La gran reflexió d’ERC

ERC ha perdut més de 400.000 vots en les eleccions estatals, que plouen sobre el mullat dels 300.000 que va perdre en les municipals. I si bé hi ha certa inquietud que les negociacions que vindran ara ho poden tornar a deixar en un segon pla –ahir mateix es feia públic un primer equip format pels caps de llista Gabriel Rufián i Teresa Jordà, a més de la senadora Sara Bailac, per afrontar les converses al Congrés, mentre un segon grup del partit amb la secretària general, Marta Rovira, la seva adjunta Marta Vilalta, el líder parlamentari Josep Maria Jové i el secretari d’estratègia Juli Fernàndez s’ocuparà de la negociació més política, tant amb Junts per pactar les condicions i de passada un nou full de ruta estratègic, com després amb el PSOE i Podem per a una eventual investidura de Pedro Sánchez–, s’imposa una profunda reflexió interna, que de fet ja s’havia iniciat després del 28-M però va quedar estroncada per la preparació del 23-J.

Els grups interns bullen aquests dies, amb crítiques que en alguns casos han aflorat a les xarxes, sobretot arran de l’anunci de la incorporació al govern de la Diputació de Barcelona, amb PSC i comuns. El sector crític del Col·lectiu Primer d’Octubre, a més, ha aprofitat per tornar a exigir la unitat estratègica de l’independentisme, que es pactin “línies vermelles sense rebaixes” en la negociació, i que convoquin un congrés extraordinari per “redreçar” l’estratègia i posar “a disposició de la militància” els càrrecs del partit i els representants al Congrés.

És evident, doncs, que hi ha xup-xup, i la direcció és la primera que és conscient que cal afrontar aquest debat, que en la primera fase encetada després del 28-M ja va treure unes primeres conclusions que ara es veuen igual de vàlides, i que no són altres que recuperar el camí d’una major unitat d’acció amb Junts. En tot cas, els dirigents no s’aturen aquí i volen que la reflexió sigui en profunditat i no faci prendre decisions en calent. A tal fi, dimarts ja es va posar en marxa la maquinària amb una reunió de més de cinc hores, a la qual ha seguit aquesta setmana una tongada de conclaves territorials que desembocaran avui en un congrés nacional que servirà previsiblement per reflectir tot aquest malestar, analitzar les causes de les patacades i posar sobre la taula possibles solucions. En tot cas, el procés, que es planteja que duri fins al desembre, anirà acompanyat d’una anàlisi demoscòpica, i de fet ja està tan pautat que fins i tot s’ha designat un equip de 80 persones de totes les comarcals, territorials i sectorials a fi que treballin cinc grans línies de reflexió: per què ERC ha perdut la confiança dels electors, quins canvis ha de fer per ser més eficient, com comunica i construeix el seu relat per arribar a la ciutadania, com pot arribar a dos col·lectius amb un vot tan volàtil com els joves i les dones, i com pot modernitzar les estructures per ser un partit del segle XXI, que doni més utilitat a la militància. A partir d’aquí, ara mateix ningú descarta res, i si bé l’aposta pel diàleg es continua trobant encertada, ningú hi descarta retocs, noves tàctiques i fins i tot canvis de lideratge. Temps al temps.