura després, el pre­si­dent espa­nyol des­co­breix al GPS del seu Manual de resis­ten­cia que tots els camins que por­ten a La Mon­cloa pas­sen per Water­loo i el beneplàcit de Puig­de­mont. En la reunió de l’exe­cu­tiva del PSOE a porta tan­cada, Sánchez pro­me­tia als seus que “no hi haurà repe­tició elec­to­ral”. “La democràcia tro­barà la fórmula de la gover­na­bi­li­tat”, va asse­gu­rar el pre­si­dent. Si bé Sumar fa el pri­mer pas diplomàtic amb la desig­nació de Jaume Asens com a nego­ci­a­dor amb Puig­de­mont per explo­rar el des­blo­queig i l’expre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero avala el diàleg del PSOE amb Junts, Míriam Nogue­ras hi veu una “opor­tu­ni­tat” i manté que el preu és fix: referèndum i amnis­tia.

La res­saca del 23-J és la més difícil de pair des del 1977 perquè en un cas mai tants escons van resul­tar tan inútils (els 136 del PP no donen La Mon­cloa a Alberto Núñez Feijóo) i mai una der­rota (els 122 del PSOE) havia rega­lat una opor­tu­ni­tat d’or amb una aritmètica caprit­xosa que deixa Sánchez en mans d’una abs­tenció de Junts (a més del sí d’ERC, EH Bildu, el PNB i el BNG).

Nogue­ras, la clau de tot

“En cam­pa­nya hem sen­tit dir a Sánchez que el pre­si­dent Puig­de­mont era una anècdota. Em temo que al senyor Sánchez aquesta anècdota no el dei­xarà dor­mir”, resu­mia en to sarcàstic i en decla­ra­ci­ons a Cata­lu­nya Ràdio Míriam Nogue­ras, la dona que, amb set escons, té la clau del nou Congrés per a tot. Perquè la lògica de blocs dibuixa un estret mar­ca­dor de 172 escons –gràcies a la suma del PSOE (122), Sumar (31), ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5) i el BNG (1)– con­tra 170 –el PP (136), Vox (33) i UPN (1)– que podrien ser 171 si s’hi suma Coa­lició Canària, que després del 28 de maig governa a les illes en coa­lició amb els popu­lars. Tant per a la majo­ria abso­luta com per a la sim­ple (tenir més sís que nos) –les vies exi­gi­des en pri­mera i en segona volta en la inves­ti­dura de l’inquilí de La Mon­cloa i en la pre­sidència del Congrés–, doncs, el con­curs de Nogue­ras és i serà impres­cin­di­ble. “Tal com està ara Sánchez i després de tot el que ha dit de l’inde­pen­den­tisme, jo no veig la inves­ti­dura per enlloc ara mateix”, va dir el secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull, a RAC1. La nega­tiva, però, és tan impor­tant com l’adverbi tem­po­ral, i la par­tida de pòquer més dura de la democràcia tot just comença.

De Puig­de­mont a Trias

Que a Junts hi hagi una uni­tat de dis­curs –“la lle­ial­tat és amb Cata­lu­nya i no amb la gover­na­bi­li­tat de l’Estat espa­nyol”, és la con­signa que fan seva des de Puig­de­mont fins a Nogue­ras, pas­sant per Turull i Laura Borràs– no vol dir que no hi hagi infle­xi­ons en els accents. “El senyor Sánchez ara pot depen­dre dels vots de Junts, i Junts ha de fer valer el seu paper. Depèn de sota qui­nes con­di­ci­ons, i això ho hem de dis­cu­tir i hem de ser capaços de demos­trar que som útils. I no pot ser a canvi de res”, va rao­nar Xavier Trias amb l’auto­ri­tat moral que li dona tenir el dret a ser el més res­sen­tit amb Sánchez i el PSC dins de Junts per la tri­an­gu­lació del PSC, el PP i els comuns que el va dei­xar sense l’alcal­dia de Bar­ce­lona tot i el tri­omf del 28 de maig. L’explo­ració del diàleg del PSOE amb Junys té un patro­ci­na­dor d’excepció, l’expre­si­dent espa­nyol José Luis Rodríguez Zapa­tero: “Si és bo recu­pe­rar el diàleg amb Junts, i jo crec que és bo, pot ser més difícil, però cal fer-ho. Això és la política.” “La majo­ria que ha sos­tin­gut aquesta legis­la­tura és una majo­ria d’esta­bi­li­tat i està un milió de vots per sobre del bloc de la dreta”, va cons­ta­tar ahir Zapa­tero.

Movi­ment de togues

Que l’ope­ració té i tindrà ene­mics ves­tits amb toga, però, es va evi­den­ciar ahir amb la fis­ca­lia del Tri­bu­nal Suprem con­vi­dant-se a la par­tida política i exi­gint al jutge Pablo Lla­rena que reac­tivi l’euro­or­dre con­tra Puig­de­mont pre­ci­sa­ment l’endemà del recompte en què les urnes li han ator­gat un paper deci­siu. “Un dia ets deci­siu per for­mar govern espa­nyol, l’endemà Espa­nya ordena la teva detenció”, cons­ta­tava ahir amb amarga iro­nia el pre­si­dent exi­liat Car­les Puig­de­mont. El movi­ment de togues, de fet, va alte­rar els plans al car­rer Fer­raz: el PSOE va deci­dir la des­con­vo­catòria de la roda de premsa pre­vista ahir per evi­tar el risc d’haver de res­pon­dre sobre el destí judi­cial de Puig­de­mont just quan ell ha de ser fes­te­jat en favor de la gover­na­bi­li­tat.

Risc de repe­tir elec­ci­ons

La clau de Junts –si Sánchez la sap apro­fi­tar i es rein­venta amb audàcia després d’abju­rar de Junts– pot obrir la porta del des­blo­queig o la porta a una repe­tició elec­to­ral al Nadal o més tard, un esce­nari ja vis­cut el 2016 i el 2019 i que és d’alt risc, perquè podria treure la clau a Junts i rega­lar una segona opor­tu­ni­tat a Feijóo i a Vox. “Que no es dei­xin temp­tar per aquest esce­nari”, adver­tia la por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta.

Xoc Junts-ERC pel llistó

Si bé Junts aspira a bas­tir una uni­tat d’acció inde­pen­den­tista amb ERC al Congrés que els últims qua­tre anys no ha exis­tit –els de Gabriel Rufián tenen ara els matei­xos set escons i 60.000 vots més que els de Nogue­ras, men­tre que la CUP i el PDe­CAT han que­dat sense repre­sen­tació–, el llistó que els dos exso­cis de govern estan dis­po­sats a posar per inves­tir Sánchez dife­reix. “No s’ha d’uti­lit­zar la força que ens han donat les urnes per blo­que­jar. No podem anar a un esce­nari de repe­tició elec­to­ral en què l’extrema dreta pugui tenir la victòria que ara hem evi­tat”, aler­tava la repu­bli­cana Vilalta. “A Junts ens pre­sen­tem a les elec­ci­ons perquè volem que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat inde­pen­dent i no per inves­tir pre­si­dents espa­nyols”, sen­ten­ci­ava Nogue­ras en forma d’esmena als repu­bli­cans.

Nos­fe­ratu i Frankens­tein

Entre el govern Nos­fe­ratu (José María Las­sa­lle dixit) de Feijóo amb Vox i el govern Frankens­tein (Alfredo Pérez Rubal­caba dixit), la cri­a­tura de Mary She­lley és la que s’obre pas i aquí Sumar vol tenir el paper d’enllaç amb Water­loo. Després de ser apar­tat en la llista d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, l’ideòleg de la via de l’exili, és recu­pe­rat ara per Yolanda Díaz i és desig­nat com a nego­ci­a­dor per apro­fi­tar la bona relació que té amb Puig­de­mont.

Para­do­xes dels comuns

Igual que passa a Sánchez, els comuns també tenen ara seve­res para­do­xes a exor­cit­zar: la cele­bració de fora­gi­tar Trias amb l’argu­ment d’evi­tar un alcalde “de dre­tes” a Bar­ce­lona ha dei­xat pas a l’equip de vells noms d’ICV com ara Ernest Urta­sun i Josep Ven­drell fiant-ho tot als bons ofi­cis d’Asens, perquè el fet que Díaz repe­teixi o no de vice­pre­si­denta és en mans de Nogue­ras i Puig­de­mont. Es dona la cir­cumstància que Díaz, imbuïda en el seu pro­jecte per­so­na­lista de Sumar, ha desatès una inter­lo­cució amb Junts que sí que han tin­gut Asens i la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, i fins i tot Pablo Igle­sias.

Xoc entre Podem i Sumar

La líder de Podem, Ione Belarra, pas­sava comp­tes ahir amb Díaz després del fracàs de Sumar, amb 31 escons: “Podem ha acon­se­guit com­plir el prin­ci­pal objec­tiu de man­te­nir oberta la pos­si­bi­li­tat de reva­li­dar la coa­lició. Però no un altre objec­tiu polític igual­ment impor­tant que és gover­nar amb més força. Aquest va ser el motiu pel qual vam esco­llir Yolanda Díaz com a can­di­data i, no obs­tant això, Sumar es deixa més de 700.000 vots i molts escons res­pecte al pit­jor resul­tat d’Uni­des Podem. L’estratègia de renun­ciar al femi­nisme i d’invi­si­bi­lit­zar Podem no ha fun­ci­o­nat.”

Feijóo, a la des­es­pe­rada

Qui també reu­nia la seva direcció –en aquest cas, la junta direc­tiva esta­tal i a la tarda– era Feijóo, que la nit elec­to­ral vivia l’escarni de sen­tir crits d’“Ayuso! Ayuso!” –amb la pre­si­denta de Madrid com a epi­cen­tre de l’escena al balcó de Gènova perquè ves­tia de ver­mell enmig de les cami­ses i bru­ses blan­ques de la resta de la cúpula– i ahir s’afer­rava a bus­car la inves­ti­dura en con­tra de tota aritmètica. “Espa­nya no es pot per­me­tre ali­an­ces en con­tra ni blo­que­jos [...]. Els espa­nyols no poden que­dar atra­pats ni en blocs ni en blo­que­jos ni per­me­tre que el nos­tre país es bal­ca­nitzi”, va gosar dir Feijóo sense acla­rir què té la foto­gra­fia de la plu­ra­li­tat del 23-J que a ell li recorda un esce­nari bèl·lic com el de l’antiga Iugoslàvia. Per man­te­nir viu l’anhel, Feijóo va arri­bar a pre­su­mir de tenir el sí asse­gu­rat de l’únic dipu­tat d’Unió del Poble Navarrès (UPN) i d’haver tele­fo­nat a Vox, al PNB i a Coa­lició Canària. L’única cosa que és segura en el nou esce­nari és que Vox (cau dels 52 escons als 33) perd dues jogui­nes: el botó automàtic dels recur­sos al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (es neces­si­ten 50 dipu­tats) i el cop d’efecte de les moci­ons de cen­sura (calen 35 dipu­tats).

La pri­mera par­tida de debò serà la cons­ti­tució de la mesa del Congrés, el 17 d’agost, i l’elecció de la pre­sidència –ara l’ocupa Batet– i la for­mació de grups pro­pis serà la pri­mera pista de com evo­lu­ci­ona el diàleg que ve impo­sat per una iro­nia del destí.

No hi haurà repetició electoral. La democràcia trobarà la fórmula de la governabilitat
Pedro Sánchez
president espanyol
Els espanyols no poden quedar atrapats ni en blocs ni en bloquejos i que el país es balcanitzi
Alberto Núñez Feijóo
president del pp
Catalunya no és un problema polític, som una qüestió d’estat. Se’ns obre una oportunitat
Míriam Nogueras
portaveu de junts al congrés
Si és bo recuperar el diàleg amb Junts, i jo crec que és bo, pot ser més difícil però cal fer-ho. És la política
José L. Rodríguez Zapatero
expresident espanyol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia