Rull i Antich fan una crida a defensar el català en la rebuda de la flama del Canigó

La Flama del Canigó, que baixa la vigília de Sant Joan per encendre les fogueres d’arreu dels Països Catalans, ha arribat al punt del migdia a les portes del Parlament de Catalunya, com ho fa cada any des del 1980, on ha estat rebuda pel president de la cambra, Josep Rull, la vicepresidenta primera, Raquel Sans, i la consellera de Territori, Ester Capella, a més de diversos integrants de la mesa i diputats, de mans del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. Tant el discurs de Rull com el d’Antich s’han centrat en la defensa de la llengua. “No podem romandre indiferents davant els atacs insòlits al català des de les institucions públiques del País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó i els tribunals”, ha alertat el president del Parlament, que ha reclamat “suport i solidaritat per a les persones i iniciatives que defensen la llengua i la cultura catalana”, i ha lloat la societat civil activa “compromesa”, sense la qual “aquest país no seria el país que és”. Així mateix, ha demanat als ciutadans que no restin “indiferents” i no es deixin “vèncer pel pessimisme”, i siguin per tant “agents actius” en la “defensa i sobretot en l’ús” de la llengua. “La flama representa la determinació per continuar sent allò que som”, ha subratllat Rull, que l’ha destacada com un símbol de la “ferma voluntat de mantenir els lligams de concòrdia, solidaritat i esperit de germanor” entre tots els territoris dels Països Catalans.

Per la seva banda, Antich també ha destacat la flama com a “símbol de germanor i lluita” dels Països Catalans, i ha fet una crida a les entitats de la societat civil i la ciutadania en general a “organitzar-se a cada comarca i a cada racó del país per fer front a totes les cares de l’extrema dreta i a les desigualtats”. “Davant la persecució contínua i constant d’uns estats hostils, i davant les desigualtats econòmiques i socials que ens esmicolen el país, hi ha qui podria caure en la temptació de recloure’s, de tancar-se en si mateix”, ha avisat Antich, que tanmateix ha puntualitzat tot seguit: “el nostre poble, la nostra llengua i la nostra nació requereixen d’una construcció oberta i constant d’un nosaltres tan ampli i divers com ho és el país”. “Ens cal ser oxigen per a aquesta flama”, ha afegit el president d’Òmnium, que ha lamentat que “l’odi i la intolerància ja no són una amenaça sinó una realitat que asfixia gran part del nostre país”.

Acompanyat per la vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear, Catalina Bibiloni, i la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, Antich també ha fet una crida a construir conjuntament “aquesta pàtria lliure, lluminosa i alta que escrivia Estellés, des de la fortalesa de la diversitat i la pertinença compartida a una terra i una llengua”. En aquest sentit, i en homenatge al poeta, ha reivindicat que aquest Sant Joan “totes les fogueres duran el nom de Vicent Andrés Estellés”.

El manifest d’enguany, escrit per la periodista i escriptora Núria Cadenes, fa una crida també al valor de l’organització, del territori i de la lluita per la llibertat. “Som fills d’aquesta flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan”, apunta el text, metàfora del poble català que, com la Flama del Canigó, cada any es renova, s’escampa i genera xarxa per arribar arreu del país.

La flama ha estat escortada al Parlament per infants de Corbera de Llobregat i l’acte ha estat acompanyat d’una ballada de gegants del mateix municipi i de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. En paral·lel, la flama també arribarà avui a més de 300 indrets dels Països Catalans. Abans, aquesta nit passada ha estat regenerada al cim del Canigó i des de la matinada centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tots els territoris de parla catalana.