L’Equador supera la línia roja

L’Equador va assaltar l’ambaixada de Mèxic a Quito divendres a la nit. Armats amb fusells, van grimpar pels murs perimetrals, van entrar a l’edifici, van forcejar amb el diplomàtic a càrrec, Roberto Canseco, i van treure Jorge Glas. El qui va ser vicepresident de Rafael Correa estava refugiat allà des de mitjan desembre, en espera de l’asil diplomàtic que Mèxic li havia concedit, finalment, a principis de la setmana passada.

La irrupció armada en un espai consular per part del país amfitrió no té precedents històrics a l’Amèrica Llatina. Trenca la inviolabilitat de les ambaixades establerta per la Convenció de Viena el 1961 i posa l’infractor a la mercè de sancions internacionals. El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va anunciar el mateix divendres de l’assalt que el seu govern trencava relacions diplomàtiques amb l’Equador i que portaria el cas al Tribunal Internacional de Justícia, amb seu a la Haia.

Glas té a l’Equador dues condemnes per corrupció, vinculades al cas Odebrecht, la constructora brasilera que a força de suborns es quedava obres milionàries d’infraestructura a la major part dels països llatinoamericans. El correisme considera les condemnes part d’una persecució política, la mateixa que manté exiliat a Bèlgica l’expresident Correa. El líder de l’esquerra equatoriana va aconseguir el dret d’asil l’abril del 2022, set dies abans que el tribunal del seu país donés pas a la demanda d’extradició. Diumenge, Correa va dir, en una entrevista, que la captura de Glas era un pèssim precedent per a les relacions internacionals, una cosa que no havien gosat fer ni les dictadures més dures dels setanta, com la d’Augusto Pinochet a Xile i Jorge Videla a l’Argentina. Les ambaixades van servir llavors com a refugi per a perseguits polítics, per a molts l’única possibilitat de continuar amb vida.

“Jorge Glas ha estat segrestat per un narcisista com Daniel Noboa”, va dir Correa. La seva hipòtesi és que el president, un empresari conservador de 36 anys, és un immadur criat en un bressol d’or. El seu pare, Álvaro Noboa, té una de les fortunes més grans de l’Equador i va intentar tres vegades ser president, sense èxit. La primera conseqüència política per a Daniel Noboa va ser la ruptura d’una aliança no escrita amb el correisme per aprovar lleis al Congrés. Trencat aquest acord de convivència, la gestió de Noboa, en minoria al Parlament, s’acosta a l’abisme. Però no només al front intern se li han complicat les coses, al jove president. La condemna internacional ha estat unànime, temorosos els països que la línia vermella que ha traspassat Quito pugui servir d’exemple i les ambaixades ja no siguin l’últim recurs d’aquells que es consideren perseguits polítics.

Un dels primers presidents a reaccionar va ser el colombià Gustavo Petro. “S’ha trencat la Convenció de Viena i la sobirania de Mèxic a l’Equador. Al marge de quines siguin les construccions socials i polítiques a cada país, l’Amèrica Llatina ha de mantenir vius els preceptes del dret internacional”, va escriure a X. Bogotà va demanar dimarts una “solució llatinoamericana” al conflicte després d’una intervenció davant el Consell de Seguretat de l’ONU. S’hi van sumar després el Brasil, Xile, Bolívia i, fins i tot, l’Argentina, on l’ultradretà Javier Milei té unes relacions pèssimes amb Mèxic. A Buenos Aires van prendre nota que sis opositors al veneçolà Nicolás Maduro estan refugiats des de finals de març a la seva ambaixada a Caracas, en espera dels corresponents salconduits. Altres països, com Nicaragua, van anar més enllà i van trencar relacions amb Quito. Bolívia, mentrestant, va cridar a consultes el seu ambaixador.

Fora de la regió, es va solidaritzar amb Mèxic la Unió Europea, però López Obrador va lamentar que no fessin el mateix els Estats Units i el Canadà, països amb els quals està unit per un tractat comercial. “Van dir que es busqui la reconciliació, però sense pronunciar-se en contra d’aquest acte autoritari. A més, no ho ha fet el president [Joe] Biden com ho han fet altres mandataris”, es va queixar el mexicà, mentre denunciava que Noboa havia tingut el suport de “les potències”, sense anomenar-les, per “animar-se” a violar la Convenció de Viena. El vídeo de l’assalt a l’ambaixada va donar aire al president mexicà. Les imatges que va presentar mostraven com Glas era capturat d’una habitació de l’ambaixada, mentre el diplomàtic Canseco queia a terra a causa de les empentes dels policies. “A Mèxic se’l respecta”, va advertir López Obrador.

L’Equador té molt a perdre. En el front intern, augmenta la crisi política d’una administració que va assumir el poder per a un mandat de divuit mesos, els que li quedaven de gestió al destituït Guillermo Lasso. En el front extern, s’ha quedat sol, sense suports, ni tan sols entre els països de la dreta regional. Ningú vol cremar-se amb els excessos diplomàtics del veí díscol.