“Tot i la sequera, apostem per continuar fent la piscina”

Sem­pre m’he plan­te­jat la meva tasca política des de la uti­li­tat. Ser útil per con­ti­nuar tirant enda­vant pro­jec­tes, situar el muni­cipi al lloc que li per­toca, per trans­for­mar l’Ajun­ta­ment als nous temps i neces­si­tats. Vaig començar quan no hi havia ni xar­xes soci­als i el con­tacte amb la ciu­ta­da­nia era més directe. Sem­bla que ara amb les noves for­mes de comu­ni­car esti­guem molt pro­pers al ciu­tadà, però no ho tinc clar. Hi ha exces­siva dependència de la comu­ni­cació política i no hem d’obli­dar que som aquí no només per comu­ni­car, sinó per ser útils.

S’han produït trans­for­ma­ci­ons de pro­fun­di­tat tot i que con­ti­nua havent-hi pro­ble­mes que difícil­ment es podran resol­dre des de Cas­te­llar, com el de les comu­ni­ca­ci­ons. Hem estat capaços de fer valer l’entorn natu­ral i el riu i de posar en marxa una sèrie de ser­veis que estan a l’altura d’un muni­cipi de 25.000 habi­tants, però que­den temes pen­dents.

L’objec­tiu del man­dat és gene­rar habi­tatge públic de llo­guer. Fa més de vint anys que no se’n fa al muni­cipi; això no pot ser. És insos­te­ni­ble tenint en compte que és un dels prin­ci­pals pro­ble­mes de la gent jove.

Sí, però també a finals d’any l’Ajun­ta­ment va adqui­rir altres par­cel·les per fer altres pro­mo­ci­ons. Quan vam entrar l’any 2007, vam tro­bar un Ajun­ta­ment en una situ­ació finan­cera molt com­pli­cada. Hem sor­tit amb solvència i ens ha permès poder com­prar par­cel·les i Cal Gorina, un edi­fici patri­mo­nial. A final de man­dat hi haurà les pri­me­res pro­mo­ci­ons d’habi­tatge públic de llo­guer que es faran a solars muni­ci­pals.

El crei­xe­ment demogràfic no és fruit del crei­xe­ment natu­ral de la vila sinó de famílies que venen de fora. El muni­cipi con­ti­nua sent atrac­tiu. Tenim la sen­sació que estem en un moment molt dolç. Tenim molta acti­vi­tat econòmica, pos­si­bi­li­tats de fer nou habi­tatge, solvència finan­cera i el padró con­ti­nua crei­xent.

[Pensa]Haig de dir que em va cau­sar certa decepció que no hi hagués cap repre­sen­tant de la Gene­ra­li­tat el dia de la inau­gu­ració de la B-40. És una car­re­tera que t’inau­gu­ren en el teu país i em va saber greu. Aquest fet no em fa gaire bona espina, és veri­tat que el minis­tre va anun­ciar que sí que s’estava per sig­nar el con­veni, però no podem ama­gar que no hi ha acord en relació a la dimensió de la via. Els alcal­des afec­tats, entre els quals hi soc jo mateix però també els de Ter­rassa i Saba­dell, no podem con­ce­bre aquesta via amb un car­ril a banda i banda, com a mínim hau­ria de tenir un dos més dos. No veig que el govern de la Gene­ra­li­tat sigui recep­tiu, almenys d’entrada, en relació a quina ha de ser la dimensió. Serà l’escull a superar. Tin­drem con­veni, estarà sig­nat, però a l’hora d’encar­re­gar el pro­jecte què farem? La pre­dis­po­sició dels ajun­ta­ments, que han fet els deu­res, i de l’Estat hi és. Si ara no som capaços de posar-nos d’acord, em sem­bla que no s’acon­se­guirà mai.

Por­tar els fer­ro­car­rils a Cas­te­llar són al vol­tant de 300 mili­ons d’euros, si no més. Que la Gene­ra­li­tat posi mig milió d’euros per actu­a­lit­zar un estudi de fa anys em sem­bla fantàstic, però jo el que neces­sito és el dia que em posin sobre la taula 30 mili­ons, el 10% del cost del pro­jecte, per encar­re­gar un estudi sòlid per fer arri­bar els fer­ro­car­rils i, si no, bus­car alter­na­ti­ves, que no em sem­bla mala­ment. Pot­ser hi ha alter­na­ti­ves més bara­tes que per­me­tin l’acces­si­bi­li­tat amb trans­port públic directe amb la xarxa de fer­ro­car­rils i de Renfe. Anem a bus­car com­pro­mi­sos.

La nos­tra intenció és que es posi en marxa l’estiu del 2025. Hem d’enten­dre les pis­ci­nes no només en el seu sen­tit lúdic, que el té; són un espai de con­vivència, de relació, d’equi­tat social i també s’han d’enten­dre com refugi climàtic. És un dels últims grans equi­pa­ments que ens fal­tava. Tot i la situ­ació de sequera, apos­tem per con­ti­nuar fent la pis­cina. El con­sum d’aigua va en relació també a la renda del muni­cipi. Hi ha mol­tes famílies que no tenen pos­si­bi­li­tats d’anar de vacan­ces, ni de tenir segona residència. Hi ha molts nens que poden acce­dir-hi a través dels casals d’estiu. Rei­vin­dico la tasca social, de cohesió del muni­cipi, de les pis­ci­nes.

En gene­ral, no tenim la sen­sació des del món muni­ci­pal que ningú no ens esti­gui escol­tant per part dela Gene­ra­li­tat, i en el cas de la sequera, en espe­cial. Les expec­ta­ti­ves que ens facin cas són rela­ti­ves. Que un alcalde s’hagi d’assa­ben­tar pels mit­jans que pot­ser s’ha de fer un cens de pis­ci­nes no es pot per­me­tre. Estem pre­nent mesu­res que van més enllà de les pro­pos­tes de la Gene­ra­li­tat perquè som res­pon­sa­bles. Si ho som, que ens pre­gun­tin, que ens facin copartícips, no ens fa gens de por.

Et lle­ves molt d’hora i vas a dor­mir molt tard. Faig mitja dedi­cació. M’ajuda en una cosa. En aquest cas, perquè la gent de Cas­te­llar pugui veure que els que som a l’Ajun­ta­ment, al govern o a l’opo­sició, ho fem per ser­vei públic. Soc aquí perquè em sem­bla que puc ser útil, quan no ho sigui ho dei­xaré perquè tinc la meva pro­fessió.