Posen fi a 650 desigualtats de sou a l’Ajuntament
L’Ajuntament de Girona va acordar ahir, en ple extraordinari, destinar una partida de 504.188,56 euros a suprimir les 650 desigualtats retributives entre empleats de la corporació i les 125 adequacions singulars –“canvis substancials [més feina que la que tenien] en els últims quatre anys”–, segons va dir el regidor de Recursos Humans, Sergi Font (Guanyem).
Amb l’acord, l’equip de govern, de Guanyem, Junts i ERC, intenta posar fi a la sagnia de demandes d’empleats als jutjats –n’hi ha 124 i una reclamació total que ascendeix a 1,2 milions d’euros– pel fet que cobrin menys que un altre company (desigualtat de sou) o bé cobrin menys del que tocaria ja que han hagut d’assumir més feina (adequació singular). El cost de l’increment per tot l’any 2024 és de 2.477.567,74 euros.
El regidor Font va dir que el pas que fa l’equip de govern és “molt necessari”. Va explicar que afecta 775 persones, “tres quartes parts de la plantilla”. D’aquesta manera, ja hi haurà uns 400 empleats que ja hauran cobrat la valoració dels llocs de treball (VLT) acordada el 2019, segons va manifestar el regidor. I també n’hi ha 400 més que “ja han cobrat més del 60% que estava acordat en la VLT”. L’equip de govern (17 regidors) va votar a favor d’aquest punt, però el PSC (8 regidors) i el PP (1) es van abstenir. Vox (1 edil) s’hi va oposar.
L’acord posaria fi als greuges de part del personal municipal. De tota manera, el consistori, per ara, no té intenció de pagar la retroactivitat als empleats a qui pagarà el nou complement a partir de la nòmina del novembre. Per això, el representant sindical de CCOO Rafa Navarro considera que més endavant l’equip de govern podria acceptar pagar aquesta retroactivitat des de l’1 de gener del 2023.
Tres sentències
El representant de CCOO ha assenyalat que el jutjat social número 3 de Girona ha emès una segona sentència en què reconeix a una treballadora de l’Ajuntament que és objecte de desigualtat de sou i que ha de cobrar més de 5.000 euros. La sentència, similar a l’anterior, li reconeix que ha de percebre, a més, el 10% d’interessos de demora. En el ple, Font va explicar que també hi havia hagut una altra sentència (la tercera), en aquest cas favorable a l’Ajuntament.
En la sessió es va aprovar la productivitat especial per als agents del cos de la Policia Municipal en els dispositius singulars, des de les Fires de Sant Narcís fins a finals d’any (partits de futbol, partits de bàsquet i Cursa de Sant Silvestre l’últim dia de l’any). El regidor del PSC i excap de la Policia Municipal Josep Paluzié va afirmar de “concepte indeterminat” el terme de “dispositiu similar” –n’hi ha de 4, 6 o 8 hores– i va dir que atempta contra el dret al descans i a la conciliació familiar.
Les hores extres diürnes es pagaran a 47,06 euros (abans era a 25,68 euros). Si és en horari festiu, el preu serà de 51,06 euros en lloc dels anteriors 32,74. En les trobades en la mesa de negociació general de funcionaris, la proposta municipal es va aprovar amb els vots a favor de CCOO i l’abstenció de la Intersindical, Fepol i CSIF. No hi va haver cap sindicat en contra, però ha calgut el decret de Salellas perquè no hi havia prou agents per Fires. L’any passat l’exalcaldessa Marta Madrenas (Junts) havia fet el mateix per falta d’entesa amb representants de la policia.
El regidor Lluís Martí (Junts) es va incorporar al ple amb deu minuts de retard per raons personals.
Pas endavant per al pàrquing de Mas Gri
El ple va acordar, de manera unànime, l’aprovació provisional del text refós de la modificació puntual número 81 del pla general de Girona. El canvi afecta l’àmbit industrial de l’Avellaneda, Mas Gri i la carretera de Barcelona i és un avanç perquè el juny del 2025 hi hagi un pàrquing dissuasiu a Mas Gri.
L’edil de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu (Guanyem), va explicar que el punt permet, entre altres qüestions, reordenar el sistema viari i d’àrees verdes (i intentar posar remei a una sentència contrària respecte de la llicència del Leroy Merlin) i avançar en el pàrquing de Mas Gri, de 250 places i sistema de videovigilància. El punt aprovat ahir no va poder entrar en el ple del dilluns 9.