Bèlgica podria donar la sorpresa i formar govern ràpidament

Bèlgica, que ostenta la plus­marca mun­dial sense acon­se­guir for­mar govern després d’unes elec­ci­ons, amb 541 dies entre 2010 i 2011, podria donar la sor­presa i for­mar un Exe­cu­tiu en temps rècord després de les elec­ci­ons fede­rals i regi­o­nals del pas­sat diu­menge, on les dre­tes i els libe­rals es van fer amb el mapa polític del país, des­plaçant a soci­a­lis­tes i eco­lo­gis­tes.

Els libe­rals valons del Movi­ment Refor­ma­dor (MR), grans tri­om­fa­dors de les elec­ci­ons a les regi­ons francòfones de Bèlgica, han anun­ciat aquest dimarts un acord per a nego­ciar la for­mació de govern a Valònia (sud) al cos­tat del par­tit refun­dat de cen­tre­dreta Els Engagés (Els com­pro­me­sos).

També bus­ca­ran un acord simi­lar a la regió de Brus­sel·les (cen­tre) i nego­ci­a­ran con­jun­ta­ment de cara a la for­mació del govern cen­tral.

“El resul­tat elec­to­ral és tan clar que tenim el deure, com a polítics, de dotar a aquest país de governs al més aviat pos­si­ble, de posar-nos a la feina direc­ta­ment i no per­dre’ns en xer­ra­meca i dis­cus­si­ons inútils”, ha dit en con­ferència de premsa el pre­si­dent del MR, George Louis Bouc­hez.

En la mateixa com­pa­rei­xença, el líder dels Engagés, Maxime Prévot, ha dit que “les urnes han par­lat” i que està dis­po­sat a “assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats”.

També el pre­si­dent dels cris­ti­a­no­demòcra­tes fla­mencs del CD&V, Sammy Mahdí, ha dit avui que creu que es podrà for­mar ràpida­ment un govern fede­ral de cen­tre­dreta. “Crec que els mapes són bas­tant clars. Seria una pena que no poguéssim for­mar govern al més aviat pos­si­ble. Crec que és neces­sari un govern de recu­pe­ració de cen­tre­dreta, un govern de reforma”, ha dit Mahdí en clau naci­o­nal, pla en el qual pros­se­guei­xen encara les con­sul­tes del rei Felip dels bel­gues amb els líders dels par­tits, sense que el monarca hagi encar­re­gat encara a ningú for­mar govern.

Pel que fa al govern fede­ral, el par­tit naci­o­na­lista fla­menc N-VA, la for­mació que més escons ha obtin­gut en tot el país (24 de 150), sem­bla dis­po­sada a bus­car una coa­lició de cen­tre­dreta per a lide­rar-lo.

El par­tit ha acon­se­guit superar per la mínima a la ultra­dre­tana Vla­ams Belang a Flan­des, que els son­de­jos col·loca­ven com a ven­ce­dora, i fa temps que el fun­da­dor i pre­si­dent de l’N-VA, Bart De Wever, mos­tra un per­fil més mode­rat i es plan­teja acos­tar-se a les posi­ci­ons més mode­ra­des del Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE).

Si l’N-VA afe­geix els seus 24 escons als 20 del MR i als 14 dels Engagés i als 11 de CD&V suma­rien 69 vots dels 76 que neces­si­ten per a la majo­ria abso­luta, a la qual podrien arri­bar amb libe­rals fla­mencs d’Open VLD (7) del pri­mer minis­tre sor­tint, Ale­xan­der De Croo.

Una altra pos­si­bi­li­tat amb la qual espe­cu­len els ana­lis­tes és que es man­tingués aquesta coa­lició de par­tits però lliu­rant la pre­fec­tura de govern a la libe­ral francòfona Sop­hie Wilmès, que ja va exer­cir com a pri­mera minis­tra –en fun­ci­ons– entre 2019 i 2020, durant part d’un dels llargs períodes en els quals Bèlgica no acon­se­guia dotar-se d’un Exe­cu­tiu després d’unes elec­ci­ons legis­la­ti­ves.

En tots dos supòsits es com­pli­ria amb l’obli­gació legal d’incloure en el govern cen­tral a par­tits francòfons i neer­lan­de­sos, en un país pro­fun­da­ment divi­dit entre nord i sud.

En aquesta con­fi­gu­ració, amb forta ori­en­tació cap a la dreta, sem­bla poc pro­ba­ble que pogues­sin entrar par­tits pro­gres­sis­tes, molt cas­ti­gats en les urnes.