Plataforma per la Llengua debat les alternatives al model lingüístic jeràrquic de l’Estat espanyol

El model lingüístic jeràrquic de l’Estat espanyol no és l’únic possible, ja que a estats com Suïssa, el Canadà o Bèlgica n’hi ha un d’igualitari. Aquesta és una de les conclusions del seminari Les democràcies lingüístiques i el cas espanyol, organitzat per Plataforma per la Llengua i celebrat avui a la Casa Convalescència de Barcelona, on ha reunit 180 assistents. El seminari ha comptat amb les ponències dels acadèmics Joan Vergés, Vicenta Tasa i Eva Pons.

Els conferenciants han analitzat els diferents models de reconeixement de les llengües i han contraposat els que són igualitaris, com els de Suïssa, Bèlgica o el Canadà, amb el model de l’Estat espanyol, que és “desigual i jeràrquic”.

La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha obert el seminari amb una intervenció en què ha diferenciat el cas espanyol de les realitats d’altres estats. Plana ha recordat que “el nacionalisme espanyol ha considerat històricament la llengua castellana com la de tots els ciutadans, un idioma “comú” o “general”, mentre que ha relegat els altres idiomes autòctons a la categoria de “particulars” o “regionals”. La vicepresidenta de l’entitat ho ha contraposat al cas suís, perquè “la identitat suïssa no ha anat mai lligada a la idea d’una “llengua comuna”, d’un idioma suís per antonomàsia”, i ha reivindicat que “són els estats els que s’han d’adaptar a les seves comunitats nacionals i lingüístiques, i no les comunitats a l’estat, ni unes comunitats a una altra considerada especial o superior”. Per això, Plana ha conclòs que cal aspirar a ser una “democràcia lingüística, un règim polític que tracta els diferents grups lingüístics propis del seu territori sense jerarquies i amb el mateix estatus jurídic i simbòlic, els reconeix una dignitat igual i un mateix dret a perviure i a prosperar”. A més, Plana ha volgut tenir un record per Josep Maria Espinàs i Carme Junyent, referents de la defensa de la llengua que ens han deixat els últims temps.

La primera ponència ha anat a càrrec de Joan Vergés, professor titular de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Girona (UdG), que ha analitzat l’estat del debat sobre el reconeixement de les llengües en un pla filosòfic.

Per la seva banda, la intervenció de Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, ha permès aprofundir en diferents models de reconeixements de llengües igualitàries. La ponència ha explorat sobretot el cas de Suïssa, però també els models de Finlàndia, Bèlgica, el Canadà o el Tirol del Sud.

El seminari s’ha tancat amb Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i exdirectora de la Revista de Llengua i Dret, que ha parlat del model de reconeixement de les llengües a la Constitució espanyola del 1978 i de l’evolució de la jurisprudència amb el tomb restrictiu que va prendre després de la sentència sobre l’Estatut de Catalunya.