El Suprem dels EUA dona una immunitat parcial a Trump en el cas de l’assalt al Capitoli

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha concedit aquest dilluns una immunitat parcial a l’expresident Donald Trump (2017-2021) per l’intent de revertir les eleccions que va desembocar en l’assalt al Capitoli, determinant que els seus actes “oficials” com a mandatari estan protegits però no els “no oficials”.

“Un expresident té dret a immunitat absoluta enfront d’un procés penal per accions dins de la seva autoritat constitucional concloent”, però “no hi ha immunitat per a actes no oficials”, apunta l’opinió consensuada per 6 vots contra 3, els de les jutgesses progressistes.

Aquesta decisió retardarà probablement el judici que hi ha en contra seva en la capital estatunidenca per càrrecs federals de subversió electoral pendents en contra seva, ja que rebutja la decisió d’un tribunal federal d’apel·lacions al febrer que va trobar que Trump no gaudia d’immunitat per presumptes delictes que va cometre mentre era encara president per a revertir els resultats de les eleccions presidencials de 2020, en les quals es va imposar l’actual president, el demòcrata Joe Biden

La decisió suposa una victòria per al republicà, perquè probablement li permetrà evitar comparèixer davant una altra tribunal per aquest motiu abans dels comicis del 5 de novembre, on podria enfrontar-se amb l’actual president, el demòcrata Joe Biden.

Trump ja va haver de passar diverses setmanes enguany en una cort a Nova York per un procés judicial que l’ha convertit en el primer expresident de la història dels EUA a ser declarat culpable d’un delicte penal, en aquest cas la falsificació de registres comercials relacionats amb el pagament que va fer per a comprar el silenci de l’actriu porno Stormy Daniels.

El cas d’immunitat davant el Suprem sorgeix d’un tribunal federal de Washington D. C., on un gran jurat l’agost de 2023 el va imputar tres càrrecs penals per intentar revertir els comicis que va perdre enfront de Biden en 2020 i instigar l’assalt al Capitoli de 2021, que va tenir lloc quan estava prevista la certificació dels resultats electorals.

La defensa de Trump va sol·licitar l’anul·lació del judici al·legant que gaudeix d’immunitat per haver estat president quan van passar els fets.

No obstant això, tant la jutgessa encarregada del cas a Washington DC com posteriorment una cort d’apel·lacions van desestimar aquestes peticions, per la qual cosa Trump va elevar l’assumpte al Suprem, que el va estudiar durant una vista judicial a l’abril.

Si bé no consta en la Constitució ni en les lleis, els presidents dels Estats Units en actiu han gaudit històricament d’una immunitat absoluta enfront de processos judicials relacionats amb les seves funcions per a així evitar una violació a la separació entre el poder executiu i el judicial.

La defensa de Trump ha volgut portar aquesta doctrina legal un pas més enllà, al·legant que els expresidents continuen gaudint d’immunitat penal per actes comesos durant el seu mandat. No obstant això, la Fiscalia defensa que Trump no pot estar per sobre de la llei.

Aquesta decisió podria tenir conseqüències per a altres casos als quals s’enfronta Trump a Geòrgia pels seus intents d’invalidar els resultats electorals en aquest estat, i a Florida per emmagatzemar il·legalment material classificat en la seva mansió de Mar-a-Lago després de deixar la Presidència.