Un grup de juristes i interventors considera ‘lawfare’ la condemna de Laura Borràs

Un informe del Col·lectiu Maspons i Anglasell de juristes i interventors considera la condemna a l’expresidenta del Parlament Laura Borràs un cas de lawfare o d’“ús i abús tergiversat del dret”. L’informe nega l’existència de prevaricació perquè els contractes menors fets per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) presidida llavors per Borràs “es van fer dins els marges” de la llei de contractes del sector públic. Considera que no hi va haver fraccionament de contractes perquè tots els encàrrecs eren projectes diferents, sense “unitat funcional”, com reconeixien els informes dels Mossos i de la unitat de la policia judicial. Fins i tot en el cas que fos una irregularitat, per demostrar la prevaricació caldria que existissin informes interns previs que evidenciessin el seu coneixement conscient –l’informe recorda que ni tan sols hi ha cap escrit intern d’advertiment per part dels funcionaris. D’acord amb la llei vigent llavors, era suficient “fer la feina, presentar la factura i pagar-la”.

Pel que fa a l’altre delicte pel qual es va condemnar Borràs, el de falsedat documental, el col·lectiu fa seu el vot particular contrari a la condemna que va fer la magistrada María Jesús Manzano. En el moment dels contractes fets per l’ILC al proveïdor, l’informàtic Isaías Herrero, la llei no exigia la presentació de cap pressupost en el cas de contractes menors. Segons el col·lectiu, el judici va evidenciar que Herrero va presentar tres pressupostos a instàncies de Borràs perquè els va requerir l’administradora de l’ILC per la “inseguretat de la tramitació” –recorden que la secretaria general del Departament de Cultura recomanava incorporar tres pressupostos, “quan fos possible”, en la contractació negociada, “tot i que de vegades també es feia amb la contractació menor”. La magistrada Manzano va descartar la falsedat documental perquè els tres pressupostos no van alterar la contractació –cal recordar que la sentència condemnatòria del TSJC presidit per José María Barrientos considera que era obligada la seva presentació, una condició que neguen el vot particular de Manzano i l’informe dels juristes.

A més, el pacte de la fiscalia amb els altres dos acusats –un d’ells Herrero– va impedir tenir en compte l’informe pericial de les defenses, “considerat la prova pericial més rellevant del judici” pel col·lectiu. La sentència aconsegueix “eliminar de la política institucional” Borràs, conclou l’informe.