Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

L’Advocacia de l’Estat, en representació del govern espanyol, ha defensat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que la sentència del procés va ser “proporcional a la gravetat del delicte”, i ha rebutjat que les condemnes als líders independentistes catalans obeïssin a motivacions “d’índole política”.

En el seu escrit al TEDH, en resposta a les nou demandes dels condemnats pel procés contra el Regne d’Espanya per una suposada vulneració del Conveni Europeu dels Drets Humans en aquesta sentència, l’Advocacia de l’Estat sosté que els demandants, la majoria exmembres del Govern i del Parlament català, “no van ser condemnats per actuacions realitzades en l’exercici de les seves funcions representatives”.

Les condemnes per delictes de sedició i malversació, explica l’escrit de 171 pàgines, datat del 12 de març, i al qual ha tingut accés EFE, van ser “com a conseqüència de les seves actuacions dirigides a la vulneració de l’ordre constitucional” i no per motius polítics, com s’al·lega a les demandes.

Les noves demandes, a les quals el TEDH donarà resposta de forma conjunta, van ser interposades per l’exvicepresident català Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i els activistes independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, tots ells condemnats pel Tribunal Suprem, la sentència del qual va ser ratificada pel Tribunal Constitucional.

Respecte a si la condemna imposada va infringir l’exercici legítim dels demandants als seus drets a la llibertat d’associació i d’expressió, l’Advocacia de l’Estat assegura que la “ingerència que sobre aquest dret comporta tota sentència condemnatòria amb pena privativa de llibertat i inhabilitació absoluta” es va ajustar al que estableix el Conveni Europeu.

La condemna, argumenta l’Advocacia, estava prevista a la llei nacional en el moment de la comissió dels fets i del seu posterior enjudiciament, “perseguia un fi legítim i era necessària en una societat democràtica”, i va ser proporcional a la gravetat dels delictes.

A més, d’acord amb la revisió realitzada pel Tribunal Constitucional, tampoc “s’ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals obeís a motivacions d’índole política”, prossegueix l’escrit.

“Existien sospites raonables de comissió d’un delicte a l’hora d’acordar la presó preventiva dels demandants, així com proves de càrrec dels fets i de la seva intervenció en ells, que van determinar les respectives condemnes penals”, afegeix l’Advocacia en rebutjar similituds amb el cas Raixad Hashanov que van invocar alguns dels demandants.

Respecte a l’al·legació de l’existència d’una ingerència en la sentència condemnatòria desviada de les finalitats convencionals, l’escrit assenyala que tampoc “s’ha demostrat” que aquesta “s’erigís en un aspecte fonamental en la decisió del cas”.

Per tot això, i “de conformitat amb els arguments expressats”, l’Advocacia de l’Estat demana al TDEH que es desestimin les nou demandes acumulades, “declarant la inexistència de cap violació del Conveni per les autoritats nacionals espanyoles”.